La ràtzia de 1003 fou una campanya del califat de Còrdova contra el comtat de Barcelona
A la mort d'Almansor el 10 d'agost de 1002 a Madina Salim, tres dies després de la batalla de Calatañazor el va succeir com hadjib el seu fill Abd al-Malik al-Muzaffar.[1] Els regents de Lleó, el comte gallec Menendo Gonzàlez, la seva dona Na Major i Elvira de Castella i de Ribagorça, la mare del rei, van rebutjar pagar el tribut a Còrdova. El mateix va fer el comte de Barcelona i el comte de Castella, i aprofitant la feblesa musulmana, els catalans van atacar la frontera, enfrontant-se a la batalla d'Albesa però foren derrotats.[2]
Abd al-Malik va iniciar el 1003 la seva primera campanya a les zones de frontera (thughur), aquesta contra el Comtat de Barcelona (Bilad al-Ifrandj), i va devastar la Torre Granada, les regions occidentals, la serra del Montseny, les de l'Anoia i Bages al comtat d'Osona, i destruint els castells de Montmagastre, Meià i Castellolí, la vila de Manresa[3] i capturant Ermengol I d'Urgell.
Referències
- ↑ (anglès) Carl Erdmann, The Origin of the Idea of Crusade, p.99-100. Traduït a l'englès per Marshall W. Baldwin i Walter Goffart. Princeton University Press, 1977
- ↑ Bolòs, Jordi: Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV). Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 284. Barcelona, abril del 2000. ISBN 84-297-4706-0, plana 21.
- ↑ Rovira i Virgili, Antoni. Història Nacional de Catalunya, volum III. Edicions Pàtria, 1920, p.457.
