Pereant qui ante nos nostra dixerunt (llatí) o en català que pereixin (o vagin al diable) aquells que digueren abans de nosaltres el que anàvem a dir és una locució llatina[1] que Jeroni d'Estridó va atribuir al seu professor Eli Donat,[2] tot i que el poeta Terenci ja l'hauria utilitzada. Jeroni va escriure: Nihil est dictum, quod non sit dictum prius: unde praeceptor meus Donatus, cum istum versiculum exponeret, «pereant» inquit «qui ante nos nostra dixerunt.»[3] Traduït: res no es diu que no s'hagi dit anteriorment, com el meu professor Donat va dir amb aquest proverbi: Que se'n vagin al diable, etc.
Va esdevenir un proverbi[4] per a indicar, amb cert humor, que algú manlleva idees dels seus predecessors.[5] S'utilitza quan algú que pensa haver fet un treball original descobreix a posteriori que algú altre ja havia dit o escrit el mateix. Persones acusades de plagi poden al·legar que, en el moment de fomular el seu pensament, no eren conscients de la font anterior.
Referències
- ↑ Guido Geerts et alii, «Pereant (illi) qui ante nos nostra dixerunt (llatí)», Groot Woordenboek der Nederlandse Taal, tom 3, Utrecht-Antwerpen, Van Dale Lexicografie, 1999, pàgina 4112, ISBN 9066484241
- ↑ Christian Lehman, «Elius Donatus»
- ↑ Robert A. Kaster, «Aelius Donatus», Guardians of Language: The Grammarian and Society in Late Antiquity, University of California Press, 1997, pàgina 277, ISBN 9780520212251
- ↑ A History of Classical Scholarship. Vol. 1. from the Sixth Century B.c. to the End of the Middle Ages. , Cup Archive, pàgina 232 (en català: Una història de l'escolàstica clàssica. Tom 1: del segle VI fins a la fi de l'edat mitjana)
- ↑ Jon R. Stone, «Pereant qui ante nos nostra dixerunt», The Routledge Dictionary of Latin Quotations: The Illiterati's Guide to Latin Maxims, Mottoes, Proverbs and Sayings, Routledge, 2005, pàgina 87, ISBN 9780415969086
