Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

Palau Longoria

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Palau Longoria
Imatge
EpònimFrancisco Javier González-Longoria (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusEdifici i monument Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteJosep Grases i Riera Modifica el valor a Wikidata
Construcció1904 Modifica el valor a Wikidata
Obertura1904 Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura modernista Modifica el valor a Wikidata
Pisos per sobre el terra3 Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaJusticia (Comunitat de Madrid) Modifica el valor a Wikidata
Localitzaciócalle de Fernando VI, 4 Modifica el valor a Wikidata
Map
 40° 25′ 31″ N, 3° 41′ 48″ O / 40.425399°N,3.696594°O / 40.425399; -3.696594
Bé d'interès cultural
Data24 octubre 1996
IdentificadorRI-51-0009569
Activitat
Propietat deSocietat General d'Autors i Editors Modifica el valor a Wikidata
OcupantSocietat General d'Autors i Editors Modifica el valor a Wikidata

El Palau Longoria està situat a Madrid, al carrer de Ferran VI construït en el districte Centre de Madrid, en la confluència dels carrers Fernando VI i Pelayo.[1]

Història

És obra de l'arquitecte barceloní Josep Grases i Riera, qui l'any 1902 va construir aquest palau amb una llibertat absoluta de disseny convertint-lo en l'exemple més important del moviment modernista a Madrid.[2] Va ser construït per encàrrec del financer Javier González Longoria.[3][4]

El 1912 l'edifici va ser comprat per la Companyia Dental Espanyola [5] per 500.000 pessetes, com a residència per al seu president. L'any 1946, els hereus van vendre l'immoble a Construccions Civils, adquirint-lo quatre anys més tard la Societat General d'Autors i Editors d'Espanya per cinc milions el 1950.[6]

Ha tingut dues reformes d'importància en els anys 1912 (obra de l'arquitecte Francisco García Nava)[7] i en l'any 1950 (per l'arquitecte Carlos Arniches Moltó; i també una reforma en l'any 1992 obra dels arquitectes Ángeles Hernández-Rubio Muñoyerro i Santiago Fajardo Cabeza.

Galeria d'imatges

Referències

  1. Calleja, Ignacio. «El Palacio de Longoria: la singularidad modernista» (en castellà). ABC, 11-10-2015. [Consulta: 14 juliol 2024].
  2. Sanz Contreras, Carmen; Osanz Diaz, Jose Ramon «La evolución de la edificación en el modernismo madrileño». I Jornada de Investigación en la Edificación. E.U. de Arquitectura Técnica (UPM) [Madrid], 6-2006.
  3. da Rocha Aranda, Oscar. El modernismo en la arquitectura madrileña: génesis y desarrollo de una opción ecléctica (en castellà). Editorial CSIC - CSIC Press, 2009, p. 114. ISBN 978-84-00-08889-7. 
  4. Da Rocha, Oscar; Fajardo, Ricardo Muñoz. Madrid modernista: guía de arquitectura (en castellà). Editorial Tebar, 2007, p. 30. ISBN 978-84-7360-254-9. 
  5. Sanz Serrulla, Javier «Una “especialidad” singular médica en España: La odontología. Entre la ciencia y la controversia». Madrid y la Ciencia. Un paseo a través de la historia (III).Primera mitad del siglo XX (1900 - 1950): Ciclo de conferencias. Instituto de Estudios Madrileños, 2020, pàg. 127–197.
  6. da Rocha Aranda, Oscar. El modernismo en la arquitectura madrileña: génesis y desarrollo de una opción ecléctica (en castellà). Editorial CSIC - CSIC Press, 2009, p. 117. ISBN 978-84-00-08889-7. 
  7. da Rocha Aranda, Oscar. El modernismo en la arquitectura madrileña: génesis y desarrollo de una opción ecléctica (en castellà). Editorial CSIC - CSIC Press, 2009, p. 125. ISBN 978-84-00-08889-7. 
Kembali kehalaman sebelumnya