És una Creu de Malta esmaltada en blau amb la vora daurada, amb àligues daurades entre els braços (basant-se en el símbol de l'Orde Johanniter), el monograma reial prussià i la inscripció en francès "Pour le Mérite" (Per al Mèrit) entre els braços de la creu. El monograma i la inscripció també són daurats.
Penja del coll d'una cinta blanca amb els costats negres (els colors de Prússia).
Història
Classe militar
Va ser fundada pel Rei Frederic II de Prússia el 1740. El seu nom francès es degué al fet que, llavors, el francès era la llengua de la cort prussiana. Fins al 1810, l'Orde era tant civil com militar. El gener de 1810, Frederic Guillem III decretà que l'orde només es podria atorgar al personal militar.
Al març de 1813, Frederic Guillem III afegí una distinció addicional, un Manat de Fulles de Roure afegides al capdamunt de la creu. La distinció de les fulles de roure originàriament indicava un èxit extraordinari en batalla, i normalment estava reservada pels oficials de màxim rang. Els reglaments originals indicaven la captura o la defensa amb èxit d'una fortificació, o la victòria en una batalla. Durant la Primera Guerra Mundial, les fulles de roure indicaven una segona concessió o un grau superior de la Pour le Mérite, si bé en la majoria dels casos els receptors encara eren oficials d'alt rang (normalment comandants de camp distingits que acomplien els criteris anteriors; els receptors de les fulles de roure de menor rang eren principalment oficials d'estat major responsables de la planificació d'una batalla o una campanya saldada amb èxit). A inicis de 1918, es proposà concedir les fulles de roure al màxim as de l'aviació alemanya, Manfred von Richthofen però a causa de la lectura estricta de la reglamentació, això no va ser possible. Per tant, Prússia concedí a von Richtofen un honor una mica menys prestigiós, l'Orde de l'Àliga Roja de 3a classe amb Corona i Espases (la qual era també un gran honor, car la 3a classe normalment era atorgada a coronels i tinents coronels, i von Richthofen només era Rittmeister; i només es concediren dues ordes de 3a classe amb Corona i Espases durant tota la Primera Guerra Mundial.
El 1866 s'establí una classe especial militar "Gran Creu". Aquest grau era atorgat a aquells que, degudes les seves accions, havien provocat la retirada o la destrucció d'un exèrcit. Només es concedí en 5 ocasions: al Rei Guillem I el 1866, al Príncep Hereu Frederic Guillem de Prússia (posteriorment el Kàiser Frederic III) i al Príncep Frederic Carles el 1873, al TsarAlexandre II de Rússia el 1878 i al Comte Helmuth von Moltke el 1879.
La Pour le Mérite adquirí renom internacional durant la Primera Guerra Mundial. Si bé de fet podia ser atorgada a qualsevol oficial militar, els receptors més cèlebres eren els pilots del Servei Aeri de l'Exèrcit Alemany (Luftstreitkräfte), els èxits dels quals van ser llargament explotats per la propaganda. A la guerra aèria, un pilot de caça era mereixedor d'ella després d'abatre 8 avions enemics inicialment. Els AssosMax Immelmann i Oswald Boelcke van ser els primers aviadors a rebre-la, el 12 de gener de 1916. Degut al renom d'Immelmann entre els seus companys pilots i a la nació, la Pour le Mérite rebé el malnom de Blauer Max (Max Blava), degut al seu color i al seu famós receptor.
No obstant això, el nombre de victòries aèries necessàries per rebre l'orde s'incrementà durant la guerra; a inicis de 1917 es requeria la destrucció de 16 avions enemics, i pel final de la guerra n'eren uns 30. No obstant això, altres receptors de l'aviació incloïen comandants de Zeppelin, tripulacions de bombarders i observadors, i almenys, un globus d'observació.
Encara que la majoria dels receptors més famosos eren oficials inferiors (especialment els pilots), més d'una tercera part de les concessions durant la Primera Guerra Mundial van ser per generals i almiralls. Els oficials inferiors només van obtenir una quarta part de totes les concessions. Les concessions als oficials superiors tendien a ser més pel lideratge destacat en combat que no pas per les accions individuals de valentia.
Els receptors de la Pour le Mérite la portaven sempre sobre l'uniforme.
L'Orde es va extingir després de l'abdicació del KàiserGuillem II com a Rei de Prússia el 9 de novembre de 1918, i mai més no va ser atorgada a cap nou membre.
La darrera concessió (no-oficial) de la Pour le Mérite va ser feta per Rothe de Viena el 1964 per Theo Osterkamp, en reconeixement d'haver estat nomenat Canceller de l'Orde. La medalla tenia la corona de 50 anys afegida sobre el galó, al damunt de l'ordre.
Lothar von Arnauld de la Perière, comandant alemany de submarins durant la Primera Guerra Mundial, que rebé la Pour le Mérite a l'agost de 1916 per l'enfonsament de 200.000 tones de vaixells aliats. Al final de la guerra, havia enfonsat més de 450.000 tones (més que qualsevol altre comandant de submarí), rebent una fotografia signada del Kàiser i una carta reial de recomanació, escrita de puny del mateix Kàiser.
Otto von Bismarck, Canceller Prussià i Alemany durant el període de la unificació; condecorat el 1884 amb la Pour le Mérite amb les Fulles de Roure.
Friedrich Christiansen, condecorat com Pilot Naval sent Oberleutnant, (13 victòries aèries, arribant fins a les 21 comptant les compartides) que després seria General der Flieger i Wehrmachtsbefehlshaber in den Niederlanden (Comandant Suprem de la Wehrmacht a Holanda) durant la Segona Guerra Mundial.
Erich von Falkenhayn, Cap de l'Estat Major General Alemany entre 1914 i 1916; que rebé la Pour le Mérite al febrer de 1915 i les Fulles de Roure al juny de 1915.
Max Hoffmann, oficial d'Estat Major alemany; que rebé la Pour le Mérite a l'octubre de 1916 i les Fulles de Roure al juliol de 1917. Considerat un estrateg brillant, Hoffmann també rebé l'Orde Militar de Max Joseph bavaresa i l'Orde Militar de Sant Enrinc saxona en classe Cavaller de 1a Classe i Creu de Comandant.
Oskar von Hutier, general alemany conegut per les tàctiques d'infiltració dissenyades per superar la guerra de trinxeres. Condecorat amb la Pour le Mérite al setembre de 1917 i les Fulles de Roure al març de 1918
Erich Ludendorff, general alemany de la Primera Guerra Mundial. Condecorat amb la Pour le Mérite a l'agost de 1914 (una de les primeres concessions de la guerra) pel setge de Lieja, i les Fulles de Roure al febrer de 1915.
Helmuth Comte von Moltke, conegut com a Moltke el Vell, primer condecorat el 1839 com a oficial inferior mentre que servia com a conseller pels Otomans en les seves campanyes contra Muhammad Alí d'Egipte; posteriorment Cap de l'Estat Major Prussià a les guerres de la Unificació alemanya; rebé les Fulles de Roure el 1871 i la Gran Creu al març de 1879. També rebé la Classe Civil de l'Orde el 1874.
Hans von Seeckt, oficial d'estat major alemany durant la Primera Guerra Mundial; condecorat amb la Pour le Mérite al maig de 1915 i les Fulles de Roure al novembre de 1915. Després de la guerra, seria instrumental per organitzar el Reichswehr, l'exèrcit alemany de postguerra.
Només 3 persones van rebre les versions civil i militar de la Pour le Mérite: el Comte Helmuth von Moltke, que rebé la classe militar el 1839 i la civil el 1874; Otto von Bismarck, que rebé la classe militar el 1884 i la civil el 1896, i Hermann von Kuhl, que rebé la classe militar el 1916 i la civil el 1924
Condecoracions similars d'altres països
Al costat de Prússia, diversos estats més de l'antic Imperi Alemany també van atorgar condecoracions similars pels mèrits a les arts i les ciències, entre els quals trobem l'Orde de Maximilià per Arts i Ciències (Maximiliansorden für Kunst und Wissenschaft) del Regne de Baviera, l'Orde del Mèrit per Ciències i Arts del Ducat d'Anhalt (Verdienstorden für Wissenschaft und Kunst) i l'Orde de la Rosa de Lippe per Arts i Ciències del Principat de Lippe (Lippische Rose, Orden für Kunst und Wissenschaft).
D'altres països tenen alts honors cívic similars per les fites en arts i ciències: el Regne Unit concedeix l'Orde del Mèrit i Orde dels Companys d'Honor; la República d'Àustria concedeix la Condecoració Austríaca d'Honor per Ciències i Arts (Österreichisches Ehrenzeichen für Wissenschaft und Kunst), fundada el 1955 (que, igual que succeeix amb la Pour le Mérite, també reviu la Distinció d'Honor per Art i Ciència de l'Imperi Austrohongarès (Österreichisch-Ungarisches Ehrenzeichen für Kunst und Wissenschaft), que existí entre 1887 i 1918; però que, a diferència de la seva equivalent alemanya, no conserva el mateix disseny que la seva predecessora alemanya); o l'Orde d'Alfons X el Savi a Espanya.
