Ottokar Eugen Nováček (també: Novacek) (Bela Crkva (Sèrbia), 13 de maig, 1866 – Nova York (Estats Units), 3 de febrer, 1900) va ser un compositor, professor de música, violinista i violista serbi.
Biografia
Nováček —com els seus germans Rudolf, Karel i Victor (1875-1914)— va rebre les seves primeres lliçons de música del seu pare Martin Nováček, que dirigia una escola de música a Timișoara. Ja als dotze anys va cridar l'atenció en un concert amb la seva interpretació del Concert en mi menor, per a violí i orquestra de Felix Mendelssohn Bartholdy. Va estudiar de 1880 a 1883 amb Jakob Dont a Viena i després al Conservatori de Leipzig amb Adolf Brodsky i Henry Schradieck. A Leipzig va guanyar el Premi Mendelssohn el 1885.
Des de 1880 va ser violinista de l'Orquestra del Gewandhaus de Leipzig i primer segon violinista i més tard violinista del "Quartet Brodsky". El 1891 va marxar a Boston i es va convertir en membre de l'Orquestra Simfònica de Boston, que llavors era dirigida per Arthur Nikisch. També va ensenyar al "New England Conservatory" de Boston. El 1892 i el 1893 va ser violista de l'Orquestra Damrosch de Nova York i més tard va tornar a formar part del quartet de corda del seu antic professor Adolph Brodsky. El 1899 va emmalaltir greument i ja no va poder actuar com a músic. Des d'aquest moment fins a la seva mort va compondre exclusivament.
El seu Concert per a piano i orquestra, per exemple, va ser creat per a Ferruccio Busoni. Va escriure un himne per a orquestra de corda, que va ser interpretat als Estats Units i a Europa per Arthur Nikisch.
Composicions
Treballs per a orquestra
1894 Concert, per a piano i orquestra, op. 8
Hymne, per a orquestra de corda
Perpetuum mobile (Moto perpetuo), per a violí i orquestra
Música vocal
Cançons
Sis cançons, per a veu i piano - text: Lev Tolstoi
Música de cambra
1890 Quartet de corda en mi menor
1894 Suite en fa major, per a violí i piano, op. 7
1896 8 Capricis de concerts, per a violí i piano, op. 5
1898 Quartet de corda en mi bemoll major
1900 Quartet de corda en do major
Bulgarian Dances, per a violí i piano
Perpetuum mobile (Moto perpetuo), per a violí i piano[1]
Ioan Tomi: La família de músics Novacek. Noves perspectives sobre l'activitat musical de la família del director musical de la catedral de Timișoara, a: Franz Metz: "Música d'església al sud-est d'Europa", Verlag Hans Schneider, Tutzing, 2003.
Franz Metz: La música d'església dels suabes del Danubi, Sankt Augustin: Academia Verlag, 1996, 465 p.
Robert Rohr: La nostra herència sonora: contribucions a la història musical dels alemanys i els seus veïns dins i des del sud-est d'Europa amb especial consideració dels suabes del Danubi des de principis fins a 1918, Passau: Verlag Passavia, 1988. 394 pp. ., ISBN 38-7616 -134-7
Maurice W. Riley: La història de la viola, Ann Arbor, Michigan:, 1980.
Jan Lowenbach: Compositors i músics txecoslovacs a Amèrica, a: Musical Quarterly (1943) XXIX (3): 313-328.
Índex bio-bibliogràfic dels músics als Estats Units d'Amèrica des de l'època colonial, Washington, DC: 1941, 439 p.
