Garrido nasqué l'any 1958 a Lleida, en el bressol d'una família vinculada a la Guàrdia Civil.[1] L'any 1980 ingressà a l'Acadèmia General Militar de Saragossa, de la que es llicencià 5 anys més tard com a tinent del cos.[1] Un dels seus primers destins fou la Comandància d'Àlaba assignat com a membre del Servei d'Informació i actuant en nombroses ocasions com a agent de paisà.[1] Aquesta tasca, durant aquells anys, fou especialment sensible, ja que els xocs violents amb l'organització armada ETA eren una constant perillosa.[1]
Després d'exercir uns anys al País Basc fou destinat a altres seccions del cos, com ara la Unitat de Serveis Especials de la Direcció General a Madrid, en la que continuà la lluita contra ETA; l'Acadèmia de Policia Judicial a Madrid; la Unitat Central Operativa (UCO); la Unitat de Seguretat de la Casa Reial; el Gabinet Tècnic de la Direcció General a Madrid; el Servei de Costes i Fronteres; i la Secretaria de Cooperació Internacional.[1][3]
El juny de 2018 fou assignat com a nou cap de la Guàrdia Civil a Catalunya, en substitució d'Ángel Gozalo Martín.[2] El 12 de juliol de 2018 prengué possessió del càrrec en un acte, celebrat a la caserna de Sant Andreu de la Barca (Baix Llobregat), amb la presència de la secretària d'Estat de Seguretat Ana Botella Gómez.[4] El 9 d'octubre de 2019, fou objecte de polèmica després d'unes declaracions realitzades a l'acte anual de commemoració de la Mare de Déu del Pilar, patrona del cos, celebrat a la caserna de Sant Andreu de la Barca, pocs dies abans de la publicació de la sentència del Tribunal Suprem espanyol sobre el judici al Procés i enmig d'un enorme desplegament d'agents de policia a Catalunya.[5] Garrido declarà que el cos combatrà l'independentisme català «sense pena ni treva»[5] i, en relació a l'actuació del cos davant del referèndum sobre la independència de Catalunya, manifestà que «cada vegada que sigui necessari ho tornarem a fer».[6] També considerà que «la pretesa revolució dels somriures» s'havia convertit en «el rictus que dissimula l'odi i la mesquinesa».[5]