Richard Meier - Newark (Nova Jersey), 1934 - és un arquitecteestatunidenc. Va estudiar arquitectura a la Universitat Cornell[1][2][3] i a continuació va treballar en diversos despatxos d'arquitectes, entre ells els de Skidmore, Owings and Merrill i Marcel Breuer, fins que el 1963 va obrir el seu propi estudi. Des del principi, Meier ha seguit una línia determinada i permanent en els seus projectes. Ha deixat de costat les tendències passatgeres i les modes, i s'ha mantingut fidel a les seves idees. Encara que els seus edificis més recents mostren un refinamient respecte els inicials, segueixen sent d'un mateix estil inconfusible, en els quals Meier concedeix sempre la mateixa importància a la claredat de línies, a l'harmonia, als espais i a la llum. En la seva immensa majoria, els edificis de Meier són blancs, el color que considera el més pur, ja que reuneix a tots els altres i va canviant de tonalitat durant el dia.
Le Corbusier ha exercit una gran influència sobre ell,[4] igual que Frank Lloyd Wright. Però també altres arquitectes han estat una referència per al seu treball. No obstant això, considera que l'arquitectura és una disciplina que es troba en un continu flux, pel que van canviant amb el pas dels anys els arquitectes que marquen estils i que influencien als altres. Meier ha estat distingit amb nombrosos premis. El 1984 li va ser atorgat el premi Premi Pritzker, el reconeixement internacional més important en arquitectura, i el 1997 va rebre el màxim guardó nord-americà de la seva professió, la medalla d'or de l'Institut Americà d'Arquitectes. Poc després de rebre el premi Pritzker el 1984,[2] Meier va rebre l'encàrrec de dissenyar el Centre Getty de Los Angeles, un gran complex d'edificis que per a qualsevol arquitecte era un dels projectes més interessants i importants que se li podien adjudicar.
El 1997 fou guardonat amb el Praemium Imperiale i amb la medalla de l’AIA (American Institute of Architects).[2]
Aficionat a fer collages, alguna de les seves obres formen part de la col·lecció permanent del MACBA.[5]
Obres representatives
Edifici del MACBA a la plaça dels Àngels de Barcelona.
↑Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.71. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 3 desembre 2014].
Meier, Richard; Renny Logan. «Els carrers medievals van inspirar l'organització lineal del MACBA» Conversa amb Richard Meier i Renny Logan. Barcelona: Polígrafa, 2011,, p. 14-35.
