Proteu,[1] (grec antic: Πρωτεύς) d'acord amb la mitologia grega, fou un déu marí, fill d'Oceà i de Tetis (però també se'l fa fill de Posidó).
La seua personalitat presenta molts punts foscos, ja que es tracta d'una divinitat molt antiga, reminiscència dels cultes preolímpics.
Acostumava a viure a l'illa de Faros, a Egipte, no gaire lluny de la desembocadura del Nil. S'encarregava de fer pasturar els ramats de foques i altres animals marins que tenia Posidó.
Com totes les divinitats de les aigües, tenia el do de metamorfosar-se en les formes que desitjava, no només podia ser un animal, sinó també un element, com el foc o l'aigua. Feia servir aquest poder quan volia escapolir-se dels qui li feien preguntes, ja que tenia també el do de la profecia. Es negava a informar als mortals que l'interrogaven.
Menelau el va anar a consultar, per consell de la deessa marina Idòtea, filla de Proteu. El déu anava canviant de forma, transformant-se en lleó, en serp, en pantera, en un senglar enorme, en aigua i en arbre. Menelau no es va deixar enganyar, i Proteu, vençut, li va dir l'oracle.
Aquesta versió la segueix Virgili al quart llibre de les Geòrgiques, en l'episodi d'Aristeu, encara que l'escena no tingui lloc a Faros sinó a Pal·lene.[2]
El 1972, l'escriptor i poeta argentí Jorge Luis Borges va publicar al recull El Oro de los tigres un bell sonet intitulat Proteu:[3]
Proteu:
Antes que los remeros de Odiseo
fatigaran el mar color de vino
las inasibles formas adivino
de aquel dios cuyo nombre fue Proteo.
Pastor de los rebaños de los mares
y poseedor del don de profecía,
prefería ocultar lo que sabía
y entretejer oráculos dispares.
Urgido por las gentes asumía
la forma de un león o de una hoguera
o de árbol que da sombra a la ribera
o de agua que en el agua se perdía.
De Proteo el egipcio no te asombres,
tú, que eres uno y eres muchos hombres.
|
Abans que els remers de l'Odisseu
no fatiguessin la mar color de vi,
les formes incomprehensibles endevín
d'aquell déu que va nòmer Proteu.
Pastor dels ramats de les mars
i posseïdor del do de la profecia,
s'estimava més amagar el que sabia
i entreteixir oracles dispars.
I, atabalat per la gent, prenia
la forma d'un lleó o d'un fogueró,
o d'un arbre que ombrejava la riba,
o bé la forma de l'aigua que en l'aigua es perdia.
De Proteu l'egipci no t'astoris,
tu, que ets un home i alhora molts homes.
|
Referències
- ↑ Ovidi Nasó, P.; Revisat i traduït per Adela M.ª Trepat i Anna M.ª de Saavedra. Les Metamorfosis, L. III. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1932.
- ↑ Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 465. ISBN 9788496061972.
- ↑ Cf. Jorge Luis Borges: Proteo. Dins: El Oro de los tigres, II, pàg. 486. També on-line a: http://www.poesi.as/jlb0917.htm
Bibliografia
- Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 186. (El Cangur / Diccionaris, núm. 209). ISBN 8429741461
