El Partit Nacionalista Canari (PNC) és un partit nacionalista que, d'antuvi, aspirava que Canàries fos un Estat lliure i sobirà, però posteriorment evolucionà a postures que defensen l'Estat lliure associat, o àdhuc més competències dins del marc autonòmic.
Antecedents
El primer PNC es va fundar, curiosament a l'Havana el dia 30 de gener de 1924 i el seu primer president fou José G. Cabrera Díaz, tipògraf que havia estat líder sindical dels treballadors canaris: el 5 d'agost de 1900 havia fundat l'Asociación Obrera Canaria. Tanmateix, en els anys 20 José Cabrera Díaz abandonà els postulats obreristes i mantindria una postura de defensa dels interessos de la burgesia.
Encara que el PNC de L'Havana s'autoproclamés hereu del pensament de Secundino Delgado, el partit era molt allunyat dels plantejaments d'alliberament nacional i social, sovint propers a l'anarquisme.
L'òrgan de difusió del PNC era el periòdic El Guanche. També adoptarà com a bandera canària, la coneguda com a Bandera del Ateneo (O "Bandera de Secundino", si bé no en fou el creador, i ni tan sols hi ha proves que la utilitzés), blava amb set estrelles blanques col·locades en la posició que ocupaven les illes geogràficament.
Aquest primer PNC duraria pocs anys. Posteriorment es fundarà un nou PNC que recuperarà alguns dels seus plantejaments.
L'actual PNC
El 1982 es convocà a Bajamar el Congrés Constituent de l'actual Partido Nacionalista Canario, amb la participació d'intel·lectuals como Fernando Cabrera, Victoriano Ríos o Antonio Pérez[1] i recuperant el nom de l'organització que existí en la dècada de 1920 i alguns dels seus símbols. El seu primer president fou Bernardo Cabrera, i es va presentar per primer cop a les eleccions generals espanyoles de 1982, obtenint 3.257 vots (0,50% dels vots a Canàries).[2]