Pastoral Symphony

*Pastoral Symphony*
Forma musical	simfonia
Compositor	Ralph Vaughan Williams
Llengua original	contingut no lingüístic
Creació	1921
Parts	4 moviments
Part de	list of compositions by Ralph Vaughan Williams (en)
Instrumentació	orquestra simfònica

La Simfonia núm. 3 de Ralph Vaughan Williams, publicada com a Simfonia Pastoral i no numerada fins més tard, es va completar el 1922. Es va estrenar a Londres el 16 de gener de 1922 dirigida per Adrian Boult.^[1] La va revisar el 1955.^[2]

Concebuda per primera vegada al camp del nord de França cap al final de la Primera Guerra Mundial, on el compositor va servir a la Royal Army Medical Corps, després d'escoltar un corneta practicant i tocant accidentalment un interval d'una setena en lloc d'una octava⁣;^[3] això finalment va conduir a la cadenza de trompeta en el segon moviment.

L'obra és una de les simfonies menys interpretades de Vaughan Williams, però s'ha guanyat la reputació de ser una elegia subtilment bella per als morts de la Primera Guerra Mundial i una meditació sobre els sons de la pau. Com moltes de les obres del compositor, la Simfonia Pastoral no és programàtica, però el seu esperit és evocador. La simfonia té una certa igualtat d'humor en tota ella, cap dels moviments és especialment ràpid o optimista,^[2] un aire de tranquil·litat que es pot percebre en part com una celebració del retorn de la pau, descrit en les mateixes notes del programa del compositor en la primera actuació com «quasi completament tranquil i contemplatiu»^[4] però hi ha seccions extravertides aïllades.

La simfonia va ser descartada per Constant Lambert, que va escriure que la seva «creació d'un tipus particular d'estat d'ànim gris, reflexiu i de paisatge anglès ha superat les exigències de la forma simfònica».^[5] El comentari sovint citat de Peter Warlock que «tot és una mica massa com una vaca mirant per sobre d'una porta» era de fet un comentari sobre l'estil de Vaughan Williams en general, i no estava dirigit específicament a la Simfonia Pastoral, que ell mateix va descriure com «una obra realment esplèndida» i «la millor música orquestral anglesa d'aquest segle».^[6]

Estructura

La simfonia consta de quatre moviments:

I. Molto moderato

La simfonia trenca amb la tradició en el seu primer moviment, pel fet que es desenvolupa en un estat d'ànim totalment meditatiu. Després de les tríades consecutives de l'arpa i del vent-fusta que estableixen l'estat d'ànim de contemplació activa del primer moviment, serveix per introduir un tema interpretat pel violí solista, amb un oboè en estreta imitació.^[2]

$\relative c''' { \clef treble \numericTimeSignature \time 4/4 \tempo "Poco tranquillo" \partial 4*1 d\p~(| \times 2/3 { d8 c d) } g,4~ g8 f(d f) | g4.(d8) \times 2/3 { c8(bes c } g4~ | g8 f g c,) }$

Segueixen altres temes, amb la trompa anglesa, el violoncel i després altres instruments, que afegeixen les seves variants a la melodia. La secció de desenvolupament és una projecció del violí solista del primer tema, amb contrapunt de la trompa, la flauta, l'oboè i l'arpa. Totes les melodies tenen una versemblança, i es recapitulen i es combinen fins al clímax. Llavors es van amortint per fer la seva sortida.^[7]

II. Lento moderato – Moderato maestoso

El moviment lent s'obre amb un solo de la trompa sobre un acord sostingut de les cordes, un tema desenvolupat després per un solo del violoncel.

${ \new PianoStaff << \new Staff \relative c' { \clef treble \time 3/4 \tempo "Lento moderato" 4 = 70 R2. \times 2/3 {c8\p(d a' } g4. e8 | d c d e g4~ | g8 e g4. e8) } \new Staff \relative c' { \clef bass \time 3/4 <aes f c f,>2.~\pp <aes f c f,>2.~ | <aes f c f,>2 <aes f c f,>4~ | <aes f c f,>2. } >> }$

El tema després es lliura, amb harmonies canviades, a l'oboè i al clarinet i després a la viola i la flauta sols.^[7] Igual que en el primer moviment, les idees flueixen suaument d'una a l'altra, i finalment condueixen a la cadenza de la trompeta. Aquí, l'instrument és una trompeta natural (una trompeta sense vàlvules) en mi $\flat$ , ja que l'intèrpret té instruccions de no utilitzar les vàlvules. Com a resultat, es reprodueix la setena harmònica en comptes de la setena menor normal, de manera que sona lleugerament desafinat segons l'afinació moderna amb el seu equivalent més proper en l'escala temperada.^[8]

$\new Staff \with { \remove "Time_signature_engraver" } \relative c'' { \clef treble \cadenzaOn ees4. ees,8-- bes'--[ ees--] des4~(\times 2/3 { des8[ bes ees] } \times 2/3 { des[ bes ees] } des4) }$

III. Moderato pesante

El tercer moviment és com una dansa pesada que es podria anomenar un quasi-scherzo. Malgrat que està marcat com a Moderato pesante, la música mostra més senyals d'activitat. L'origen d'aquest moviment es troba en els esbossos per a l'escena de Falstaff i les fades, un episodi que Vaughan Williams va tractar més tard a A London Symphony.^[9]

${ \new PianoStaff << \new Staff \relative c' { \clef bass \key g \minor \time 3/4 \tempo "Moderato pesante" 4 = 80 r4 r8 <c a g ees>(\f <d bes g f>) <d bes g f>-- | <g, d>4. <c a g ees>8(\f <d bes g f>) <d bes g f>-- | <g, f d>4. s } \new Staff \relative c { \clef bass \key g \minor \time 3/4 \times 2/3 { c8(d) d-- } g,2 | \times 2/3 { c8(d) d-- } g,2 | \times 2/3 { c8(d) d-- } g,2 } >> }$

Una secció Più mosso té una sensació més bulliciosa, amb una melodia àmplia i robusta anunciada per les trompetes i els trombons.^[2]

$\relative c'' { \clef treble \key g \major \time 3/4 \tempo "Più mosso" g4.\ff(a8) f4-- | g(d') d-- | c-- b-- a-- | g2(d4) }$

Un tema de trompeta més ràpid genera el primer clímax de la simfonia, que deixa pas a una ornamentació semblant a un trinat d'un ocell en una flauta solista amb les cordes de fons, contestat per un violí solista. El tema del trinat es torna a sentir amb la trompeta i es repeteixen ambdues seccions. La curta i ràpida coda fugal és molt tranquil·la i misteriosa, i delicadament escrita.^[10]

IV. Lento

El moviment final torna a la manera contemplativa dels dos primers moviments, i funciona com a resum i coda a la resta de la simfonia.^[11] Comença amb una soprano fora de l'escenari cantant una commovedora cantilena sense paraules sobre un suau tambor.^[9]

$\new Staff \with { \remove "Time_signature_engraver" } \relative c'' { \clef treble \key f \major \cadenzaOn r8 a4(--_"senza misura" a-- a8-- a[ g e] a4~ a8[ c a] a[ g f] a2) }$

A mesura que la cançó s'apaga, l'orquestra entra suaument amb una rapsòdia elegíaca i tota la passió fins ara continguda de la música comença a esclatar. El punt àlgid de la simfonia arriba quan tots els violins presenten la melodia d'obertura de la soprano en appassionato. Al final de la simfonia, la soprano torna a cantar la música en silenci.^[9]

Instrumentació

Una interpretació típica de la simfonia dura uns 35 minuts. Està escrita per a una gran orquestra que inclou: 3 flautes (3a doblant amb piccolo), 2 oboès, corn anglès, 3 clarinets (en re♭) i la; 3r doblant en clarinet baix), 2 fagots, 4 trompes (en fa), 3 trompetes (en do, 1 doblant de trompeta natural en mi♭), 3 trombons, tuba, timbales, triangle, plats, timbal, celesta, arpa i cordes, més una soprano sense paraules al 4t moviment.

Enregistraments


Any	Solista	Director	Orquestra	Segell	Núm. de catàleg
1952	Margaret Ritchie	Adrian Boult	London Philharmonic Orchestra	Decca	(LP) LXT 2787
1966	Valerie Hill	Adrian Boult	BBC Symphony Orchestra	BBC Radio Classics	(LP) 15656 91642
1968	Margaret Price	Adrian Boult	New Philharmonia	HMV	(LP) ASD 2393
1971	Heather Harper	André Previn	London Symphony Orchestra	RCA	(LP) SB 6861
1987	Yvonne Kenny	Bryden Thomson	London Symphony Orchestra	Chandos	(CD) CHAN 8594
1988	Yelena Dof-Donskaya	Gennadi Rozhdestvensky	USSR Ministry of Culture Symphony Orchestra	Melodiya	(LP) 2170
1991	Alison Barlow	Vernon Handley	Royal Liverpool Philharmonic Orchestra	EMI Eminence	(CD) CD-EMX 2192
1991	Linda Hohenfeld	Leonard Slatkin	Philharmonia Orchestra	RCA Victor Red Seal	(CD) 09026 61194-2
1992	Patricia Rozario	Kees Bakels	Bournemouth Symphony Orchestra	Naxos	(CD) 8.550733
1996	Patricia Rozario	Andrew Davis	BBC Symphony Orchestra	Teldec	(CD) 0630-13139-2
1996	Amanda Roocroft	Bernard Haitink	London Philharmonic Orchestra	EMI Classics	(CD) 5 56564 2
1997	Rosa Mannion	Roger Norrington	London Philharmonic Orchestra	Decca	(CD) 458 357-2
2002	Rebecca Evans	Richard Hickox	London Symphony Orchestra	Chandos	(CD) CHAN 10001
2013	Sarah Fox	Mark Elder	The Hallé	Hallé	(CD) CDHLL7540
2016	Andrew Staples	Andrew Manze	Royal Liverpool Philharmonic Orchestra	Onyx	(CD) ONYX 4161
2020	Elizabeth Watts	Martyn Brabbins	BBC Symphony Orchestra	Hyperion	(CD) CDA68280

Referències

↑ Grove's Dictionary of Music and Musicians, 5th ed., 1954, "Vaughan Williams: Catalogue of Works", Vol. VIII, p. 704
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 Anderson, Keith «Symphonies Nos. 3 ^Tastoral” and 6». Ressenya del disc amb Kees Bakels dirigint la Bournemouth Symphony Orchestra. Naxos (8.550733), 1994.
↑ Kennedy (1964), pp. 170–71.
↑ Kennedy (1980) p. 156
↑ Lambert (1948) p. 107
↑ Smith (1994) pp. 115, 258
↑ ^7,0 ^7,1 Kennedy, Michael «A Pastoral Symphony (Symphony No.3)/ Symphony No. 6 In E Minor». Ressenya del disc amb Adrian Boult dirigint la New Philharmonia Orchestra. EMI Eminence, 1986.
↑ Goodfriend, James «Pastoral Symphony / Tuba Concerto (The Symphonies Of Vaughan Williams)». Ressenya del disc amb André Previn dirigint la London Symphony Orchestra. RCA Red Seal, 1972.
↑ ^9,0 ^9,1 ^9,2 Kennedy, Michael «A Pastoral Symphony». Ressenya del disc amb Adrian Boult dirigint New Philharmonia Orchestra. Angel Records, 1968.
↑ Foss, Hubert «A Pastoral Symphony». Ressenya del disc amb Adrian Boult dirigint The London Philharmonic Orchestra. London Records, 1954.
↑ Howells (1922) p. 130.

Bibliografia

Howells, Herbert. "Vaughan Williams's 'Pastoral' Symphony". Music & Letters 3, no. 2 (April 1922): 122–132.
Kennedy, Michael. The Works of Ralph Vaughan Williams. Londres i Nova York: Oxford University Press, 1964. ISBN 978-0-19-315410-0. Nova edició, Londres i Nova York: Oxford University Press, 1980. ISBN 978-0-19-315453-7 (cloth); ISBN 978-0-19-315454-4. First edition reprinted Oxford: Clarendon Press, 1992. ISBN 978-0-19-816330-5.
Lambert, Constant. Music Ho!. London: Penguin Books, 1948.
Smith, Barry. Peter Warlock: The Life of Philip Heseltine. Oxford: Clarendon Press, 1994. ISBN 978-0-19-816310-7.
Vaughan Williams, Ralph. Letters of Ralph Vaughan Williams 1895–1958, edited by Hugh Cobbe. Oxford: Oxford University Press, 2008. ISBN 978-0-19-925797-3 (cloth); ISBN 978-0-19-958764-3 (pbk).