El prajna és un concepte budista que es pot traduir com 'saviesa', 'comprensió', 'discerniment', 'agudesa cognitiva' o 'saber fer'.
En el budisme es refereix sobretot a la saviesa basada en la realització directa de les quatre nobles veritats i l'assimilació de conceptes com el de transitorietat, sorgiment depenent, insubstancialitat, buit, etc. És la saviesa que és capaç d'extingir les afliccions i ocasionar la il·luminació.[1][2][3]
Referències
- ↑ Collins, Steven. Nirvana and Other Buddhist Felicities. Cambridge University Press, 1998, p. 140. ISBN 978-0-521-57054-1.
- ↑ Gombrich, Richard. Theravada Buddhism. Routledge, 2006, p. 47. ISBN 978-1-134-90352-8. «All phenomenal existence [in Buddhism] is said to have three interlocking characteristics: impermanence, suffering and lack of soul or essence.»
- ↑ Olson, Carl. The Different Paths of Buddhism: A Narrative-Historical Introduction. Rutgers University Press, 2005, p. 63–64. ISBN 978-0-8135-3778-8.
