Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

Planeta de púlsar

Infotaula objecte astronòmicPlaneta de púlsar
Concepció artística del sistema de planetes Lich Modifica el valor a Wikidata
Tipustipus d'objecte astronòmic Modifica el valor a Wikidata

Els planetes de púlsars són planetes que es troben orbitant a una estrella de neutrons. El primer d'aquests planetes va ser descobert al voltant d'un púlsar de mil·lisegons i va ser el primer planeta extrasolar de ser confirmat com a descobert.

Planetes de púlsars

Els planetes de púlsars es descobreixen a través de mesuraments moment de púlsar, per detectar anomalies en el període de pulsació. Qualssevol cos que orbiti el púlsar causaran canvis regulars en la seva pulsació. Normalment els púlsars giren a velocitats gairebé constants, els canvis es poden detectar fàcilment amb l'ajuda de mesuraments de temps precisos. El descobriment de planetes de púlsar va ser inesperat; púlsars o estrelles de neutrons van ser anteriorment supernoves, i es pensava que els possibles planetes que existissin en aquests sistemes s'haurien d'haver destruït en l'explosió o enviats a l'espai per la seva ona expansiva, per la qual cosa la seva existència després de la supernova és un gran descobriment.

El 1991, Andrew G. Lyne va anunciar el primer planeta de púlsar descobert al voltant de PSR 1829-10.[1] No obstant això, es va retractar més tard,[2] just abans que s'anunciessin els primers planetes de púlsar reals.

El 1992, Aleksander Wolszczan i Dale Frail van anunciar el descobriment d'un multisistema planetari al voltant del púlsar de mil·lisegons PSR 1257+12.[3] Aquests van ser els dos primers planetes extrasolars confirmats en ser descoberts, i per tant el primer sistema planetari extrasolar multiplaneta descobert, i els primers planetes púlsars descoberts. No hi havia dubte sobre la descoberta a causa de la retracció del planeta púlsar anterior, i preguntes sobre com els púlsars podrien tenir planetes. No obstant això, els planetes van resultar ser reals.[4] Posteriorment, dos planetes addicionals de menor massa van ser descoberts per la mateixa tècnica.

El 2000, el púlsar de mil·lisegons PSR B1620-26 es va trobar que tenia un planeta circumbinari (PSR B1620-26 b) que orbita tant aquest com la seva companya nana blanca, WD B1620-26. Així va ser anunciat com el planeta més antic mai descobert, a 12,6 mil milions d'anys.[5] Actualment es creu haver estat originalment el planeta WD B1620-26 abans de convertir-se en un planeta circumbinari, i per tant, mentre va ser descobert pel mètode de sincronització púlsar, que no es va formar la forma que els planetes PSR B1257 + 12 es creu que tenen.

El 2006, el magnetar 4U 0142 +61, que es troba a 13.000 anys llum de la Terra, es va descobrir que tenia un disc protoplanetari. El descobriment va ser realitzat per un equip dirigit per Deepto Chakrabarty del MIT amb el Telescopi espacial Spitzer.[6] Es creu que el disc que s'ha format a partir dels residus rics en metalls sobrants de la supernova que va formar el púlsar fa uns 100.000 anys, i és similar als observats al voltant d'estrelles similars al Sol, la qual cosa suggereix que pot ser capaç de formar planetes d'una manera similar. Els planetes de púlsar serien poc probable que acollissin vida tal com la coneixem, ja que els alts nivells de radiació ionitzant emesa pel púlsar i de la corresponent escassetat de llum visible.

El 2011, es va anunciar un planeta que en teoria està al nucli romanent d'una estrella que orbitava un púlsar. Orbita a un púlsar de mil·lisegons PSR J1719-1438, i representa un camí cap a l'estatus planetari per evaporació d'una estrella.[7][8] El planeta s'estima que té una densitat d'almenys 23 vegades la de l'aigua, un diàmetre de 55.000 km, una massa propera a la de Júpiter i un període orbital de 2h 10min en 600.000 km. Es creu que és el nucli de cristall de diamant que queda de la nana blanca evaporada, amb una xifra estimada de 1031 pes en quirats.[9][10]

Hi ha tres tipus de planetes púlsars fins ara. Els planetes PSR B1257 +12 es van formar de les restes d'una estrella companya destruïda que utilitza a l'òrbita del púlsar.[11] A PSR J1719-1438, el planeta més probable és el company, o el que queda d'ell després d'haver estat gairebé totalment destrossat, per la irradiació extrema del púlsar proper. PSR B1620-26 b és molt probable que sigui un planeta capturat.

Llista de planetes de púlsars

Planetes confirmats

Púlsar Objecte planetari Massa Semieix major(UA)


Període orbital


Descobriment
PSR B1620-26 PSR B1620-26 b 2,5 MJ 23 100 anys 2003
PSR B1257+12 PSR B1257+12 A 0,020 M⊕ 0,19 25,262±0,003 dies 1994
PSR B1257+12 B 4,3 M⊕ 0,36 66,5419±0,0001 dies 1992
PSR B1257+12 C 3,90 M⊕ 0,46 98,2114±0,0002 dies 1992

Candidats

Púlsar Objecte planetari Massa Semieix major(UA)


Període orbital Anunci
PSR J1719-1438 PSR J1719-1438 b ~1 MJ 0,004 2,176951032 hores 25 d'agost de 2011

Planetes dubtosos

Púlsar Objecte planetari Massa Semieix major(UA)


Període orbital Anunci
Geminga Geminga b 1,7 M⊕ 3,3 5,1 anys 1997
PSR B0329+54 PSR B0329+54 A 0,3 M⊕ 2,3 1205,358±0,003 dies 1979
PSR B0329+54 B 2,2 M⊕ 7,3 61728,94±0,003 dies 1979
PSR B1828-10 PSR B1828-10 A 3 M⊕ 0,93 384,3649 dies 1992
PSR B1828-10 B 12 M⊕ 1,32 493,077375 dies 1992
PSR B1828-10 C 8 M⊕ ? ? 1992

Disc protoplanetari

Púlsar Disc protoplanetari  Descobriment
4O 0142+61 disc de 4O 0142+61 2006

Planetes sense refutar

Púlsar Planeta Massa
PSR 1829-10 PSR 1829-10 A 10 EM
PSR B1257+12 PSR B1257+12 D[12] 0,0004 M⊕

Vegeu també

Referències

  1. Nature vol.352 no.6333 : A planet orbiting the neutron star PSR1829–10
  2. Nature vol.355 no.6357 : No planet orbiting PS R1829–10
  3. Wolszczan, A., Frail, D. «A planetary system around the millisecond pulsar PSR1257 + 12». Nature, 355, 6356, 1992, pàg. 145–147. Bibcode: 1992Natur.355..145W. DOI: 10.1038/355145a0.
  4. Wolszczan, A. «Confirmation of Earth Mass Planets Orbiting the Millisecond Pulsar PSR B1257+12». Science, 264, 5158, 1994, pàg. 538–542. Bibcode: 1994Sci...264..538W. DOI: 10.1126/science.264.5158.538. PMID: 17732735.
  5. Britt, Robert Roy. «Primeval Planet: Oldest Known World Conjures Prospect of Ancient Life». Space.com. Arxivat de l'original el 20 de juliol de 2003. [Consulta: 12 juny 2007].
  6. «Scientists crack mystery of planet formation». CNN.com, 05-04-2006. Arxivat de l'original el 8 d'abril de 2006. [Consulta: 5 abril 2006].
  7. Max Planck Institute, "A Planet made of Diamond", 25 d'agost de 2011
  8. Reuters, "Astronomers discover planet made of diamond" Arxivat 2015-09-24 a Wayback Machine., Ben Hirschler, 25 d'agost de 2011
  9. National Geographic, "Diamond" Planet Found; May Be Stripped Star", Andrew Fazekas, 25 d'agost de 2011
  10. New Scientist, "Astrophile: The diamond as big as a planet", David Shiga, 25 d'agost de 2011
  11. Very long baseline interferometry astrometry of PSR B1257+12, a pulsar with a planetary system
  12. Wolszczan, Alex «Discovery of pulsar planets». New Astronomy Reviews. Elsevier, 56, 1, 1-2012, pàg. 2-8. Bibcode: 2012NewAR..56....2W. DOI: 10.1016/j.newar.2011.06.002.
Kembali kehalaman sebelumnya