Cinquième livre d'airs de cour P. Guédron, París, 1620[2]
Amb Henry Le Bailly, Jacques Mauduit, Gabriel Bataille i Antoine Boësset, cooperà a l'èxit de la gran revolució monòdica, en la qual les cançons a solo desterraren les composicions polifòniques, en auge al llarg dels temps. Ballard publicà el 1605 i 1630 diverses col·leccions d'Airs de Cour, de Guédron, per a una veu, i altres per a quatre i cinc veus. Hi ha alguns bells exemples d'aquestes ingènues i gracioses obres en els Echos du temps passé, de Weckerlin.[3]
