Filla d'Arturo Lazo i de Melanie Wasem, va estudiar en el col·legi alemany fins al batxillerat.[2] La seva infància va transcórrer a Cobán, on va mantenir contacte amb el poble maia, cultura present en les seves obres.[3]
El 1944, va començar a estudiar en l'Acadèmia de Belles Arts, avui Escola Nacional d'Arts Plàstiques Rafael Rodríguez Padilla on va treballar com a assistent de l'artista Julio Urruela, amb el qual va col·laborar en els murals en el Palau Nacional de la Cultura de Guatemala.[4] El 1945, va obtenir una beca del president Juan José Arévalo per estudiar art en l'Escola Nacional de Pintura, Escultura i Gravat La Esmeralda de Mèxic[5][6] on va tenir professors com Carlos Orozco Romero, Jesús Guerrero Galván, Alfredo Zalce, Federico Cantú i Manuel Rodríguez Lozano.
Un dels seus principals mestres va ser Diego Rivera, amb qui va conèixer a Frida Kahlo.[6] Les seves primeres obres estan fortament lligades amb l'estètica i temàtiques presents en els murals de Rivera. A més, a causa de la seva relació amb la parella d'artistes es va unir com a militant del Partit Comunista Mexicà.[3] La proximitat amb els Rivera-Kahlo la va portar a conèixer al seu espòs, Arturo García Bustos, estudiant de Frida Kahlo, integrant del grup conegut com "Els Fridos". Es van casar el 1949, quan Lazo tenia vint-i-quatre anys. La parella es va traslladar a Coyoacán a una casa situada al barri de la Conchita, la qual és coneguda com “La casa colorada”. Aquesta mateixa residència, el 2006, va ser adaptada com a galeria i està gestionada per la família dels artistes.[5]
Carrera
Detall de la reproducció dels murals de Bonampak
El 1947, va assistir a Diego Rivera en el mural Sueño de una tarde dominical en la Alameda Central a l'Hotel del Prado.[3] Fins a la mort del pintor el 1957, va treballar en un nombre important de murals[6] com El agua, origen de la vida sobre la tierra (1951) al bosc de Chapultepec, el mural La universidad, la família i el deporte de l'Estadi Olímpic Universitari (1952) a Mèxic, el mural El pueblo en demanda de salud (Historia de la medicina en México) (1953) al l'Hospital La Raza, i un a Guatemala: La gloriosa victoria (1954) en el Palau Nacional de la Cultura. Aquest últim mural va generar polèmica perquè escenifica la intervenció nord-americana per mitjà de la guerrilla a Guatemala, el mateix que va desencadenar la caiguda del govern de Jacobo Árbenz Guzmán.[3]
En la seva obra individual, Rina Lazo va realitzar un nombre important de murals, frescos, murals en vinil i estuc a Guatemala així com en diversos llocs de Mèxic.[6] Abans del seu matrimoni, va crear un mural a l'Escola Rural de Temixco a l'espera que el Partit Comunista es reorganitzés a Morelos.[3] El seu següent mural va ser Tierra fertil, el 1954, basat en escenes de la zona de Tikal en el Museu de la Universitat de San Carlos a Guatemala.[6] Un altre treball conclòs a la seva terra natal fou Venceremos, de 1959, pel qual va rebre diversos reconeixements.
El 1996, va realitzar dues reproduccions dels murals precolombins a Bonampak. El primer, i el més gran, es troba en el Museu Nacional d'Antropologia en la Ciutat de Mèxic, a petició de Pedro Ramírez Vázquez. Es tracta d'una calca realitzada directament dels murals del jaciment arqueològic.[6] Aquest treball va donar pas a un altre mural en panells mòbils per a una companyia de televisió, i temps després, aquests panells van ser comprats per la filla de la família García Lazo per a la Galeria Casa Colorada. El 1995, va crear un altre mural per al Museu d'Antropologia anomenat Venerable Abuelo Maíz.[3] Encara que la parella García-Lazo va aprendre amb els Rivera-Kahlo, normalment no treballaven junts donada la diversitat d'interessos que els movia. no obstant això, el 1997, van treballar en el disseny i en la realització d'un mural transportable de 2,7 per 7 metres anomenat Realidad y sueño en el mundo maya. Mágico encuentro entre hombres y dioses, que va ser inaugurat a l'Hotel Casa Turquesa a Cancun.
La seva primera obra premiada va ser Por los caminos de la libertad, creat el 1944.[4] Va exercir com a professora d'arts a l'Escola de Restauració de l'Institut Nacional de Belles arts o l'escola de Belles arts d'Oaxaca de Juárez. També va fer classes a la Casa del Lago de Chapultepec i seminaris i tallers en el Museu Nacional d'Antropologia en la Ciutat de Mèxic, la casa de la Cultura d'Oaxaca, així com en ciutats com Guatemala, Leipzig i Pyongyang,[2]
Va rebre el premi Emeretisimum de la Facultat d'Humanitats de la Universitat de San Carlos de Guatemala.[4] El 2004, va rebre l'Ordre del Quetzal del govern de Guatemala i el 2005, va rebre la Medalla de la Pau. El 2010, va rebre un reconeixement de part del govern de Romania.[5] El 1998, Abel Santiago va escriure la seva biografia, Sabiduria de Manos, amb textos d'Andrés Henestrosa, Henrique González Casanova, María Luisa Mendoza, Otto-Raúl González i Carmen de la Fuente. Va ser integrant del Saló de la Plàstica Mexicana de 1964 fins a la seva mort.[7][2]
↑ 2,02,12,22,3Presencia del Salón de la Plástica Mexicana (en castellà). Mèxic: INBA, 1979, p. 157-159.
↑ 3,03,13,23,33,43,5Tesoros del Registro Civil Salón de la Plástica Mexicana (en castellà). Mèxic: Government of Mexico City and CONACULTA, 2012, p. 118–120.
↑ 4,04,14,2«Rina Lazo» (en castellà). Museo de la Universidad de San Carlos. Arxivat de l'original el 20 d'abril de 2017. [Consulta: 14 juny 2013].
↑ 6,06,16,26,36,46,5Salon de la Plastica Mexicana Mexico 68 Programa Cultural de al XIX Olimipada (en anglès/castellà/francès). Mèxic: Organizing Committee of the Games of the XIX Olympiad, 1968.
_1.JPG)
