L'any 1881 es casa amb Josepa Pedrosa i Espalter, pubilla de Can Castells del Mas,[3] masia entre Esparreguera i Olesa de Montserrat on es trasllada per tal d'exercir-ne d'administrador. És en aquest paratge al peu de Montserrat on es dedicarà intensament a l'estudi de la cultura popular de la seva terra, "el Montserrat", i on hi escriurà milers de costums i creences de la gent de la comarca a les seves llibretes de Popularitats.
Paral·lelament va guanyar importants premis de poesia, entre els quals un accèssit a la Viola d'or i d'argent dels Jocs Florals de Barcelona el 1884 i la Flor Natural als Jocs Florals de 1885 amb Lletra de convit. A més també va publicar diverses traduccions al català de poesia búlgara i romanesa, va fer estudi rigorós de la rondallística europea i va traduir en vers, també al català, el poema Hero i Leandre (1888), de l'escriptor i gramàtic grec Museu.
Bertran i Bros és considerat un cas excepcional en el panorama del folklore català puix, estant lligat a la terra, va arribar a ser un gran erudit que va impressionar els mateixos intel·lectuals de la Renaixença. Va aglutinar una vasta biblioteca i va intercanviar correspondència amb tot Europa, esdevenint posseeïdor d'un gran coneixement. A més va viure arrelat a les fonts d'informació sobre cultura popular, fet que atorga un valor altíssim als seus treballs. En els seus estudis hi va aplicar amb rigor un mètode científic, escassament utilitzat entre els seus contemporanis, que va utilitzar per recollir les expressions genuïnes de la gent del poble.
Més enllà dels folkloristes, podem considerar a Bertran i Bros un precedent dels moderns etnòlegs.[4] La seva obra recopilatòria, centrada en el Montserrat, és una de les més completes de Catalunya.
La seva mort prematura el 7 de febrer de 1891, als 37 anys, va fer que la major part de la seva obra restés inèdita a l'espera de successives edicions pòstumes.
Reconeixements
Entre juliol del 2003 i juny del 2004 l'Associació Cultural del Montserrat (ACM), amb la col·laboració d'altres entitat i associacions de la comarca, va organitzar l'Any Bertran amb motiu del 150 aniversari del naixement de Pau Bertran organitzant un seguit d'actes. Es van realitzar exposicions, jornades d'estudi, guies didàctiques per a les escoles, espectacles teatrals i es va editar part de la seva obra que fins ara havia quedat inèdita per tal de recordar la figura.
Dins de l'Any Bertran el 6 de juliol de l'any 2003 l'ajuntament de Collbató va descobrir una placa commemorativa a la seva casa natal, situada al carrer de Pau Bertran.
2004: Rondalles del Montserrat, selecció i adaptació al públic infantil, a càrrec de Jordi Serra i Massansalvador, d'algunes rondalles recollides per Pau Bertran.
Els follets de Pau Bertran i Bros, dins Lo Rondallari Català. Adaptació del text: Àngel Vergés i Gifra.[11]
Notes
↑Amb aquest llibre guanyà l'edició dels Jocs Florals de l'any 1888
↑Vellvehí i Altimira, Jaume. «La Renaixença a Mataró: El Col·legi Valldemia». Sessió d'Estudis Mataronins [en línia] Núm. 23 p. 129-136. Mataró: Museu Arxiu de Santa Maria (Mataró) - Institut Ramon Muntaner, 2006. [Consulta: 6 agost 2012].
↑Serra i Massansalvador, Jordi. «Introducció». A: Cultura popular del Montserrat. Abadia de Montserrat. ISBN 848415467X. «A la seva mort, Pau Bertran, va deixar cinc llibretes manuscrites amb apunts diversos que duien el nom de «Popularitats» i el subtítol«Vuits i nous i cartes que no lliguen. Notes preses de cara a la llar»»
