L'obra està dividida en "passus" (en llatí, "passos"), dels que Langland en va treure vàries revisions, fet que va contribuir a que hi hagi fins 52 manuscrits de poema final de Piers Plowman, del que hi ha com a mínim tres versions, (o possiblement quatre).[5]
Descripció
El poema explica tres visions dins d'un somni que té el protagonista quan s'adorm caient en un profund son, prop dels pujols de Malvern.[6]
En la primera visió, l'Església catòlica (amb la Dama Recompensa) tracta de seduir al somiador amb riqueses i tot tipus de béns materials.
En la segona, el protagonista contempla a Piers Plowman, un humil i esforçat camperol que guia a una multitud de penitents a la recerca de la Santa Veritat.
En la tercera visió, el somiador tracta de buscar el millor i el més gran, però fracassa en el seu intent i abans d'aconseguir-ho, mor de fam i a conseqüència d'unes febres.
Sembla que la font d'inspiració principal de l'obra Piers Plowman de William Langland es troba en "La Cançó del Camperol" (Song of the husbandman),[7] un poema on es denuncia clarament la situació de la pagesia i el clima d'explotació en què viu. A diferència d'altres poemes satírics i morals de l'època, aquest text està escrit en primera persona amb la finalitat de fer més vius els fets que denuncia a favor dels camperols oprimits i en contra dels explotadors, recollits aquests en la figura dels funcionaris del rei.
Referències
↑Plowman, en anglès modern ploughman, és un llaurador. Piers és un nom de pila, equivalent a Pere.
↑Sobecki, Sebastian «Hares, Rabbits, Pheasants: Piers Plowman and William Longewille, a Norfolk Rebel in 1381». Review of English Studies, 2018, pàg. 1-21. DOI: 10.1093/res/hgx130.
↑Benson, C. David. Kathleen M. Hewett-Smith. "The Langland Myth," in William Langland's Piers Plowman: A Book of Essays. Nova York: Routledge, 2001, p. 83–99.
Benson, C. D. Public Piers Plowman: Modern Scholarship and Late Medieval English Culture (Philadelphia, University of Pennsylvania Press, 2003).
Bowers, J. M. Chaucer and Langland: The Antagonistic Tradition (Notre Dame: University of Notre Dame Press, 2007).
Brewer, C. Editing Piers Plowman: The Evolution of the Text (Cambridge, CUP, 1996) (Cambridge Studies in Medieval Literature, 28).
Cole, A. «Trifunctionality and the Tree of Charity: Literary and Social Practice in Piers Plowman». English Literary History, 62, 1995, pàg. 1-27. DOI: 10.1353/elh.1995.0003.
Sobecki, Sebastian «Hares, Rabbits, Pheasants: Piers Plowman and William Longewille, a Norfolk Rebel in 1381». Review of English Studies, 69, 2018, pàg. 1-21. DOI: 10.1093/res/hgx130.
Watson, Nicholas (2007). "Piers Plowman, Pastoral Theology, and Spiritual Perfectionism: Hawkyn's Cloak and Patience's Pater Noster". Yearbook of Langland Studies vol. 21: 83-118.
Piers Plowman and Its Sequence by John Matthews Manly, vol. 2, The End of the Middle Ages," in The Cambridge History of English and American Literature, 18 vols., Edited by A. W. Ward & A. R. Waller, (1907–21).