Va néixer a Madrid el 17 d'octubre de 1978, fill de Francisco Javier Iglesias Peláez, un inspector de treball i professor d'Història Contemporània i Història de Relacions Laborals a l'Escola de Relacions Laborals de Zamora, dependent de la Universitat de Salamanca,[7] ja jubilat,[8][9] que va militar al Front Revolucionari Antifeixista i Patriota (FRAP)[10] i d'una advocada sindicalista de CCOO, María Luisa Turrión Santa-María. L'avi matern va ser sindicalista, fundador de la UGT i històric del PSOE,[11] i l'avi patern, Manuel Iglesias Ramírez (1913-1986), militant del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), va ser condemnat a mort l'any 1939 pel franquisme, encara que finalment la pena va ser commutada per presó gràcies als testimonis de membres de la Falange, entre ells Ezequiel Puig Maestre Amado, que van negar moltes de les acusacions que s'havien fet contra ell.[12]
Amb 13 anys, després de la separació dels seus pares, es va traslladar amb la seva mare a al barri madrileny de Vallecas. Part de la seva infantesa residí a Sòria, ciutat en la qual va estar destinat el seu pare. Amb l'entrada a l'institut comença la seva relació amb la política, entrant a militar a les Joventuts Comunistes abans dels 14 anys, on va estar-hi fins als 20.[13] Ha estat autor de llibres dedicats al cinema i a la política i, també, impulsor de la seva primera plataforma televisiva, La Tuerka.[14]
Activitat acadèmica
Iglesias és llicenciat en Dret (promoció de 2001) i en Ciència Política (2004) per la Universitat Complutense de Madrid,[15] on també va obtenir el doctorat el 2008, amb una tesi sobre l'acció col·lectiva postnacional.[16] Va realitzar altres estudis de postgrau com un màster en Humanitats (2010) per la Universitat Carlos III de Madrid amb una tesi sobre anàlisi política del cinema, i un master of Arts in Communication (2011) pel European Graduate School (Suïssa), on va realitzar cursos de filosofia dels mitjans de comunicació i va estudiar teoria política, cinema i psicoanàlisi.[17] Des de 2002, ha publicat uns trenta articles en revistes acadèmiques.[18]
Activisme polític
Es posiciona políticament a l'esquerra,[19] va militar en la Unió de Joventuts Comunistes d'Espanya des dels catorze anys fins als vint, i és vocal del Consell Executiu de la Fundació Centre d'Estudis Polítics i Socials, dedicada segons els seus estatuts «a la producció de pensament crític i al treball cultural i intel·lectual per fomentar consensos d'esquerres».[20] El 2001 va participar en el moviment antiglobalització,[21] on va defensar la desobediència civil com a forma de lluita, i seva tesi doctoral[22] va versar sobre aquest tema.
Iglesias i el president Pedro Sánchez en la presentació de l'acord de govern de coalició entre Unides Podem i PSOE, el 12 de novembre del 2019.
El gener de 2014 va presentar, juntament amb altres persones i col·lectius, el moviment ciutadà Podem, amb la voluntat de concórrer a les eleccions al Parlament Europeu d'aquell mateix any, des d'on va ser el candidat més votat en les primàries obertes ciutadanes del partit.[23] El 25 de maig de 2014 Podem va aconseguir 5 escons a les eleccions al Parlament Europeu, després de només quatre mesos de carrera política.
El 15 de novembre de 2014 va ser resultar escollit secretari general de Podem, el procés d'elecció va acabar amb el 88% dels vots dels 107.488 emesos per l'assemblea ciutadana del partit, en favor de la candidatura d'Iglesias i el seu equip.[24] Com a cap de llista de Podem ha estat elegit diputat per Madrid a les eleccions generals espanyoles de 2015 i 2016.[25]
El 2003 va començar un programa a Tele K, La Tuerka,[31] realitzat per la productora Con Mano Izquierda. A causa dels problemes amb les llicències de Tele K i Canal 33, totes dues cadenes van començar a emetre part de la seva programació conjuntament, i La Tuerka es va traslladar a Canal 33 Madrid per emetre en directe i Tele K emetia el seu programa en diferit.[32] En gener de 2013 va començar a presentar un programa similar a la cadena de capital iranià HispanTV: Fort Apache.
Aquestes aparicions en els mitjans de masses li han valgut crítiques positives i negatives. Mentre en Diario Siglo XXI lloen el seu currículum[3] i el seu estil «respectuós dels seus contertulians»,[37] a Periodista Digital el qualifiquen de «fabricant de misèria» i posen en qüestió la seva activitat acadèmica.[38]
Canal RED
El novembre de 2022, Pablo Iglesias anunciava a les xarxes socials la creació d'un nou canal de televisió a través d'internet que dirigiria ell mateix. Canal RED (el nom del mitjà) sorgia amb la pretensió de donar rèplica als canals de televisó i ràdio que "diuen bàsicament el mateix".[39]
Premis i reconeixements
2013 - Premi Enfocados de periodismo, Departament de Periodisme i Comunicació Audiovisual de la Universitat Carlos III de Madrid i la Coordinadora ONG para el Desarrollo-España[40] «per la seva contribució al canvi social», que va compartir amb Ignacio Escolar i Jordi Évole en la categoria individual.
Iglesias Turrión, Pablo (editor). Cuando las películas votan. Lecciones de ciencias sociales a través del cine. Catarata, 2013 [Consulta: 13 juliol 2013].
Iglesias Turrión, Pablo; Espasandín, Jesús (coordinadores). Bolivia en Movimiento. Acción colectiva y poder político. El Viejo Topo, 2007.
Notes
↑Fins al 2015, «Pablo Manuel Iglesias Turrión».[1]
↑Las 'perlas dialécticas' del padre de Pablo Iglesias contra el PSOE de Zapatero y Bono. Segundo Sanz. Publicado 22/01/2015. Vozpópuli. [1]. Consultado el 23 de diciembre de 2020.
↑Marina González. «El que puede». La Diaria, 06-08-2014. Arxivat de l'original el 2014-09-26. [Consulta: 17 maig 2021].
↑ «Pablo Iglesias, presentador de La Tuerka: “La objetividad no existe”». El Crítico de la Tele (blog), 02-10-2012 [Consulta: 13 juliol 2013]. «a partir de un problema conjunto que tuvieron las dos cadenas con sus licencias, amenazadas por la Comunidad de Madrid, comenzaron a hacer emisiones y programas conjuntos. De esta manera entramos en contacto con Canal 33, que ofrecía unas características técnicas que permitían mejorar la calidad del programa»Arxivat 2013-07-03 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2013-07-03. [Consulta: 26 maig 2014].
.jpg)
.svg){kind=small}
_Declaraci%C3%B3n_conjunta_de_Pablo_Iglesias_y_Pedro_S%C3%A1nchez.jpg)
