La peceta fou una unitat monetària de les emissions d'or i d'argent encunyades a Barcelona des del 1808 fins al 1814, sota el govern napoleònic durant la guerra del Francès.[1] Fou utilitzada a Catalunya fins al 1850, l'any en què Espanya dugué a terme el procés de decimalització. «Pesseta» també fou un nom utilitzat arreu d'Espanya per referir-se a una quantitat de quatre rals de billó.[2]
Essent una derivació de «peça» i no de «peso»,[1] peceta seria la forma ortogràfica més adequada.[3] A Catalunya, la peceta se subdividia en sis sous, cadascun dels quals contenia quatre quarts, vuit xavos o dotze diners. Cinc pecetes equivalien a un duro, que al seu torn equivalia a vuit rals de plata forta espanyols (dòlar espanyol). La peceta valia quatre rals al nou sistema decimalitzat.
El nom "pesseta" ressorgí el 1868 amb la reforma monetària de Laureà Figuerola i Ballester per referir-se a la nova divisa espanyola, amb un valor equivalent al de la peceta antiga.[4]
Abans de la creació de la pesseta espanyola, la peceta va ser la unitat monetària oficial a Catalunya durant l'ocupació napoleònica (1808-1814), portant aquest nom tota la moneda d'or i argent que es va batre a Barcelona. També portaren aquesta denominació els duros de resistència de Girona, Lleida i Tarragona batuts el 1809. Encara s'encunyarien duros amb el nom de peceta a Mallorca, 1823, i d'una peceta a Barcelona el 1836 i 1837.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Salrach i Marés, Josep M.; Termes, Josep. Diccionari d'Història de Catalunya. Ed. 62, 1992, p. 816.
- ↑ Suchet, Louis Gabriel. Memoirs of the War in Spain, from 1808 to 1814 (en anglès). H. Colburn, 1829, p. 304.
- ↑ P.Fabra "Diccionari Ortogràfic" Precedit d'una exposició de l'ortografia catalana segons el sistema de l'institut d'estudis catalans Publicacions de l'Institut de la Llengua Catalana. Barcelona 1917
- ↑ Vergés, Josep C. Laureà Figuerola i la pesseta (en castellà). Institut d'Estudis Catalans, 2003, p. 11. ISBN 8472836649.
