La resistència sèrbia a la dominació otomana, que va ser durant molt de temps latent, va esclatar als principis del segle xix, amb l'esclat de les dues insurreccions, la Primera l'any 1804, i la Segona l'any 1815. L'Imperi Otomà ja estava en una crisi molt profunda, el que es reflectia en la posició extremadament difícil de la població cristiana dins de l'imperi.
L'aixecament serbi no va ser només una rebel·lió nacional, sinó també una revolució social, després de la qual Sèrbia va experimentar un progrés perquè va acceptar els valors de la societat burgesa. Com a resultat d'aquests aixecaments i les guerres contra l'Imperi Otomà, va sorgir el Principat de Sèrbia que va rebre autonomia amb la Convenció d'Akkerman de 1826[2] i va ser internacionalment reconegut l'any 1878.
Governants
El Principat va ser governat per la dinastia Obrenović, excepte el període del príncep Aleksandar (Alexandre), de la dinastia Karađorđević. Els prínceps Milos i Mihailo Obrenović van regnar dues vegades cadascun.
.svg)
