Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

Pere Gimferrer i Torrens

Plantilla:Infotaula personaPere Gimferrer i Torrens

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement22 juny 1945 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatEspanyola
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópoeta, assagista, escriptor, traductor, crític literari Modifica el valor a Wikidata
ActivitatS. XX
Membre de
GènerePoesia, assaig
Influències
Participà en
19 juny 2002Manifest contra la mort de l'esperit i de la terra Modifica el valor a Wikidata
Obra
Primeres obresMensaje del tetrarca (1963)
Arde el mar (1966)
Obres destacables
Hora foscant (1972)
Dietari 1979-1980 (1981)
Segon dietari 1980-1982 (1982)
Fortuny (1983)
El vendaval (1989)
Premis
IEC-Josep Carner, 1974: La poesia de J.V. Foix
Lletra d'Or, 1978: L'espai desert
IEC-Josep Carner, 1978: L'espai desert
Ciutat de Barcelona, 1981: Dietari, 1979-1980 i Mirall, espai, aparicions
Literatura Catalana de la Generalitat de Catalunya d'assaig, 1982: Dietari (1979-1980)
Crítica Serra d'Or de dietaris, 1982: Dietari, 1979-1980
Ramon Llull, 1983: Fortuny
Joan Crexells, 1983: Fortuny
Premi de la crítica - narrativa catalana, 1983: Fortuny
Crítica Serra d'Or de prosa, 1984: Fortuny
Premi de la crítica - poesia catalana, 1988: El vendaval
Cavall Verd, 1989: El vendaval
Ciutat de Barcelona de poesia, 1989: El vendaval
Literatura Catalana de la ILC de poesia, 1989: El vendaval
Crítica Serra d'Or de poesia, 1989: El vendaval
Ministerio de Cultura de poesia, 1989: El vendaval
Nacional de Cultura de literatura, 1997: Dietari complet 2
Premio Nacional de las Letras, 1998: al conjunt de l'obra
Reina Sofía de poesía iberoamericana, 2000: Marea solar, marea lunar
Octavio Paz, 2006
Modifica el valor a Wikidata

Pere Gimferrer i Torrens (Barcelona, 22 de juny de 1945) és un poeta, traductor i crític literari català.[1] Va estudiar dret i Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona i es va especialitzar en literatura. És membre de la Real Academia Española des de l'any 1985.[2]

Obra literària

Ha desenvolupat la seva obra indistintament en llengua catalana i castellana (i puntualment en francès i italià) i ha estat crític habitual d'El ciervo, Destino, Serra d'Or o Vuelta. Va iniciar l'any 1963 la seva activitat com a poeta amb la publicació de la seva obra Mensaje de Tetrarca. Durant les seves obres de les dècades del 1960 i 1970 observa una fastuositat verbal amb la qual vol reclamar una poesia de sensacions. El distanciament culturalista i la reflexió metapoètica són també elements constants. Tot això li va valer el reconeixement unànime com un dels poetes més originals nascuts després de la Guerra Civil espanyola i que més havia modificat el panorama literari espanyol per la innovació de les seves propostes. En aquella època reivindicava les influències d'autors vius que coneixia personalment, com Vicente Aleixandre i Octavio Paz, així com les obres de Federico García Lorca o Wallace Stevens.[3]

L'any 1970 inicià la seva literatura en català amb la publicació de Els Miralls, que amb les seves obres posteriors en català mostra una poesia discursiva, metaliterària, que assaja enllaçar el Barroc i les avantguardes, explorant així mateix les tènues fronteres entre realitat real i realitat artística. Posteriorment va publicar El vendaval (1989) i La llum (1991), en les quals domina la nota visual, l'epigrama. Mascarada (1996) és un llarg poema unitari en el qual, amb un rerefons parisenc (paisatge i referències literàries), insisteix en temes de l'experiència amorosa, arribant a extrems de cruesa i provocació. A L'agent provocador (1998) les proses poètiques són una reflexió sobre com el jo es fa autoconscient en l'escriptura, el pas del jo actiu al jo reflexiu, combinat amb detalls autobiogràfics.

Com a prosista és autor de Dietari (1979-1980) (1981) i Segon dietari (1980-1982) (1982), recopilacions dels articles que publicava regularment a la premsa, especialment a El Correo Catalán. Hi ha una sèrie de temes recurrents: l'actitud de refús i de silenci que caracteritza als intel·lectuals en determinats moments de la història; la crítica del poder i la política; el poeta i l'artista en aprenentatge constant; la voluntat de definir el moment cultural català; i les evocacions personals literàries, artístiques i cinematogràfiques.[4]

Obra

Poesia

  • 1963: Mensaje del Tetrarca
  • 1966: Arde el mar
  • 1968: La muerte en Beverly Hills
  • 1969: Extraña fruta y otros poemas
  • 1970: Els miralls
  • 1972: Hora foscant
  • 1973: Foc cec
  • 1977: L'espai desert
  • 1981: Mirall, espai, aparicions : poesia (1970-1980) . Inclou Aparicions i Com un epíleg.
  • 1988: El vendaval
  • 1991: La llum
  • 1996: Mascarada
  • 1997: Obra catalana completa, 1: poesia
  • 1999: Antologia poètica
  • 2000: Poemas (1962-1969)
  • 2001: El diamant dins l'aigua
  • 2006: Amor en vilo
  • 2008: Tornado
  • 2011: Rapsodia
  • 2012: Alma Venus
  • 2014: El castell de la puresa [5]
  • 2014: Per riguardo
  • 2016: Marinejant
  • 2016: No en mis días
  • 2018: Las llamas
  • 2022: Tristissima noctis imago

Narrativa

  • 1983: Fortuny
  • 1996: Obra catalana completa, 4: figures d'art
  • 2001: La calle de la guardia prusiana

Assaig

  • 1974: La poesia de J.V. Foix
  • 1974: Antoni Tàpies i l'esperit català
  • 1977: Max Ernst o la dissolució de la identitat
  • 1978: Miró: colpir sense nafrar
  • 1978: Radicalidades
  • 1981: Dietari (1979-1980)
  • 1982: Segon dietari (1980-1982)
  • 1983: Lecturas de Octavio Paz
  • 1985: Los raros
  • 1985: Cine y literatura
  • 1986: Perfil de Vicente Aleixandre
  • 1986: Magritte
  • 1988: Giorgio De Chirico
  • 1990: Toulouse-Lautrec
  • 1993: Valències
  • 1993: Les arrels de Miró
  • 1996: L'obrador del poema
  • 1996: Obra catalana completa, 3: dietari complet, 2
  • 1997: Obra catalana completa, 2: dietari complet, 1
  • 1997: Obra catalana completa, 5: assaigs crítics
  • 1998: L'agent provocador
  • 2006: Interludio azul
  • 2006: Noche en el Ritz

Traduccions

Del francès al català:

De l'italià al català:

  • 1976 : Arquitectura de Sert a la Fundació Miró de Bruno Zevi

Del català al castellà:

Altres

  • 2009: Pròleg a l'edició de bibliòfil del "Llibre de Meravelles" de Ramon Llull, editat per l'Enciclopèdia Catalana.

Premis

Al llarg de la seva carrera ha rebut diversos premis i guardons:

Referències

  1. ↑ «Pere Gimferrer i Torrens». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ «Pere Gimferrer». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.. Arxivat de l'original el 2 d’abril 2016. [Consulta: 17 gener 2016].
  3. ↑ «Pere Gimferrer». Universitat Oberta de Catalunya. Arxivat de l'original el 7 de febrer 2016. [Consulta: 17 gener 2016].
  4. ↑ «Pere Gimferrer». Universitat Oberta de Catalunya. Arxivat de l'original el 10 de novembre 2017. [Consulta: 17 gener 2016].
  5. ↑ Obiols, Víctor «D'un cos vast i bategant». Diari Ara, 02-03-2014 [Consulta: 23 març 2014].
  6. ↑ El Premio Internacional Terenci Moix recuerda a la periodista rusa Anna Politkovskaia Arxivat 2013-12-02 a Wayback Machine. a La Vanguardia, 22/4/2007 (castellà)

Enllaços externs


Premis i fites
Precedit per:
Jordi Llovet i Pomar
Por una estética egoista. Esquizosemia 		Premi Anagrama d'Assaig
1980 		Succeït per:
Juan García Ponce
La errancia sin fin: Musil, Borges, Klossowski
Precedit per:
Antonio Gamoneda
Edad 		Premi Nacional de poesia de les Lletres Espanyoles
1989 		Succeït per:
Carlos Bousoño Prieto
Metáfora del desacuerdo
Precedit per:
Francisco Umbral 		Premi Nacional de les Lletres Espanyoles
1998 		Succeït per:
Francisco Brines Baño
Precedit per:
José María Valverde Pacheco 		Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
Medalla XI
2015- 		Succeït per:
'
Precedit per:
Vicente Aleixandre
Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola
Cadira O
1985- 		Succeït per:
'
Kembali kehalaman sebelumnya