Phecda |
---|
|
Tipus | estrella que presenta línies d'emissió, font propera a infrarrojos i font d'emissió de raigs UV |
---|
Tipus espectral (estel) | A0Ve+K2V[1] |
---|
Constel·lació | Ossa Major |
---|
Època | J2000.0 |
---|
|
Distància de la Terra | 33,9131 pc [2] |
---|
Magnitud absoluta | 2,7 |
---|
Magnitud aparent (V) | 2,44 (banda V)[3] |
---|
Massa | 2,94 M☉ |
---|
Temperatura efectiva | 9.311 K[4] |
---|
Paral·laxi | 29,4871 mas[2] |
---|
Moviment propi (declinació) | 3,965 mas/a [2] |
---|
Moviment propi (ascensió recta) | 96,455 mas/a [2] |
---|
Velocitat de rotació estel·lar | 178 km/s[5] |
---|
Velocitat radial | −11,9 km/s[6] |
---|
Gravetat superficial equatorial | 4.400 cm/s²[7] |
---|
Ascensió recta (α) | 11h 53m 49.8473s[8] |
---|
Declinació (δ) | 53° 41' 41.135''[8] |
---|
Edat estimada | 0,3 mil milions d'anys |
---|
Part de | Carro Gran |
---|
|
|
Phecda (Gamma de l'Ossa Major / γ Ursae Majoris) és el sisè estel més brillant de la constel·lació de l'Ossa Major, amb magnitud aparent +2,44.[9][10]
Nom
El nom de Phecda —en qualsevol de les variants a dalt esmentades— prové de l'àrab فخذ (faxð), «cuixa», per la seva localització en el cos de l'ossa.
D'acord amb l'astrònom persa Al-Biruní (segles x i xi), aquest estel era Pulastya —nascut de les orelles de Brahmā—, un dels rishis o grans savis de l'antiguitat vèdica. A la Xina era coneguda amb els noms de Ke Seuen Ke i Tien Ke.[11]
Característiques físiques
Juntament amb altres estels de la constel·lació —com Alioth (ε Ursae Majoris), Mizar (ζ Ursae Majoris), Merak (β Ursae Majoris) o Megrez (δ Ursae Majoris)—, Phecda forma part de l'Associació estel·lar de l'Ossa Major, un grup d'estels que es mouen al uníson a la mateixa regió de l'espai i que posseeixen una edat similar; l'edat de Phecda s'estima entorn dels 300 milions d'anys. Es troba a 84 anys llum del sistema solar, lleugerament més allunyada que les altres quatre components principals del grup.[12]
Phecda és un estel blanc de la seqüència principal de tipus espectral A0Veu amb una temperatura superficial de 9500 K. Amb una lluminositat 72 vegades major que la del Sol, el seu radi és el triple del radi solar. La e en el seu tipus espectral indica l'existència d'un disc de gas giratori al voltant de l'estel, conseqüència de la seva alta velocitat de rotació de 168 km/s en l'equador, 84 vegades major que la del Sol. La major part dels estels d'aquest tipus són estels més calents de tipus B —denominades estrelles Be —, entre les quals cal citar a Achernar (α Eridani) o a Gomeisa (β Canis Minoris).[12]
L'espectre de Phecda indica la presència d'una companya propera, de la qual gens se sap tret que deu ser molt tènue.[12]
Referències
- ↑ Barbara Funk «Circumstellar habitable zones of binary-star systems in the solar neighbourhood» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 4, 22-11-2012, pàg. 3104–3113. DOI: 10.1093/MNRAS/STS257.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
- ↑ «UBV photometry of stars whose positions are accurately known. VI». Astronomy and Astrophysics, 1991, pàg. 415–419.
- ↑ «Rotational velocities of A-type stars. IV. Evolution of rotational velocities» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 1-2012. DOI: 10.1051/0004-6361/201117691.
- ↑ «Rotational velocities of A-type stars in the northern hemisphere. II. Measurement of v sin i» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 3, 10-2002, pàg. 897-911. DOI: 10.1051/0004-6361:20020943.
- ↑ «Pulkovo Compilation of Radial Velocities for 35 495 Hipparcos stars in a common system» (en anglès). Astronomy Letters, 11, 11-2006, pàg. 759–771. DOI: 10.1134/S1063773706110065.
- ↑ Christopher J. Corbally «Contributions to the Nearby Stars (NStars) Project: Spectroscopy of Stars Earlier than M0 within 40 Parsecs: The Northern Sample. I» (en anglès). Astronomical Journal, 4, 10-2003, pàg. 2048–2059. DOI: 10.1086/378365.
- ↑ 8,0 8,1 Floor van Leeuwen «Validation of the new Hipparcos reduction» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 2007, pàg. 653–664. DOI: 10.1051/0004-6361:20078357.
- ↑ «Phecda» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 3 gener 2021].
- ↑ Phad Arxivat 2015-07-31 a Wayback Machine. (The Bright Star Catalogue)
- ↑ Allen, R.H. (1889) Star Names: Their Lore and Meaning (p. 438)
- ↑ 12,0 12,1 12,2 «Phecda» (en anglès). Stars. Jim Kaler. [Consulta: 3 gener 2021].