Sor Orsola representa en el panorama religiós de la Nàpols de la Contrareforma l'expressió i la voluntat d'una religiositat autònoma que la institució de l'Església no admeté; per això es proposà reintegrar la religiosa dins dels límits de l'obediència a l'autoritat.[2]
Biografia
Orsola Benincasa va néixer a Nàpols, filla de Girolamo, originari de Siena, i emparentat amb Santa Caterina de Siena, i de Vincenza Genuina. Dotada de gran fervor religiós, de jove volgué ingressar en les Clarisses Caputxines de Santa Maria di Gerusalemme, però no hi fou acceptada. El 1581 va retirar-se a un eremitori al Castel Sant'Elmo, al turó del Vomero, adquirint fama de santedat i atraient moltes deixebles.
Abans de morir, Benincasa va demanar que les seves religioses estiguessin sota el govern i la direcció espiritual dels Clergues Regulars Teatins, però els teatins van refusar-ho, ja que les seves constitucions ho impedien. Només el 1633 van obtenir l'autorització d'Urbà VIII, i les Oblates i Eremites van quedar sota la jurisdicció dels teatins, passant a ésser conegudes com a Teatines.
Morí a Nàpols el 20 d'octubre de 1618.
Veneració
Les virtuts heroiques d'Orsola Benincasa foren proclamades el 7 d'agost de 1793 a l'església teatina de Sant'Andrea della Valle (Roma) per Pius VI, convertint-se en venerable.
Complex Orsola Benincasa, a Nàpols, antic convent de les Eremites Teatines i lloc d'enterrament de la fundadora.
La Universitat
A la ciutat de Nàpols hi ha la Universitat privada Suor Orsola Benincasa (en italià Università degli Studi Suor Orsola Benincasa, UNISOB), fundada el 1885, que ofereix estudis jurídics, humanitats i ciències de l'educació, psicològiques i de la comunicació. La seu ocupa dos monestirs fundats entre els segles XVI i XVII per Orsula Benincasa, dins de la Ciutadella Monàstica que avui porta el seu nom.[2]
