Rosario Pino (Màlaga, 1871 - Madrid, 1933)[1] va ser una actriu teatral i ciclista aficionada espanyola.
Va ser una de les primeres dones en practicar el ciclisme a la fi del segle xix.[2] Es tracta d'una de les més brillants actrius del primer terç del segle xx a Espanya. Va començar la seva carrera a l'incorporar-se a la Companyia de María A. Tubau.
Formada a l'Escola de José Ruiz Borrero, va debutar en Barcelona sota les ordres del director d'escena Isidoro Valero. Va recórrer els teatres catalans amb la Companyia de Grifell, i des de 1888 amb les de María Tubau i Ricardo Guerra.
Instal·lada posteriorment en Madrid, va estrenar obres com Thermidor, París, fin de siglo o Serafina, la devota. Entre 1893 i 1896 va actuar de forma assídua en el Teatro Lara de Madrid, on va representar Sobre gustos no hay nada escrito, a què seguiria el Teatre de la Comèdia. El 1906 va fundar la seva pròpia companyia al costat de Enrique Borrás i després amb Emilio Thuillier.
Coetània de María Guerrero, existia la creença que entre les dues actrius es va desenvolupar una forta rivalitat, biografies i estudis recents neguen aquesta rivalitat.[4] Va viure a Vitòria, al carrer Sud (avui Manuel Iradier),[5] i va morir a Madrid el 1933.
Manzanos Arreal, Paloma y Vives Casas, Francisca (2001) Las Mujeres en Vitoria-Gasteiz a lo largo de los siglos: recorridos y biografías Vitoria-Gasteiz : Ayuntamiento de Vitoria-Gasteiz.
