Theophrastus Philippus Aureolus Bombastus von Hohenheim,[nota 1] conegut com a Paracels (Einsiedeln, Suïssa, 11 de novembre o 17 de desembre del 1493 – Salzburg, 24 de setembre del 1541), fou un metge, alquimista i astròlegsuís.[1] Es trià el pseudònim de 'Paracels' (Paracelsus, en llatí) que significa 'superior a Cels', un metge romà del segle i, autor d'un famós tractat mèdic. Malgrat l'oposició amb què es topà i la fama de mag que obtingué, contribuí en gran manera perquè la medicina prengués un camí més científic i s'allunyés de les teories dels escolàstics. Fou un pioner de la introducció de la química i de l'ús dels minerals en medicina.[2]
La medicina de l'època seguia les teories del metge grec Galè, segons les quals la causa de les malalties era un desequilibri dels humors i calia curar-les amb sagnies i porgues. Rebaté aquestes creences amb una gran fermesa i tractà de convèncer els seus col·legues que l'origen de les malalties es trobava en agents externs al cos, les quals es podien combatre amb l'ajuda de determinades substàncies químiques. També estava en contra de la idea que tenien els metges d'aleshores que la cirurgia era una activitat marginal relegada als barbers.
Se li atribueix la famosa frase: "La quantitat crea el verí".
Nasqué a Einsiedeln (Suïssa), fill del metge i alquimista Wilhelm Bombast von Hohenheim. La seva mare era suïssa, on s'educà i durant la seva joventut treballà a les mines com a analista. Començà els seus estudis a disset anys, a la Universitat de Basilea, i més tard a Viena. Es doctorà a la Universitat de Ferrara.
Va treballar com a cirurgià militar al servei de Venècia en 1522, per la qual cosa és probable que ell estigués implicat en moltes guerres entre 1517 i 1524 als Països Baixos, Escandinàvia, Prússia, Tàrtaria i, possiblement, el Pròxim Orient.[3]
Discrepava amb la idea que llavors tenien els metges que la cirurgia era una activitat marginal relegada als barbers.
Les seues investigacions s'abocaren sobretot en el camp de la mineralogia. Viatjà sovint a la recerca del coneixement de l'alquímia. Produí remeis o medicaments amb l'ajuda dels minerals per destinar-los a la lluita del cos contra la malaltia. Un altre aportament a la medicina moderna fou la introducció del terme 'sinovial'; d'aquí el líquid sinovial, que lubrica les articulacions.[4] A més, estudià i descobrí les característiques de moltes malalties (sífilis i goll, entre d'altres) i per combatre-les feu servir el sofre i el mercuri.[5] També se'l considera com un precursor de l'homeopatia, ja que assegurava que "el que és parell cura el que és parell" i en aquesta teoria fonamentava la fabricació de les seves medicines.[6]
El que li importava, en primer lloc, era "l'ordre còsmic", que trobà en la tradició arqueològica. La doctrina de l'astrum in corpore és la seva idea capital. Fidel a la concepció de l'ésser humà com un microcosmos, posà el firmament en el seu cos i l'anomenà Astrum o Sydus. Fou per a ell un cel endosomàtic, el cursor del qual coincidia amb la constel·lació individual que comença amb l'ascendent astrològic. Per a ell, la medicina tenia quatre pilars: l'astronomia, les ciències naturals, la química i la virtut.[2]
Introduí l'ús del làudanum. El seu llibre principal fou Die grosse Wundartzney (La gran cirurgia).
També aportà dades alquímiques. A Paracels s'atribueix la relació dels quatre elementsterra, foc, aire i aigua amb criatures fantàstiques que existien abans que el món, anomenats elementals: així, la terra pertanyia als follets, l'aigua a les ondines (esperits de l'aigua), l'aire als silfs (esperits del vent) i el foc a les salamandres (fades o esperits del foc).[7]
Igualment, Paracels va acceptar els temperaments galènics i els va associar als quatre sabors fonamentals. Aquesta associació va tenir tal difusió en la seva època que encara avui dia, en llenguatge col·loquial, ens referim a un caràcter dolç (tranquil, flegmàtic), amarg (colèric), salat (divertit) i el caràcter àcid pertanyeria al temperament malenconiós.
Va morir a l'edat de 47 anys a Salzburg i les seves restes van ser enterrades segons els seus desitjos al cementiri a l'església de Sant Sebastià a Salzburg.
