Pertanyia a una família d'agricultors modests, la cinquena filla de vuit infants i la segona noia. La família es va traslladar a El Soler, a l'oest de Perpinyà, el 1932, on va continuar la seva escolarització, i el 1933 va obtenir el certificat d'estudis.[1] El 1937 va ingressar a la Union des Jeunes Filles de France (UJFF). El 1940 va entrar en l'organització clandestina del Partit Comunista Francès sota el nom d'Amélie Garrigue. Dos anys més tard fou feta presonera per les brigades especials i entregada als alemanys. Fou deportada amb el comboi dels 31.000 a Auschwitz el 24 de gener de 1943. La seva matrícula 31652 fou tatuada al seu braç dret.
Referències
↑ 1,01,1VVAA. Nouveau Dictionnaire de Biographies Roussillonnaises 1789-2011. 1 Pouvoirs et société. Perpignan: Publications de l'olivier, 2011, p. 699. ISBN 9782908866414.
Delbo, Charlotte. Éditions de Minuit. Le Convoi du 24 janvier, 1965 (réédité en 2002), p. 304. Delbo. ISBN 2-7073-1638-5.
Frenay, Étienne «Rose Blanc une militante, une héroïne». Le Travailleur Catalan, 11-05-1973.
Houssin, Monique. Editions de l'Atelier. Résistantes et résistants en Seine-Saint-Denis: un nom, une rue, une histoire, 2004. ISBN 9782708237308.
Sentis, Georges. Éditions M./R. [Marxisme/Régions]. Rose Blanc, 2013. ISBN 9782916921488.
Mouvement de la Jeunesse communiste des Pyrénées Orientales, Fédération du Parti communiste français des P. O., Union des Femmes françaises. Face à l'occupant et à la collaboration Rose Blanc et Francine Sabaté, 1998.