Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

Robert FitzRoy

Plantilla:Infotaula personaRobert FitzRoy

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement5 juliol 1805 Modifica el valor a Wikidata
Ampton Hall (Anglaterra) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort30 abril 1865 Modifica el valor a Wikidata (59 anys)
Londres Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortsuïcidi Modifica el valor a Wikidata
SepulturaLondres Modifica el valor a Wikidata
2n Governador general de Nova Zelanda
26 desembre 1843 – 18 novembre 1845
← William HobsonGeorge Grey →
Membre de 14è Parlament del Regne Unit
29 juny 1841 – març 1843 (official appointment (en) Tradueix)

Circumscripció electoral: City of Durham (en) Tradueix

Activitat
Camp de treballGeografia Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Londres Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióexplorador, meteoròleg, polític, oficial naval Modifica el valor a Wikidata
Activitat1819 Modifica el valor a Wikidata -
PartitPartit Conservador Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Carrera militar
Branca militarRoyal Navy Modifica el valor a Wikidata
Rang militarvicealmirall Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeMaria Isabella Smyth (1854–1865)
Mary Henrietta O’Brien (1836–1852) Modifica el valor a Wikidata
FillsRobert O’Brien FitzRoy
 () Mary Henrietta O’Brien
Laura Maria Elizabeth Fitzroy
 () Maria Isabella Smyth Modifica el valor a Wikidata
ParesLord Charles FitzRoy Modifica el valor a Wikidata  i Frances Stewart Modifica el valor a Wikidata
GermansFrances Fitzroy
Charles Augustus FitzRoy
George FitzRoy Modifica el valor a Wikidata
ParentsWilliam FitzRoy, oncle Modifica el valor a Wikidata
Premis


Find a Grave: 19795 Project Gutenberg: 26131 Modifica el valor a Wikidata

Robert FitzRoy (Ampton Hall, 5 de juliol de 1805 - Londres, 30 d'abril de 1865) va ser el capità del vaixell Beagle durant el viatge al voltant del món que va fer Charles Darwin i a més va ser un pioner de la meteorologia amb els primers pronòstics meteorològics. També va treballar en el camp de la hidrografia. Va ser governador de Nova Zelanda de 1843 a 1845.

Biografia

Robert FitzRoy nasqué a Ampton Hall, Ampton, Suffolk, Anglaterra, dins l'aristocràcia britànica. Era descendent de Carles II d'Anglaterra.

El febrer del 1818, als dotze anys, entrà a l'acadèmia de la Royal Navy i als 14 anys s'embarcà com a voluntari a la fragata HMS Owen Glendower que partí a Amèrica del Sud el 1820.

En aquella època el vaixell HMS Beagle, sota el comandament del capità Pringle Stokes, feia treballs hidrogràfics a Terra del Foc, Pringle Stokes va tenir una depressió i es suïcidà a Rio de Janeiro, i FitzRoy va ser fet capità temporal del Beagle el 15 de desembre de 1828.

Segon viatge del Beagle

L'agost de 1831 FitzRoy cercà un científic per al segon viatge del Beagle,[1] i va ser escollit el jove Charles Darwin. Abans de deixar Anglaterra FitzRoy va donar a Darwin un exemplar del primer volum de Principis de geologia de Charles Lyell.[2]

FitzRoy i Darwin es portaven bé entre ells però durant els cinc anys que va durar el viatge les enfurismades violentes de FitzRoy van fer que es guanyés el sobrenom de "Hot Coffee" (cafè calent).[3] En una ocasió Darwin i Fitzroy discutiren sobre l'esclavitud.

Poc després de la tornada del Beagle, el 2 d'octubre de 1836, Fitzroy es va casar.

FitzRoy va fer un informe sobre el seu viatge al Beagle publicat el maig de 1839 en quatre volums incloent-hi un informe de Darwin (Journal and Remarks, 1832—1836). En aquesta obra FitzRoy expressa que les troballes dels geòlegs estaven en contra de la Bíblia.[4] També va estar en contra del que es desprenia del llibre de Darwin sobre l'origen de les espècies.

Meteorologia

Tornà a Anglaterra el 1848 després d'haver estat governador de Nova Zelanda i va ser fet superintendent de la Royal Navy i el 1851 va ser elegit membre de la Royal Society amb el suport d'onze membres, incloent-hi el de Charles Darwin.

Dins la Royal Society el 1854 va ser escollit, per recomanació del president Francis Beaufort, cap d'un nou departament de meteorologia (Meteorological Statist to the Board of Trade) un precedent del Servei Meteorològic. Es tractava de donar informació als capitans de vaixells especialment sobre tempestes i es va muntar una xarxa de 15 estacions meteorològiques dotades de baròmetres i que transmetien les dades per telègraf.

Una gran tempesta de 1859 va causar molts danys a Anglaterra i això va inspirar FitzRoy per fer mapes de prediccions que ell va anomenar per primera vegada: "forecasting the weather", (pronosticant el temps).[5] El diari The Times va ser el primer diari a publicar prediccions meteorològiques el 1860.

Molts pescadors es queixaren que no se'ls permetia sortir a pescar quan les prediccions meteorològiques anunciaven tempesta i el sistema de FitzRoy va ser abandonat un temps quan ell va morir.

Tomba de Robert FitzRoy

FitzRoy, sota una depressió, es va suïcidar el 30 d'abril de 1865 fent servir una navalla d'afaitar.[6][7]

Llegat

Referències

  1. Browne, Janet. Charles Darwin: Voyaging. Pimlico, 7 agost 2003. ISBN 1-84413-314-1. 
  2. Introduction by Janet Browne and Michael Neve to – Darwin, Charles. Voyage of the Beagle. Londres: Penguin Books, 1989. ISBN 0-14-043268-X. 
  3. Desmond, James; James Moore. Darwin. Penguin, 7 agost 2003. ISBN 1-84413-314-1. 
  4. A VERY FEW REMARKS WITH REFERENCE TO THE DELUGE., CHAPTER XXVIII of – FitzRoy, Robert. Narrative of the surveying voyages of His Majesty's Ships Adventure and Beagle between the years 1826 and 1836, describing their examination of the southern shores of South America, and the Beagle's circumnavigation of the globe. Proceedings of the second expedition, 1831-36, under the command of Captain Robert Fitz-Roy, R.N.. London: Henry Colburn, 1839. 
  5. Mellersh, H. E. L. (1968). FitzRoy of the Beagle. Hart-Davis. ISBN 0-246-97452-4
  6. Gribbin, John and Mary (2003). FitzRoy. Review. ISBN 0-7553-1181-7
  7. «Robert Fitzroy». Encyclopædia Britannica. [Consulta: 15 juny 2009].
  8. Bryson, Bill (2005). A Short History of Nearly Everything. London: Transworld, 481.

Bibliografia

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya