Rodney Stuart Pattisson, MBE (nascut el 5 d'agost 1943) és un regatista anglès.[1] És doble medallista d'or olímpic en vela, va guanyar l'or en els Jocs Olímpics de Mèxic 1968 i també en els Jocs Olímpics de Múnic 1972 tots dos en la classe Flying Dutchman. Així mateix va guanyar una medalla de plata en els Jocs Olímpics de Mont-real 1976 a la mateixa classe per convertir-se en el regatista olímpic més reeixit de Gran Bretanya fins que Ben Ainslie va aconseguir 3 medalles d'or i una medalla de plata en quatre Jocs Olímpics diferents en els Jocs Olímpics de Pequín 2008. Pattisson és membre del Itchenor Yacht Club.[2][3]
Carrera com a navegant
Pattisson va néixer a Campbeltown, Argyll, Escòcia, on el seu pare estava destinat com pilot de la RAF durant la Segona Guerra Mundial. La seva família va abandonar Escòcia dos mesos després del naixement de Rodney, i mai ha viscut a Escòcia des de llavors. Els seus pares eren tots dos anglesos, i s'identifica a si mateix com a anglès, no com a escocès,[A] tot i que en els mitjans se'l coneix generalment com a escocès.[1][4]
Va estudiar a la Universitat de Pangbourne, que havia estat fundada el 1917 com "Universitat Nàutica de Pangbourne". El College preparava als seus alumnes per a ser oficials de la Marina Mercant, encara que molts estudiants decidien unir-se a la marina de guerra,[5] opció que va seguir Rodney en sortir de la universitat, ingressant a la Royal Navy.[6]
Va formar equip amb l'advocat de Londres, Iain MacDonald-Smith, guanyant l'or en els Jocs Olímpics de Mèxic. Ambdós, havien viatjat dos mesos abans de l'inici de l'olimpíada per aclimatar-se a les condicions locals. Pattisson i MacDonald-Smith van guanyar la medalla d'or olímpica a la classe Flying Dutchman amb la seva embarcació Supercalifragilisticexpialidocious, nom que va ser escurçat pels oficials de regata en Superdocious,[7] ja que el nom superava la longitud màxima permesa per les normes de la regata L'embarcació està ara dins la col·lecció del Museu Marítim Nacional de Cornwall.[8]
En el moment en què va guanyar la medalla d'or, Pattisson es va convertir en el primer "Scot" en guanyar una medalla Olímpica de vela. Pattisson i MacDonald-Smith junts van guanyar el Campionat del Món de FD (Flying Dutchman) el 1969 i el 1970.[9] Després de la seva victòria Olímpica el 1968, Pattisson va renunciar al seu càrrec com a oficial de la Royal Navy amb la finalitat de tenir més temps per poder entrenar.[2] Fou nomenat Membre de l'Orde de l'Imperi britànic (MBE) el 1969, com Lieutenant Rodney Stuart Pattisson, en recompensa als serveis prestats en l'esport de la vela.[10]
Va guanyar un altre altre campionat del món el 1971 (a Arenys de Mar), amb Julian Brooke-Houghton com a tripulant.[7] Va aconseguir una segona medalla d'or olímpica a Kiel el 1972, aquesta vegada amb Christopher Davies al trapezi i amb el nom del seu vaixell traduït al castellà: Supercalifragilisticoespialidoso. A continuació va participar en els Jocs Olímpics de Mont-real de 1976 acabant amb una medalla de plata, que va guanyar juntament amb el seu anterior tripulant Julian Brooke-Houghton.[11] En aquests Jocs Olímpics de 1976, Pattisson va tenir l'honor de representar al seu país, portant la bandera del Regne Unit en la cerimònia inaugural.[7]
Pattisson es va retirar llavors dels Jocs Olímpics passant a ser co-patró del Victoria 83, de Peter Savary, participant en la Copa Amèrica el 1983.
Més tard va ser elegit pel "Hall of Fame" de vela.[7][12]
Treballs publicats
Pattisson, Rodney; Davison, Tim; Hore, Tim. Tactics (Sail to Win). Camden, Me: International Marine Pub. Co, 1986. ISBN 0-87742-233-8.
Pattisson, Rodney; Davison, Tim; Hore, Tim. Boatspeed: supercharging your hull, foils and gear. (Sail to Win). Steyning, W. Sussex: Fernhurst Books, 1986. ISBN 0-906754-25-9.
Notes
↑Pattison no es considera a si mateix com ètnicament "escocès".
