El rutè, ruté o rúsyn[1] (noms sovint confosos amb la família lingüística del rutè antic) forma part de les llengües eslaves orientals, com el rus, l'ucraïnès i el belarús.[2] La qüestió de si es tracta d'una llengua a part per si sola, d'un dialecte o de diversos dialectes de l'ucraïnès és una disputa que duen a terme lingüistes i nacionalistes de diversa ideologia (com pel que fa al macedònic respecte al búlgar). Per als sociòlegs, i en el pla juridicopolític, existeixen almenys dues llengües ausbau rutenes, reconegudes com a llengües oficials de ple dret i ensenyades oficialment: el rutè carpàtic, a la República d'Eslovàquia (oficial als municipis on és parlada per més del 20% de la població), i el rutè pannònic (rusnak),[3][4] a la província autònoma sèrbia de Vojvodina. D'altra banda, n'hi ha diversos dialectes, entre els quals el lemko, que és parlat a Polònia per unes 50.000 persones, el boiko o el hutsul.
Històricament, els rutens eren les poblacions eslaves orientals de l'actual Ucraïna (a la qual ha estat annexada la Rutènia Carpàtica o Transcarpàcia) i dels voltants, que han adoptat el ritu uniat (vegeu Església grecocatòlica ucraïnesa) més que no el credo ortodox.[5] La dispersió dels rutens per les diverses parts de l'Imperi austrohongarès, per una política de migració organitzada, ha tingut com a resultat la diferenciació dels dialectes parlats, que han estat erigits en dues llengües ausbau distintes al segle xx.
