L'operació turquesa és una gran intervenció militar francesa amb el desplegament de més de 2.500 homes. Defensada per alguns com una intervenció humanitària, ha estat fortament criticada i sempre ha estat objecte, fins tot 20 anys després dels fets, de controvèrsies pel que fa al paper de França en el genocidi.
Objectiu i ordre de missió
L'objectiu d'aquesta operació s'especifica en la pròpia ordre d'operació, per les consignes següents del comandament relatives a les regles de comportament del sistema en el teatre d'operacions (paràgraf QUINTO/Alpha):[2]
«
Adoptar una actitud d'estricta neutralitat vis-a-vis de les diferents faccions en guerra. Insistir en la idea que l'exèrcit francès ha vingut a aturar les massacres però no a lluitar contra el FPR ni a recolzar les FAR perquè les accions empreses no s'interpretin com una ajuda a les tropes del govern. Manifestar la determinació de França, en aquesta acció, tot intentant promoure l'inici d'un veritable diàleg entre els bel·ligerants. Marcar, si fos necessari, l'ús de la força per la voluntat francesa de detenir les massacres i protegir la població.
»
Va ser dirigida pel general francès Jean-Claude Lafourcade. La resolució 929 precisa que el Consell de Seguretat:
«
...dona el seu acord a que es pugui establir una operació multinacional a Ruanda amb finalitats humanitàries fins que la UNAMIR sigui dotada dels efectius necessaris» Ha de ser ...una operació temporal, sota comandament i control nacional, tenint com a objectiu contribuir imparcialment a la seguretat i protecció de persones desplaçades, refugiats i civils en risc a Ruanda.
»
L'operació de l'ONU com la UNAMIR, l'estatut de l'Operació Turquesa li dona més mitjans militars, ja que es refereix al Capítol VII de la Carta de les Nacions Unides[3] (Acció en cas d'amenaça per a la pau, violació de la pau i acte d'agressió), a diferència de la UNAMIR, que cau sota Capítol VI de la Carta de les Nacions Unides[4] (Arranjament pacífic de controvèrsies).
La formació
El 16 de maig de 1994, Jean-Hervé Bradol, membre de Metges Sense Fronteres que va obrir un hospital de campanya el 13 d'abril a Kigali, acusa seriosament les autoritats polítiques franceses en una entrevista a TF1: « Les responsabilitats de França són particularment aclaparadores. Les persones que avui estan matant, que estan implementant aquesta planificada política d'extermini sistemàtica, són finançades, entrenades i armades per França [...]. No hem escoltat per ara que cap funcionari francès condemni clarament aquestes massacres, però aquestes persones són ben conegudes per l'estat francès, ja que estan equipades per ell.»[5] El 18 de maig, l'organització va demanar públicament a les autoritats franceses que utilitzessin la seva influència per aturar les massacres. El 24 de maig va testificar davant la Comissió de Drets Humans de les Nacions Unides i el 18 de juny va demanar una intervenció armada per part de les Nacions Unides, afirmant: « No aturem d'un genocidi amb metges »[6][7]
Mapa de la Fase 1 de l'Operació Turquesa
Sense que sigui fàcil saber en quina mesura aquestes intervencions públiques han pesat sobre les decisions franceses, tot i haver votat reducció de d'efectius de la UNAMIR el 21 d'abril de 1994, França va esdevenir molt activa a l'ONU en els debats sobre l'enfortiment de la UNAMIR al de maig de 1994, però es negà a enfortir les seves pròpies forces.[8] Durant la primera setmana del genocidi, Nigèria havia intentat enfortir la UNAMIR. Era el mateix, més tard, de la República Txeca, Espanya, Argentina i Nova Zelanda.[9] Però l'ONU no va poder acceptar que aquesta UNAMIR 2 s'hagués d'instaurar ràpidament. Enfront del que descriu com una inèrcia de la comunitat internacional, França va decidir intervenir i presentar una proposta de resolució el 20 de juny,[10][11]però obté difícilment[12] l'aprovació del Consell de Seguretat de l'ONU, per dur a terme l'Operació Turquesa del 22 de juny al 21 d'agost de 1994, data del reforçament de la UNAMIR demanat pel seu comandant des del començament del genocidi.[13] Alguns països africans[14] van accedir a unir-se a França en aquest operació.
La dificultat d'obtenir aquesta missió estava relacionada amb la percepció que molts països tenien de la política de França a Ruanda i les seves intencions reals o suposades, atesa la seva participació a Ruanda durant molts anys, la seva oposició al FPR, i perquè va ser l'únic país que va reconèixer el Govern interí ruandès,[15] responsable del genocidi[16] Aquest debat també existia dins de l'estat francès. De cara als partidaris[17][18] d'una intervenció militar per oposar-se al FPR, Édouard Balladur, llavors primer ministre de la República Francesa, va escriure el 21 d'abril al president François Mitterrand que una de les condicions per a l'èxit de l'operació exigia « limitar les operacions humanitàries i no deixar-nos anar al que seria considerada com una expedició colonial al cor de Rwanda. »[19] A més, la presència francesa estava limitada a dos mesos. Abans de la missió d'informació parlamentària sobre Ruanda, el Sr. Balladur va especificar[20] que « slguns funcionaris (han) considerat una intervenció militar, incloent a Kigali. No obstant això, es va arribar ràpidament a un acord entre el President de la República i ell per rebutjar la hipòtesi que podria arrossegar a França en el conflicte o el risc de ser acusat per les potències de la regió.»
Aquesta ambivalència[21] també sembla compartida pels soldats i els seus oficials sobre el terreny. Durant la seva entrevista a Goma a finals de juny amb el general Lafourcade per delimitar les zones respectives ocupades pel FPR i l'Operació Turquesa, el comandant de la UNAMIR, el general Dallaire assenyala que si bé el general Lafourcade no cerca la confrontació directa amb el FPR, no es pot dir el mateix dels que l'envolten, que en nom de la lleialtat de França amb els seus antics amics, pensen que l'operació està destinada a ajudar a les Forces Armades Ruandeses per contrarestar el FPR.[22] La confrontació amb les realitats del genocidi va ser un xoc per a molts membres de l'Operació.
El desenvolupament de l'operació
Inici, 22 de juny de 1994
Aquesta operació fou dirigida des del Zaire. L'ordre de la missió de Turquesa de 22 de juny de 1994 estableixi que l'exèrcit francès ha d'entrar a Rwanda des de Gisenyi, al nord-oest de Ruanda, i Cyangugu al sud-oest de Ruanda. L'aeroport de Goma al Zaire serveix com a base logística de l'operació mentre el destacament d'aire està situat a Kisangani.
L'objectiu declarat és protegir, en una «zona humanitària segura », les «persones amenaçades » tant pel genocidi com pel conflicte militar entre el FPR i el govern interí ruandès. No s'estableix cap jerarquia entre els amenaçats pel genocidi i els que estan amenaçats pels efectes col·laterals del conflicte armat. Es van equiparar amb els dos bàndols d'un conflicte militar. Per tant, el genocidi es percebia com un fenomen col·lateral de la guerra. Es va ordenar romandre neutral entre aquestes parts. En particular, no es tractava d'arrestar als responsables del genocidi. La missió era aturar les matances i incitar les Forces Armades Ruandeses a restablir la seva autoritat,[23] mentre que eren directament implicades en el genocidi. La neutralitat de la intervenció va ser criticada en particular per Jean-Hervé Bradol, gerent del programa de Metges Sense Fronteres, una operació purament humanitària que semblava insuficient per evitar un genocidi.[24]
La composició de la força Turquesa
La força comptava amb 2.550 militars de l'exèrcit francès i 500 altres vinguts de set països d'Àfrica (Senegal, Guinea Bissau, el Txad, Mauritània, Egipte, Níger i Congo). Es va beneficiar de cobertura per satèl·lit de la Unió Europea Occidental que li va permetre localitzar els camps de refugiats i les columnes mòbils. La flota d'Antónov del traficant d'armes Viktor Bout fou utilitzada per a l'ocasió per l'exèrcit francès per a la transferència d'equips i tropes a través del transport de mercaderies i la societat SPAIROPS (Spécial Air Opération Inlt) dirigida per Michel Victor Thomas.[25]
Dos components del Servei de Sanitat de l'Exèrcit: armats principalment pel 1r Regiment Mèdic. L'Element Mèdic Militar d'Intervenció Ràpida (EMMIR) amb seu a Cyangugu (Ruanda) una secció d'evacuació sanitària en VAB del 1r RMed i la Bioforça a Goma (Zaire).
Destacament d'Aviació Lleugera de l'Exèrcit de Terra.
Secció de la 2a Companyia del 1r Regiment d'Infanteria (CAMR/aeromòbil).
Elements de 'Exèrcit de l'Aire amb dos de l'Esquadrilla de Transport 1/62 Vercors posicionat a Goma i Bukavu a partir del 14 de juliol i de rotació de Transall i d'Hèrcules.
Les primeres intervencions
Paracaigudistes francesos el 14 d'agost de 1994 vigilant l'aeroport de Kigali.
El camp de refugiats Nyarushishi, prop de Cyangugu, agrupava entre 8.000 i 10.000 supervivents, principalment tutsis. El campament està organitzat pel CICR i regularment amenaçat pels genocidaris. L'operació Turquesa va proporcionar ràpidament protecció per a aquest campament, ubicat a la zona sud del ZHS, inclosa la companyia del 2n Regiment d'Infanteria Exterior.
Les forces franceses van salvar la vida d'unes 15.000 persones,[26] proporcionant protecció als camps de refugiats (com ara Nyarushishi) i organitzant operacions d'exfiltracions de supervivents de massacres.
A Bisesero, una cadena de turons a l'Oest de Ruanda, al sud de Kibuye (Ruanda), on 65.000 tutsis són enterrats en un memorial. Foren massacrats durant el genocidi.
Bisesero era part de la zona nord de l'Operació Turquesa. A l'inici de l'Operació Turquesa, els comandos del COS havien rebut informació falsa a les autoritats ruandeses segons les quals infiltrats del FPR es concentrarien a Bisesero. En realitat eren supervivents debilitats per tres mesos de resistència al genocidi. Alertat pels periodistes, un destacament del COS va descobrir el 27 de juny de 1994 unes dotzenes d'aquests refugiats i reconeix la realitat de la matança de civils per les forces del govern de Ruanda (FAR, la gendarmeria i la milícia). Tres dies després, el 30 de juny de 1994, un altre destacament va trobar aquests supervivents. Però mentrestant la meitat d'ells havien estat massacrats, al voltant d'un miler dels dos mil restants. Aquests esdeveniments donen lloc a una considerable controvèrsia en 1998: ¿per què els militars han d'esperar tres dies per rescatar els supervivents?[27] Es va enviar la informació del primer destacament als seus superiors? Havia calculat les conseqüències? El segon destacament va descobrir els supervivents per casualitat? Havia rebut l'ordre de rescatar-los? Va actuar per iniciativa pròpia? Aquesta controvèrsia serà ressuscitada el 2005 per denúncies de ruandeses davant del Tribunal aux Armées de Paris.
Mapa de la Fase 2 de l'Operació Turquesa
Segons el mandat donat per l'ONU, s'hauria d'evitar qualsevol contacte militar hostil entre els soldats de la Operació Turquesa i el FPR. No obstant això, es van produir enfrontaments militars amb soldats del FPR de Paul Kagame del 2 al 20 de juliol de 1994.[28] Una dotzena de soldats de l'Operació Turquesa, fets presoners pel FPR després d'una emboscada a la regió de Butare, van ser alliberats a conseqüència de les negociacions. En un altre incident entre Kibuye i Gikongoro, dos soldats francesos van sobreviure al foc del FPR amb la seva armilla antibales.[29]
La creació de la « Zona Humanitària Segura »
Es va crear una « zona humanitària segura» al sud-oest de Ruanda, destinada a prevenir els enfrontaments entre les Forces Armades Ruandeses del govern genocida i el Front Patriòtic Ruandès que guanyava terreny.
Replegament de les forces genocidàries al Zaire
Zona humanitària segura
No va ser fins al 7 de juliol, sobre el consell de l'ambaixador de França a Ruanda i del General Lafourcade, comandant de la Força Turquesa, que França va començar a considerar desacreditat el govern interí ruandès com a responsable del genocidi. En particular, França va rebutjar una extensió de la "zona humanitària segura" que va demanar el govern per allunyar-se del FPR. El 14 de juliol es va enviar un telegrama al general Lafourcade demanant-li que denegués l'accés a la "zona humanitària segura" als membres del govern interí. Però si França no havia portat a terme una operació d'exfiltració, tampoc havia detingut els membres del govern interí que havia va demanat estar al HSZ, amb l'argument que aquestes mesures no podien ser preses per decisió de l'ONU.[30]
També la « zona humanitària segura » podria servir com a refugi per a diversos funcionaris del govern interí ruandès que podrien passar al Zaire. En particular, el 17 de juliol de 1994, un comboi civil escortat per membres armats de la guàrdia presidencial de Ruanda s'atura a una vila de Cyangugu, a la vora del llac Kivu, al sud de la ZHS controlada pels francesos. El comandant del sector, el tinent coronel Jacques Hogard, garanteix la identitat d'aquestes persones, amb un grup comandament del 2n Regiment Estranger Paracaigudista i identifica dos líders polítics del govern interí de Ruanda: el President de la República en funcions Théodore Sindikubwabo, i el ministre d'afers exteriors, Jérôme Bicamumpaka. L'entrevista és tibant. Jacques Hogard anuncia als seus interlocutors que està fora de qüestió que un govern interí es traslladi a Cyangugu. Sense informació o instruccions sobre què fer amb aquestes personalitats, informa al seu superior, el general Lafourcade, qui informa a París. Però els fugitius deixen en 24 hores la zona humanitària segura abans que arribin instruccions sobre què fer.[30][31][32]
L'informe parlamentari francès mostrarà molts elements que testimonien que el desarmament dels genocidaris era insuficient, i que no es va produir cap detenció de genocidaris. En la seva audiència, Alain Juppé, ministre d'Afers Exteriors de França el 1994, argumentarà que «donat el personal assignat a l'Operació Turquesa, no ha estat possible procedir a l'arrest de probables criminals de guerra, a més el Consell de Seguretat mai ha concedit tal mandat».[33]
A l'octubre de 1994, la revista mensual de la legió, Képi blanc, va escriure que l'estat major tàctic va provocar i va organitzar l'evacuació del govern de Ruanda a Zaire.[34]
Els soldats de l'Operació Turquesa s'enfrontaren a una greu epidèmia de còlera que va esclatar en els campaments de refugiats hutus de Goma alZaire. Es van dur a terme gairebé 100.000 consultes mèdiques i 25.000 vacunacion.[35]
' Els camps [...] es transformaren en una base per a la reconquesta de Ruanda a través de la desviació massiva d'ajuda, la violència, el reclutament forçat, la propaganda i les amenaces contra els candidats al repatriament.
»
Les controvèrsies plantejades per aquesta operació
L'ambigüitat de l'operació i el paper de França en el genocidi a Ruanda
La classe política francesa va ser gairebé unànimement a favor d'aquesta operació. Valéry Giscard d'Estaing va ser un dels pocs polítics francesos a criticar obertament l'existència mateixa d'aquesta operació, el 7 de juliol 1994 en declaracions recollides pel diari Le Monde « ... què anem a fer es va preguntar l'expresident de la República Francesa. Hi ha tutsis avançant. Anem a oposar-nos al seu avanç, amb quin dret?, Va exclamar. Actualment hi ha tutsis que avancen, és a dir, les víctimes, i darrere nostre una part dels que van portar a terme les matances ...».
Si l'objectiu oficial de l'operació és humanitària, l'ambigüitat encara apareix en un informe de 16 de juny de 1994: « Donada la magnitud de la catàstrofe humanitària i la crítica de que han estat subjectes l'ONU i la nostra pròpia política, l'objectiu és promoure una acció internacional en que França prendria la direcció principal, i la finalitat és triple: aturar les matances, la protecció dels refugiats i la interrupció de l'extensió del conflicte. Des del punt de vista francès, cal evitar que se'ns acusi ahir d'acció i avui d'inacció.»[36] Quant a l'expressió interrupció de l'extensió del conflicte, i tenint en compte l'antic rol de França al costat del govern de Ruanda, s'ha entès per alguns soldats francesos allà com un intent d'evitar que el FPR prengués Kigali. Per tant, després d'haver tingut propòsits ferms contra el FPR depassant el mandat de neutralitat de l'Operació Turquesa, el coronel Tauzin serà repatriat prematurament a París.[37] Jean-François Dupaquier, periodista i expert davant del TPIR en el Procés dels Mitjans, qualifica Turquesa de desinformació "militar-humanitària"[38] Per defensar el punt de vista dels militars a Ruanda, Didier Tauzin escriu un llibre: Rwanda, je demande justice pour la France et ses soldats.[39]
Les relacions entre els responsables d'UNAMIR i Turquesa
Quan es va produir el desplegament de tropes de l'Operació Turquesa a la frontera entre Zaire i Ruanda, Roméo Dallaire, comandant de la UNAMIR va anar a Goma per a discutir els termes de l'operació amb l'exèrcit francès. Aquests li van oferir un acolliment gèlid. Els soldats francesos es van quedar sorpresos perquè Roméo Dallaire no pogués retardar el FPR. L'exèrcit francès era aliat històricament amb les Forces Armades de Ruanda i van criticar obertament Roméo Dallaire; li van retreure la derrota de les FAR.[44] Els francesos acusaren Dallaire d'ajudar els rebels del FPR a guanyar terreny.[45]
Els articles de Patrick de Saint-Exupéry a le Figaro
Després de 1994, els articles de Patrick de Saint-Exupéry rellançaren el 1998 la controvèrsia sobre la política de França a Ruanda, l'Operació Turquesa i en particular els fets de Bisesero, del qual va ser un dels principals testimonis. El 2004 va reprendre la seva anàlisi en un llibre.[46] En general, es reconeix que el treball de Patrick de Saint-Exupéry va ser l'origen de la creació de la missió d'informació parlamentària per Ruanda el 1998.
Procediment judicial a França
El juny de 2005, es van presentar diverses queixes al Tribunal aux armées de Paris. Tres dones tutsis van presentar una denúncia contra X per violació per soldats francesos davant la justícia francesa.[47] Una segona sèrie de denúncies per «complicitat en genocidi i complicitat en crims contra la humanitat » va ser presentada el febrer de 2005 per sis supervivents (cinc homes i una dona tutsi) de les matances de 1994 a Ruanda.Acusaven de complicitat en el genocidi als soldats francesos que participaren en l'Operació Turquesa, duta a terme entre juny i agost de 1994 a Ruanda sota el mandat de les Nacions Unides. Segons els demandants, soldats francesos haurien ajudat a la milícia "Interahamwe" principals responsables del genocidi, a eliminar les seves víctimes i ells mateixos haurien comès abusos.[15]
Aquesta denúncia dona lloc a la controvèrsia política i judicial perquè el govern francès sempre ha negat qualsevol participació en el genocidi, excepte Bernard Kouchnera posteriori.
Arran d'aquestes queixes, els antics oficials de Ruanda van crear una associació France Turquoise per tal de defensar l'honor de l'exèrcit francès i els soldats francesos que serviren a Ruanda.[50]
↑El 14 de juy de 1994 François Mitterrand va dir al personal de MSF sobre el govern interí ruandès i d'Agathe Habyarimana: « Són una banda d'assassins. A més, tenia Agathe Habyarimana a casa. És una boja que volia llançar una crida a la continuació del genocidi a les ràdios perifèriques franceses. Era difícil calmar-la. Ara estem farts, anem a intervenir, anem a tractar de posar ordre en tot això i salvar la gent. » Llavors, el President de la República Francesa va anunciar la seva Operació Turquesa i Jean-Hervé Bradol comenta: "Hi ha un canvi en la posició francesa. [...] Pel que he experimentat com a posició de neutralitat benèvola respecte al govern provisional, ens movem cap a una posició humanitària hostil. Aquestes persones són molt menys fraqüentables que abans. A França, comencem a comprendre que hi haurà un gran problema polític internacional per a França i iniciem l'Operació Turquesa. » Rapport Commission enquête citoyenne l'Horreur qui nous prend au visage Karthala, page 413.
↑Roméo Dallaire, J'ai serré la main du diable, Libre Expression, p. 530
↑HWR, FIDH, Aucun témoin ne doit survivre, le génocide au Rwanda, Karthala (1999) p. 35
↑Cinc membres del Consell de Seguretat es van abstenir: Nova Zelanda, Nigèria, Pakistan, la Xina i Brasil. Cf. rapport de la mission d'information parlementaire française sur le Rwanda et Roméo Dallaire, J'ai serré la main du diable, Libre Expression (2003), p.543. Parmi les pays ayant voté la résolution figure le Rwanda, représentant le gouvernement intérimaire qui conduit le génocide.
↑L'amargor de Dallaire es percep a través de l'observació que es fa del material posat a disposició del Operació Turquesa quan va arribar a Goma per trobar-se amb el general Lafourcade. Roméo Dallaire, J'ai serré la main du diable, Libre expression (2003), p. 557
↑«
Això és en part a causa de la seva actitud per omfpr,ar al govern provisional, al que era difícil de fer acceptar el caràcter estrictament humanitari de l'Operació Turquesa, ja que alguns ho van veure com una oculta intenció de donar suport al règim que va organitzar el genocidi. » Rapport de la mission d'information sur le Rwanda, p. 362. Voir aussi [2], fichier auditio1.rtf, p. 212-214
↑En la seva audiència davant la missió d'informació parlamentària francesa sobre Ruanda, Edouard Balladur no especifica qui està a favor d'aquest tipus d'intervenció, i la missió parlamentària no li va preguntar. Alain Juppé, ministre d'Afers Exteriors francès de llavors, va dir que el govern francès va ser unànime en l'opinió d'una intervenció humanitàri (Cf [3], fichier auditio1.rtf, p. 85, p. 107, p. 111). En la seva audició, Bernard Debré (que serà ministre de cooperació sis mesos després del genocidi) afirma que el Sr. Mitterrand era favorable a l'operació a tot el territori i el restabliment d'un poder hutu, i que el Sr. Balladur es va oposar a aquest disseny (cf [4] Audition de M. Debré).
↑legir : Benoît Collombat, David Serveney, Au nom de la France, guerres secrètes au Rwanda, La Découverte (2014), capítol Les trois cercles du pouvoirs, que descriu les diferències entre l'Eliseu i Matignon, d'una banda, i d'altra banda, les tensions dins del govern que s'oposen a Balladur, recolzades per François Léotard als chiraquians com Alain Juppé i el seu director del gabinet Dominique de Villepin.
↑Rapport de la mission parlementaire française d'information sur le Rwanda, annexe 9 - Turquoise, p. 373, [5], cité également par Patrick de Saint-Exupéry, L'inavouable, la France au Rwanda, les Arènes (2004) ISBN 2-912485-70-3, p. 101
↑Segons Patrick de Saint-Exupéry, l'Operació Turquesa era "literalment esquizofrènica", amb ordres de doble cadena. cf. L'inavouable, la France au Rwanda, p. 102. <s més, p. 143, creu que la combinació de neutralitat, de la determinació d'aturar la matança i la necessitat de restaurar l'autoritat dels responsables del genocidi són una "quimera".
↑Un coronel de l'Operació Turquesa, ex assessor militar de les FAR, va declarar públicament que no estava a Ruanda per desarmar a les FAR o les milícies, sinó que posaria tots els mitjans a la seva disposició per derrotar el FPR si pensava a apropar-se a la zona ocupada pels francesos. Les seves observacions van ser preses per RTLM. Va haver de ser desautoritzat pel general Lafourcade. cf. Roméo Dallaire, J'ai serré la main du diable, Libre Expression (2003), p. 559-569
↑Extret de l'ordre d'operacions Turquesa, datat el 22 de juny de 1994: «"Afirmar, amb les autoritats locals ruandeses, civils i militars, la nostra neutralitat i la nostra determinació d'aturar les massacres de tota la zona controlada per les forces armades ruandeses, encoratjant-les a restaurar la seva autoritat"». cf Annexe du rapport de la mission d'information de l'Assemblée Nationale sur le Rwanda, p. 387, ou encore, p. 389 « Adoptar una neutralitat estricta respecte a les diferents faccions en conflicte ». A la vista d'aquesta ordre, Patrick de Saint-Exupéry, autor de L'inavouable, la France au Rwanda, les Arènes (2004), jutjarà l'Operació Turquesa com un engany.
↑HWR, FIDH, Aucun témoin ne doit survivre, le génocide au Rwanda, Karthala, (1999), 32
↑Pel general Dallaire, comandant de la UNAMIR, aquest retard és degut a la dificultat de reunir suficients camions per evacuar tots els refugiats. Roméo Dallaire, J'ai serré la main du diable, Libre Expression (2003), p. 561
↑Colonel Rosier, annexe 9.C.3 de la Mission Parlementaire de 1998,
↑Roméo Dallaire, J'ai serré la main du diable, Libre Expression (2003), p. 552-553
↑Patrick de Saint-Exupéry, L'inavouable, la France au Rwanda, Les arènes (2003), p. 260
↑Audiència de François Léotard, ministre de Defensa de França el 1994 per la missió d'informació parlamentària francesa a Ruanda. François Léotard va especificar que l'Operació Turquesa podria resumir en la frase "un milió de refugiats protegits per un miler d'homes", semblant oblidar que molts d'aquests refugiats eren autors del genocidi. Cf [7], fichier auditio1.rtf, p. 95
↑Rapport déclassifié No. 311 DEF/DAS/SDQR/JM/LD, cité par Benoît Collombat, David Servenay, Au nom de la France, guerre secrère au Rwanda, La Découverte, (2014), p. 118
↑Benoît Collombat, David Servenay, Au nom de la France, guerres secrètes au Rwanda, La Découverte (2014), p. 122
↑Jean-François Dupaquier: Politiques, militaires et mercenaires français au Rwanda – Chronique d'une désinformation, éd. Karthala, Paris, 2014, 479 p. (p. 369-391)
Jean-François Dupaquier: Politiques, militaires et mercenaires français au Rwanda – Chronique d'une désinformation, éd. Karthala, Paris, 2014, 479 p.
Laure de Vulpian (journaliste) et Thierry Prungnaud (Membre du GIGN, participant à l'opération Turquoise), Silence Turquoise: Responsabilités de l'État français dans le génocide des Tutsi, Don Quichotte, 2012, 457 p. ISBN 978-2359490923
Bruno Boudiguet, Vendredi 13 à Bisesero - La question de la participation française dans le génocide des Tutsis rwandais, Aviso, 2014, 446 p. ISBN 979-1-09345-300-2
Jacques Hogard, Les larmes de l'honneur, éd. Hugo doc, 2016.
يفتقر محتوى هذه المقالة إلى الاستشهاد بمصادر. فضلاً، ساهم في تطوير هذه المقالة من خلال إضافة مصادر موثوق بها. أي معلومات غير موثقة يمكن التشكيك بها وإزالتها. (يوليو 2019) منتخب ليتوانيا تحت 18 سنة لكرة القدم بلد الرياضة ليتوانيا الفئة كرة قدم تحت 18 سنة للرجال [لغات أخر�...
Véase también: Elecciones legislativas de Argentina de 2001 ← 1999 • • 2003 → Elecciones provinciales de 20011 gobernador para el período 2001-20051 vicegobernador para el período 2001-2003267 diputados provinciales para el período 2001-200583 diputados provinciales para el período 2001-20035 senadores provinciales para el período 2001-200370 senadores provinciales para el período 2001-20055 senadores provinciales para el período 2001-2007163 co...
Đây là danh sách các quốc gia có chủ quyền và các vùng lãnh thổ thuộc châu Phi gồm các thông tin về thủ đô, ngôn ngữ, tiền tệ, dân số, diện tích và GDP đầu người (PPP). Malta và những phần thuộc Ý, Tây Ban Nha, Bồ Đào Nha và Pháp nằm trên mảng lục địa châu Phi, tuy nhiên chúng được xem là thuộc châu Âu theo hiệp ước. Đảo Socotra cũng nằm trên mảng châu Phi, nhưng là một phần của qu�...
Artikel ini perlu diwikifikasi agar memenuhi standar kualitas Wikipedia. Anda dapat memberikan bantuan berupa penambahan pranala dalam, atau dengan merapikan tata letak dari artikel ini. Untuk keterangan lebih lanjut, klik [tampil] di bagian kanan. Mengganti markah HTML dengan markah wiki bila dimungkinkan. Tambahkan pranala wiki. Bila dirasa perlu, buatlah pautan ke artikel wiki lainnya dengan cara menambahkan [[ dan ]] pada kata yang bersangkutan (lihat WP:LINK untuk keterangan lebih lanjut...
English act after the 1641 Irish Rebellion United Kingdom legislationAct of ParliamentParliament of EnglandLong titleAn Act for the Setling of Ireland.DatesCommencement12 August 1652Repealed1662Other legislationRepealed byAct of Settlement 1662Status: Revoked Map of land west of the River Shannon allocated to the native Irish after expulsion from their lands. Note that all islands were cleared of Irish and a belt one mile wide around the coastline was reserved for English settlers. The Act fo...
Dieser Artikel behandelt das historische Fürstbistum Paderborn; zur heutigen Region Hochstift siehe Hochstift Paderborn (Region). Territorium im Heiligen Römischen Reich Hochstift Paderborn Wappen Karte Das Hochstift Paderborn (rot) im Niederrheinisch-Westfälischen Reichskreis (weiß) 1560 Alternativnamen Stift Paderborn, Hochstift Paderborn, Fürstbistum Paderborn, Paderborner Land Entstanden aus im 14. Jahrhundert herausgebildet aus Herzogtum Sachsen Herrschaftsform Wahlfürstentum/Stän...
CDP in MarylandForestville, MarylandCDPA Royal Farms gas station being constructed along Marlboro Pike in ForestvilleLocation of Forestville, MarylandCoordinates: 38°51′18″N 76°52′31″W / 38.85500°N 76.87528°W / 38.85500; -76.87528Country United StatesState MarylandCounty Prince George'sArea[1] • Total3.93 sq mi (10.17 km2) • Land3.93 sq mi (10.17 km2) • Water0.00 sq...
Bay on the east coast of Skåne, South Sweden This article does not cite any sources. Please help improve this article by adding citations to reliable sources. Unsourced material may be challenged and removed.Find sources: Hanö Bay – news · newspapers · books · scholar · JSTOR (December 2009) (Learn how and when to remove this template message) Hanö Bay (Swedish: Hanöbukten) is a sandy bay, stretching from Listerlandet in the north to Stenshuvud in ...
Federal electoral district in British Columbia, CanadaPort Moody—Westwood—Port Coquitlam British Columbia electoral districtPort Moody—Westwood—Port Coquitlam in relation to other Greater Vancouver federal electoral ridings.Defunct federal electoral districtLegislatureHouse of CommonsDistrict created2003District abolished2012First contested2004Last contested2011District webpageprofile, mapDemographicsPopulation (2011)[1]129,706Electors (2011)79,772Area (km²)[2]649.35C...
Grand Vizier of the Ottoman Empire (1595) Not to be confused with Sokolluzade Lala Mehmed Pasha, who served as grand vizier between 1604 and 1606. LalaMehmedPashaGrand Vizier of the Ottoman EmpireIn office19 November 1595 – 28 November 1595MonarchMehmed IIIPreceded byKoca Sinan PashaSucceeded byKoca Sinan Pasha Personal detailsBornGölmarmara, Ottoman EmpireDied28 November 1595Istanbul, Ottoman EmpireNationalityOttoman Halime Hatun Religious Complex in Gölmarmara built by the Sult...
Most northerly latitude reached by explorers before the conquest of the North Pole The North Pole, at the center of the Arctic Ocean. The inner circle shows 75° N. Farthest North describes the most northerly latitude reached by explorers, before the first successful expedition to the North Pole rendered the expression obsolete. The Arctic polar regions are much more accessible than those of the Antarctic, as continental land masses extend to high latitudes and sea voyages to the regions are ...
Surat suara e-Mail beralih ke halaman ini. Untuk Surat suara tertulis, lihat Kandidat tertulis. Tidak ada sistem pemungutan suara melalui pos Pemungutan suara melalui pos hanya tersedia untuk sebagian/semua warga negara di luar negeri Pemungutan suara melalui pos tersedia untuk beberapa/semua warga negara di luar negeri, dan untuk warga negara di dalam negeri yang memenuhi persyaratan tertentu Pemungutan suara melalui pos tersedia untuk semua...
Artikel ini sebagian besar atau seluruhnya berasal dari satu sumber. Tolong bantu untuk memperbaiki artikel ini dengan menambahkan rujukan ke sumber lain yang tepercaya. Artikel ini membutuhkan rujukan tambahan agar kualitasnya dapat dipastikan. Mohon bantu kami mengembangkan artikel ini dengan cara menambahkan rujukan ke sumber tepercaya. Pernyataan tak bersumber bisa saja dipertentangkan dan dihapus.Cari sumber: Ahmad bin al-Jazzar – berita · surat kabar · buku&...
Sint-Franciscuskerk De Sint-Franciscuskerk is een voormalig kerkgebouw in de wijk Duizend Appels van de tot de Oost-Vlaamse gemeente Sint-Niklaas behorende plaats Sinaai, gelegen aan Wijnveld 255. Deze kerk werd in 1955 als kloosterkerk opgericht voor de paters Franciscanen. De paters vertrokken begin jaren '90 van de 20e eeuw. Daarna fungeerde de kerk nog als hulpkerk voor de Sint-Catharinaparochie. In 2007 werd de laatste Mis opgedragen en werd de kerk onttrokken aan de eredienst. In 2010 w...
Гіпотеза батьківської мови пропонує, що людям властиво розмовляти мовою батька. Ця гіпотеза заснована на відкритті 1997 р., яке полягає в більш тісній кореляції між мовою та Y-хромосомними варіаціями, чим між мовою та мітохондріальними варіаціями ДНК (мтДНК). Під керівництв...
Muhammad Khan Achakzai 23.º Gobernador de Baluchistán 11 de junio de 2013-6 de septiembre de 2018Presidente Mamnoon HussainPredecesor Zulfiqar Ali Khan MagsiSucesor Abdul Quddus Bizenjo (interino) Amanullah Khan Yasinzai Información personalNacimiento 1 de enero de 1930 (93 años)Killa Abdullah (Pakistán) Nacionalidad PakistaníLengua materna Urdu FamiliaPadre Abdul Samad Khan Achakzai EducaciónEducado en Universidad del PanyabUniversidad de StrathclydeEscuela de Gobierno John F. Kennedy...
American actress Katherine Grey (born Katherine Best; 1873–1950) was a Broadway actress in New York City. Born Katherine Best[1] in San Francisco, California, Grey joined the Augustin Daly company[2] over the objections of her family.[3] Her first New York appearance was in The Golden Widow.[4] Grey's work outside the United States included two years in Australia.[5] By April 1914, Grey had been the leading lady for more male stars than any other actr...
This article does not cite any sources. Please help improve this article by adding citations to reliable sources. Unsourced material may be challenged and removed.Find sources: Nattenberg-Stadion – news · newspapers · books · scholar · JSTOR (December 2009) (Learn how and when to remove this template message) Nattenberg-StadionLocation LüdenscheidCoordinates51°12′28″N 7°37′9″E / 51.20778°N 7.61917°E / 51.20778; 7.61...
