Esquelet de peix espasa.Peix espasa pescat a Essaouira (Marroc ). Peix espasa a la brasa adobat amb llimona i llorer . El peix espasa (i peix d'espasa [ 1] emperador (Xiphias gladius ) i esparró (rossellonès) és un peix teleosti de l'ordre dels perciformes i de la famÃlia dels xÃfids , amb el maxil·lar prolongat en forma d'espasa , fort i rà pid i de costums pelà gics.
Morfologia
Talla: mà xima de 6 m, comuna entre 80 i 220 cm.[cal citació
Cos allargat i subcilÃndric, molt robust.
Musell acabat en un rostre amb espasa , llarga i aplanada.Petites dents als joves, que desapareixen en els adults .
Membranes branquiòstegues unides per la base i separades de l'istmus.
Sense branquispines.
Dues aletes dorsals i anals separades als adults , però no en els joves.
Aletes pèlviques absents.
Caudal en forma de mitja lluna en els adults, escotada als joves.
Peduncle caudal amb una forta carena lateral a cada costat i un solc profund a les cares dorsal i ventral.
LÃnia lateral absent en els adults.
Escates absents en els adults.Color negre marronós al dors i costats, aclarint-se progressivament fins al ventre.
Comportament
Espècie oceà nica i pelà gica de 0 a 800 m de fondà ria.
Generalment solitari, de vegades en petits grups. Efectua migracions entre aigües temperades, on s'alimenta, i aigües fredes, on es reprodueix.
Té un comportament bastant agressiu, i s'alimenta principalment d'una gran varietat de peixos pelà gics que formen moles, i també d'espècies demersals, aixà com de crustacis i calamars .
Es troba a tot el planeta en aigües tropicals i temperades.
De carn molt apreciada, magra, tendra y delicada.
Pesca semiindustrial, artesanal i esportiva, amb palangres de superfÃcie, soltes, curricà , arts d'arrossegament, encerclament, arts de platja, tremalls , lÃnies de mà , canya i arpons .
La seva pesca és molt caracterÃstica, des de l'antiguitat, en els mars entre SicÃlia i Calabria , i particularment a la costa tirrenica de la provincia de Reggio ; també és un plat tÃpic de la cuina d'aquesta regió.[ 2]
Es troba regularment als mercats , i es comercialitza fresc, refrigerat, congelat, fumat i en conserva .
Els grans acumuls de mercuri als individus grans són una limitació al consum.
També s'empra l'oli del seu fetge .
Talla mÃnima legal de captura: 120 cm des de la punta del maxil·lar inferior a l'extrem posterior del radi més petit de l'aleta caudal.
Lloris, Domènec i Meseguer, Sergi: Recursos marins del Mediterrani: fauna i flora del Mar Català . Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya . Barcelona , octubre del 2000. ISBN 84-393-5244-1 . Plana 119.
Riera, F.; J. Oliver; J. Terrassa: Peixos de les Balears . Conselleria de Medi Ambient, Ordenació del Territori i Litoral. Direcció General del Medi Ambient. Any 1998 .
Mercader, Ll.: Peixos de la Costa Brava . El Cau, Quaderns del Museu Municipal de la Costa Brava . Sèrie Medi Natural. Ajuntament de Palamós , 1993.
Huguet, A.: Catà leg d'espècies d'interès pesquer a Catalunya . Generalitat de Catalunya . Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca. Any 1995 .
Alegre, M.; J. Lleonart; J. Veny: Espècies pesqueres d'interès comercial. Nomenclatura oficial catalana . Dep. Cultura, Generalitat de Catalunya , 1992 . Bases de dades taxonòmiques
.svg){kind=icon}
