Ruggiero Ricci va néixer a San Bruno, Califòrnia, fill d'immigrants italians; va rebre les seves primeres classes de violí del seu pare. El seu germà va ser el violoncel·lista George Ricci (1923–2010).[1] La seva germana Emma va ser violinista al Metropolitan Opera de Nova York.
Als set anys va començar a estudiar amb Louis Persinger i Elizabeth Lackey; Persinger, qui va ser professor del violinista Yehudi Menuhin, es va convertir en el seu pianista acompanyant en molts recitals i enregistraments.
Va servir com a especialista en entreteniment a l'Exèrcit dels Estats Units entre 1942 i 1945.
El 1947 Ricci es va convertir en el primer violinista a enregistrar tots els Capritxos de Paganini, amb la discogràfica Shellac (temps després faria altres tres enregistraments dels capritxos). Després de la seva època en el servei militar, va redescobrir moltes peces de compositors del segle XIX; també va estrenar moltes obres de compositors contemporanis.
Ricci va posseir molts instruments de primer nivell, entre ells un Guarneri del Gesù conegut com l'ex Bronislaw Huberman, un Storioni, un Bellini, un Curtin & Alf, un Bague i un parell de Regazzi. Va gravar per quarta vegada els capritxos de Paganini amb el Guarneri que va ser propietat del propi Paganini, prestat per la ciutat de Gènova, Itàlia.
El dilluns 6 d'agost de 2012, Ruggiero Ricci va morir a l'edat de 94 anys, segons va informar l'emissora BBC i la revista The Strad, especialitzada en instruments.[2]