El Regne de Hannover fou una entitat sobirana de l'Alemanya septentrional al llarg dels segles xviii i xix. El seu centre principal era la ciutat de Hannover de qui agafà el nom.
Història
El Principat de Callenberg, una divisió territorial del Ducat de Brunsvic-Lüneburg, fou creat l'any 1432 com a ens sobirà. La divisió dels territoris entre els diferents fills del sobirà era una pràctica habitual al Sacre Imperi Romanogermànic i en trobem exemples paradigmàtics a Saxònia.
Des de l'any 1584 i fins a l'any 1632, Callenberg formà part del Ducat de Brunsvic-Wolfenbüttel i posteriorment adquirí de nou la independència sota el nom de Ducat de Hannover. L'any 1692 el territori hannoverià adquirí el rang d'electorat.
Arran de la mort de la reina Anna I de la Gran Bretanya, l'elector de Hannover esdevingué rei de la Gran Bretanya sota el nom de Jordi I de la Gran Bretanya. Des d'aquest moment i fins al 1837 els interessos de Hannover i de la Gran Bretanya caminaren conjuntament sota una única dinastia. Ara bé, el Parlament anglès s'assegurà que cap soldat anglès fos emprat per defensar els interessos de l'Electorat.
Al llarg del segle xviii la influència de la casa de Hannover cresqué a Alemanya. L'any 1705 rebé el Principat de Lüneburg i l'any 1719 els territoris suecs de Bremen i Verden.
L'any 1837 amb l'accés al tron britànic de la reina Victòria I del Regne Unit i arran del manteniment de la Llei Sàlica al territori de Hannover, per primera vegada en més de cent anys Hannover tenia un rei diferent d'Anglaterra. El primer rei d'aquesta etapa és Ernest August I de Hannover, duc de Cumberland i oncle de Victòria I.
.svg)
