Va néixer el 16 de novembre de 1894 a la ciutat de Tòquio. És fill de Mitsuko Aoyama (1874–1941), descendent d'una família de negociants i de Heinrich von Coudenhove-Kalergi, un aristòcrata i diplomàtic austrohongarès, enviat com a chargé d'affaires al Japó. Va passar la infància entre Bohèmia, on la seva família comptava amb diverses possessions, i Viena. Del costat patern, eix d'una nissaga noble amb arrels al Brabant des del segle xi. Va estudiar filosofia a la Universitat de Viena, universitat en la qual aconseguí el doctorat l'any 1917.
És possible que a la petita península europea vint-i-cinc estats visquin l'u a costat de l'altre en l'anarquia internacional, sense un estat de coses semblant, provocant la més terrible catàstrofe política, econòmica i cultural? L'Europa dividida porta a la guerra, l'opressió, la misèria; Europa unida condueix a la pau i la prosperitat.
Era una gran defensor de la integració europea, tot i que n'excloïa Rússia i el Regne Unit.[1] El 1923 va publicar el seu llibre Pan-Europa, el seu programa per a una integració europea.[3] Va ser un dels primers per desenvolupar la idea d'una Europa política, que abans només era un concepte geogràfic.[3] Les seves idees, publicades en un altre llibre Kampf um Paneuropa («La lluita per Panaeuropa», 1928) van influenciar Aristide Briand i el seu discurs en la Societat de Nacions del 8 de setembre de 1929 a Ginebra. Així mateix fou l'ideòleg de la unió de la producció del carbó alemany i francès sota una mateixa organització, projecte que posteriorment es denominà Comunitat Europea del Carbó i l'Acer (CECA).
L'any 1945 va fundar la Unió Parlamentària Europea. En la conferència d'aquesta Unió realitzada entre el 8 i el 12 de setembre de 1947 va defensar la idea que la creació d'un mercat ampli i amb una moneda estable. Hauria de ser el vehicle perquè Europa reconstruís el seu potencial i ocupés el lloc que li corresponia en el concert de les nacions.
L'any 1950 fou el primer guardonat amb el Premi Internacional Carlemany, concedit per la ciutat d'Aquisgrà, a la persona que contribueix a la idea d'una Europa unida i en pau.[3]
El mestissatge com solució contra el racisme
Va desenvolupar una teoria al seu llibre Praktischer Idealismus (Idealisme pràctic) com que els problemes de racisme es resoldrien per un mestissatge creixent
«
L'home del futur serà una barreja de races. Les races i les classes d'avui dia desapareixeran de forma gradual a causa de la desaparició de l'espai, el temps i els prejudicis. La raça euràsica-negroide del futur, similar en la seva aparença als antics egipcis, reemplaçarà la diversitat de pobles per una diversitat d'individus.
Coudenhove-Kalergi volia una Europa llibre, fort, tolerant i oberta on tothom cap. La propaganda nacionalsocialista va fer servir aquests escrits i altres com a prova que els elits, nobles i jueus i altres decadents haurien volgut destruir la «raça».[2] El neonazi Gerd Honsik (1941-2018), va continuar en aquesta línia a principi del segle xxi. Aquest escriptor austríac refugiat a Màlaga –condemnat a Àustria per negar l'holocaust–[5] va inventar un anomenat «Pla Kalergi» en un llibre de 2005.[6] Coudenhove-Kalergi hauria fet un pla en vint-i-huit punts per afeblir les races i nacions occidentals i preparar, així fent, el terreny per una dominació jueva. Aquesta teoria de la conspiració queda molt popular en cercles de supremacistes blancs, neonazis iultradretans.[7] Aquests conspiracionistes veuen en la política d'integració europea la «prova» que el pla hauria ben avançat.[8]
Obres destacades
1925: Praktischer Idealismus (Idealimse pràctic)
1928: Kampf um Paneuropa, 3 volums (Lluita per a Paneuropa)
