El rotang (que deriva del malairotan), canya massissa, jonc d'Índies, canya de Bengala o canya de l'Índia (Calamus rotang), és un grup d'unes 600 espècies de plantes de la família arecàcia (palmeres). Són natives de les regions tropicals d'Àfrica, Àsa i Australàsia.
Estructura
La majoria dels rotangs difereixen d'altres espècies de palmeres pel fet de tenir les tiges primes, 2–5 cm de diàmetre amb nusos llargs entre les fulles; a més no són arbres sinó que són lianes que s'entortolliguen en els arbres. Superficialment semblen bambú. Algunes espècies no s'aguanten per elles mateixes i necessiten un suport però d'altres gèneres (per exemple Metroxylon, Pigafetta, Raphia) s'assemblen més a les típiques palmeres. Molts rotangs tenen ganxos o espines que també repel·leixen els herbívors. Els rotangs poden arribar a fer 240 metres de llarg (en el gènere Calamus)[1] El (70%) de les espècies viuen a Indonèsia.
Aquest grup de plantes està amenaçat per la sobreexplotació.[2]
Usos
El rotang és una fusta lleugera i molt fàcil de treballar que s'ha utilitzat des de temps molt antics. Tot i que les tiges mai no són gaire gruixudes, es poden doblegar escalfant-les sota pressió, podent fer formes molt creatives. És un material que té la propietat de ser molt fort, elàstic i de resistir força bé la intempèrie i els atacs dels insectes xilòfags, com els corcs i els tèrmits.
↑MacKinnon, K. (1998) Sustainable use as a conservation tool in the forests of South-East Asia. Conservation of Biological Resources (E.J. Milner Gulland & R Mace, eds), pp 174-192. Blackwell Science, Oxford.