El Regne del Bòsfor o Regne del Bòsfor Cimmeri o Cimmèric (en grec antic Βασίλειον τοῦ Κιμμερικοῦ Βοσπόρου) va ser un estat sorgit de la unió de diverses polisgregues, encapçalades per la ciutat de Panticapèon, la capital, amb Eupatòria, Fanagòria, Feodòssia i Tanais, per fer front als escites o cimmeris, que dominaven l'interior i algunes zones del Caucas nord. En la seva màxima extensió va arribar pel nord al riu Tanais i l'oest fins a les muntanyes de Teodòsia. El regne es va formar als voltants de l'any 502 aC sota la dinastia anomenada Arcanactida. La regió, fèrtil però estreta, tradicionalment proveïa a Grècia amb 400.000 medimnes de blat i esclaus.
Cap a l'any 438 aC es va establir una nova dinastia d'origen traci, amb Espàrtoc I. La capital es va establir a Panticapèon. La llista dels reis s'ha pogut reconstruir gràcies a les obres d'Estrabó, Diodor de Sicília, Llucià de Samòsata, Poliè i Constantí VII Porfirogènit, i a les monedes trobades a la regió, tot i que resta subjecte a possibles variacions a mesura que es trobin més dades.
