El Partit Liberal (anglèsLiberal Party, gal·lèsPlaid Ryddfrydol) fou un partit políticbritànic creat el 1859 i dissolt el 1988, quan es va integrar en els Liberal Demòcrates juntament amb l'SDP. Fou un dels dos partits britànics principals fins al sorgiment del Laborista en la dècada del 1920, i ha estat tercera força en disputa des d'aleshores.
Evolució
Durant en segle xix es caracteritzà per ser un defensor del liberalisme econòmic clàssic, del laissez fer, del lliure comerç i de la mínima interferència en l'economia, sent-ne el principal exponent William Gladstone. Va afavorir les reformes socials, llibertats personals, reducció dels poders de la Corona i de l'Església d'Anglaterra i l'extensió del dret de vot.
A partir de la dècada del 1880, tanmateix, el liberalisme es va decantar per una major rol de l'estat més que en la llibertat d'elecció. A començament del segle xx es decantà pel nou liberalisme, o liberalisme social, que creia en la llibertat individual i una intervenció estatal que assegurés un nivell mínim de benestar. El màxim exponent fou el govern de Herbert Henry Asquith i el seu conseller David Lloyd George, les reformes liberals dels quals donaren lloc a l'estat del benestar.
També foren els primers a adaptar el keynesiamisme, el lema de Lloyd George a les eleccions al Parlament del Regne Unit de 1929 fou ‘’Podem derrotar l'atur’’, tot i que ja havien caigut al tercer lloc. El Llibre Groc Liberal, però, s'oposava a la intervenció estatal tan típica dels règims d'extrema dreta.
El partit va decaure fins a gairebé desaparèixer en la dècada del 1940-1950, fins que en la dècada del 1960 va renéixer de la mà de Jo Grimond, cap del partit des de les eleccions de 1959 posicionant-se com a centrista radical i no socialista, en oposició tant al laborisme com al conservadorisme.
.png){kind=logo}
