Regió de Tarapacá

Regió de Tarapacá
Tipus	regió de Xile
Localització
	20° 17′ S, 69° 20′ O / 20.28°S,69.33°O
Estat	Xile
Capital	Iquique
Conté la subdivisió	Iquique Province (en) ; Tamarugal Province (en)
Població humana
Població	330.558 (2017) (7,83 hab./km²)
Llengua utilitzada	Central Aymara (en)
Geografia
Part de	South America Midwest Integrated Zone (en)
Superfície	42.225,8 km²
Altitud	2.401 m
Limita amb	Regió d'Arica i Parinacota ; Departament d'Oruro ; Regió d'Antofagasta ; Departament de Potosí
Dades històriques
Anterior	Tarapacá
Creació	1883
Organització política
Òrgan legislatiu	Regional Council of Tarapaca (en) Circumscripció: 2, (Escó: 14)
Identificador descriptiu
Fus horari	UTC−04:00
ISO 3166-2	CL-TA
Lloc web	goretarapaca.gov.cl

Tarapacá és una de les 15 regions de Xile.^[1] Limita al sud amb la Regió d'Antofagasta, i al nord amb la Regió d'Arica i Parinacota i a l'est amb els departaments de La Paz i Oruro (Bolívia).

Descripció

Té una superfície de 42.225,8 km² ^[2] i una població estimada l'any 2017 de 330.558 habitants amb una densitat de 7,83 habitants per quilòmetre quadrat.^[2] La regió està formada per les províncies del Tamarugal i Iquique i la capital regional és la ciutat d'Iquique. El clima predominant es caracteritza per la manca de precipitacions, això fa que el paisatge sigui d'una extrema aridesa i amb escassa vegetació fins al punt de ser una de les regions més seques del món.^[2]

Història

El fet que l'actual àrea que conforma la regió de Tarapacá, estigui situada en una de les regions mes àrides del mon s'ha convertit en un veritable repte per els diferents grups humans que des èpoques remotes han conviscut en aquest entorn. Malgrat les circumstanciés ambientals, els diferents pobles van aconseguir una harmonia i un equilibri amb la natura fins a aconseguir desenvolupar les seves cultures.

Els vestigis arqueològics porten a la conclusió que la regió va ser habitada aproximadament 8.000 anys abans de la nostra era, en destaca la cultura Chinchorro (Arica) aquesta cultura precolombina va ser un dels primers pobles amb comunitat que va realitzar rituals mortuoris a tots els seus membres, realitzant el més antic procés de momificació del món fet en sorra, fang i cendra.^[3]

Amb el pas del temps els pobles nòmades es convertiren en sedentaris. Així des del segle IV dc. al XVI dc. els Aymaras varen poblar l'altiplà i els Changos les zones costaneres, i la posterior expansió de l'imperi Inca que s'origina en la serralada dels Andes peruana estenent-se fins al territori xilè. Va formar part del Perú fins a la Guerra del Pacífic entre Perú i Xile, que acabà amb el Tractat d'Ancón del 1883 i pel qual la regió fou cedida a Xile.^[3] A mitjan el 1800, l'extens desert ric en nitrats va aportar gran prosperitat no només a la zona, sinó que a tot el país.