L'idioma lleonès es va perdre a poc a poc en detriment del castellà. A principi del segle xx el seu ús era molt limitat, només localitzat en zones aïllades del sud de la província, mentre al Nord-nord-est encara resistia l'asturlleonés i variants locals com el pachuezo (Laciana) i el dialecte Berciano ("barreja" de gallec i lleonès no homogènies sinó que amb diferents variacions segons cada vall o comarca) en algunes zones d'El Bierzo. Al Bierzo Oest perviure l'ús del gallec amb moltes influències locals (anomenat popularment "chapurreao"). Avui dia, el lleonès, només es troba en girs i paraules concretes encara que el seu ús s'intenta recuperar per algunes associacions i institucions, en l'estatut d'autonomia de Castella i Lleó es reflecteix la seva protecció. L'ús del gallec també ha tingut un fort impuls a El Bierzo, principalment al Bierzo Oest i a Ponferrada, estudiats en diversos col·legis (més de 1.000 alumnes), aquest impuls ha estat possible gràcies a la protecció que dona l'estatut d'autonomia i el treball de certes associacions (Associació de la Llengua Xarmenta i Fala Ceibe, entre altres) i algunes institucions (Consell Comarcal d'El Bierzo, Xunta de Galícia). Actualment el dialecte berciano pràcticament ha desaparegut, i només es conserva en girs i modismes.
Divisió administrativa
La província de Lleó es divideix en municipis, com establix l'article 137 de la Constitució Espanyola, amb autonomia de gestió i poders executiu i legislatiu propis, existint organitzacions supramunicipals i mancomunitats de diversa índole que reflecteixen en determinats casos l'organització històrica del territori. A més, El Bierzo es va constituir en comarca per Llei 1/1991 de 14 de març per les seves peculiars característiques geogràfiques, socials, històriques i econòmiques dotant-se d'institucions pròpies i un relativament ampli espectre competencial.
Les comarques agràries definides pel ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació el 1996 (l'anterior comarcalització agrària data de 1978) són les següents: