S&M (àlbum)

S&M
Tipus	àlbum en directe
Artista	Metallica i San Francisco Symphony
Publicat	23 de novembre de 1999
Enregistrat	21-22 d'abril de 1999 al Berkeley Community Theatre de Berkeley
Gènere	Symphonic metal
Durada	133:13
Llengua	anglès
Discogràfica	Elektra
Productor	Bob Rock, James Hetfield, Lars Ulrich, Michael Kamen Allmusic ; Enllaç Rolling Stone ; Enllaç Q ; Spin ; Entertainment Weekly B;
Format	directament per a vídeo
Cronologia
	← Garage Inc.; (1998) St. Anger; (2003) →

S&M (abreviació de Symphony and Metallica, en català Simfonia i Metallica) és un àlbum en directe de la banda estatunidenca de heavy metal Metallica. La gravació es va realitzar conjuntament amb l'Orquesta Simfònica de San Francisco, dirigida per Michael Kamen, el 21 i 22 d'abril de 1999 al Berkeley Community Theatre de Berkeley (Estats Units).

Contingut

La combinació de heavy metal i música clàssica no és cap novetat realitzar per Metallica, però James Hetfield havia declarat en diverses ocasions que tenia aquesta idea, i especialment el desaparegut Cliff Burton, que era un enamorat de la música clàssica i especialment de Johann Sebastian Bach.

L'àlbum presenta diverses cançons del repertori de Metallica amb acompanyament simfònic addicional. El director d'orquestra Michael Kamen es va encarregar de la direcció durant el concert on es va realitzar l'enregistrament de l'àlbum i també de realitzar els arranjaments per adaptar les cançons a aquest estil musical. Les cançons escollides per ser interpretades en aquesta compilació van des del Ride the Lightning (1984) fins al ReLoad (1997), i només s'hi van incloure dues cançons noves: «−Human» i «No Leaf Clover». La primera no ha estat mai interpretada per Metallica en directe, al contrari que «No Leaf Clover», que a més l'han utilitzada com a preludi orquestral.

Per a la selecció inicial es van considerar moltes altres cançons, algunes molt conegudes com altres molt menys interpretades en concerts, per exemple: «The Unforgiven», «Low Man's Lyric», «Fade to Black», «The Unforgiven II» o «Mama Said». Conjuntament amb Kamen van decidir descartar-les perquè amb l'acompanyament simfònic no eren prou atractives. En el documental inclòs en el DVD de S&M es poden veure als membres de Metallica discutint amb Kamen sobre l'orquestració de «So What?». Els canvis introduïts per a l'adaptació simfònica també van provocar diverses alteracions en les lletres d'algunes cançons.

En la portada de l'àlbum es pot veure el títol S&M estilitzat de manera que la "S" és una clau de sol invertida i la "M" és del logo de Metallica.

La banda va filmar i publicar un concert en formats DVD i VHS dirigits per Wayne Isham. L'edició en VHS només conté el vídeo del concert mentre que el DVD doble també conté la versió de so 5.1, un documental de 41 minuts sobre el concert i dos videoclips de la cançó «No Leaf Clover» (les versions titulades "Slice & Dice" i "Maestro Edit"). També conté quatre cançons en visió multiangle on es pot veure cada membre individualment: «Of Wolf and Man», «Fuel», «Sad But True» i «Enter Sandman».

Recepció

L'àlbum va vendre ja més de 300.000 unitats en la primera setmana de llançament i va arribar a superar els vuit milions de còpies a tot el món. L'any 2003 fou certificat amb cinc discs de platí. Fou número 2 en la llista estatunidenca d'àlbums Billboard 200 i també fou número en altres països com Alemanya o Austràlia.

En la cerimònia dels Premis Grammy de 2001 fou guardonat en la categoria de millor interpretació de rock instrumental per la cançó «The Call Of Ktulu».^[1]

Llista de cançons

Disc 1
Núm.	Títol	Composició	Durada
1.	«The Ecstasy of Gold»	Ennio Morricone	2:31
2.	«The Call of Ktulu»	Hetfield, Ulrich, Burton, Mustaine	9:34
3.	«Master of Puppets»	Hetfield, Ulrich, Burton, Hammett	8:55
4.	«Of Wolf and Man»	Hetfield, Ulrich, Hammett	4:19
5.	«The Thing That Should Not Be»	Hetfield, Ulrich, Hammett	7:27
6.	«Fuel»	Hetfield, Ulrich, Hammett	4:36
7.	«The Memory Remains»	Hetfield, Ulrich	4:42
8.	«No Leaf Clover»	Hetfield, Ulrich	5:43
9.	«Hero of the Day»	Hetfield, Ulrich, Hammett	4:45
10.	«Devil's Dance»	Hetfield, Ulrich	5:26
11.	«Bleeding Me»	Hetfield, Ulrich, Hammett	9:02
Durada total:			67:00

Disc 2
Núm.	Títol	Composició	Durada
1.	«Nothing Else Matters»	Hetfield, Ulrich	6:47
2.	«Until It Sleeps»	Hetfield, Ulrich	4:30
3.	«For Whom the Bell Tolls»	Hetfield, Ulrich, Burton	4:52
4.	«-Human»	Hetfield, Ulrich	4:20
5.	«Wherever I May Roam»	Hetfield, Ulrich	7:02
6.	«The Outlaw Torn»	Hetfield, Ulrich	9:59
7.	«Sad but True»	Hetfield, Ulrich	5:46
8.	«One»	Hetfield, Ulrich	7:53
9.	«Enter Sandman»	Hetfield, Ulrich, Hammett	7:39
10.	«Battery»	Hetfield, Ulrich	7:25
Durada total:			67:38

Posicions en llista

Llista (1999/2000)	Posició	Certificacions àlbum	Certificacions vídeo
Alemanya^[2]	1	1x Platí^[3]
Austràlia^[2]	1	1x Platí	7x Platí
Canadà^[4]		3x Platí^[5]
Estats Units^[6]	1	5x Platí^[7]	6x Platí
Europa		2x Platí
França^[2]	7	1x Platí^[8]
Nova Zelanda^[2]	11	2x Platí
Regne Unit^[9]	33	1x Or^[10]

Crèdits

Metallica

James Hetfield – cantant, guitarra rítmica, guitarra acústica ("Nothing Else Matters"), guitarra solista ("Master Of Puppets", "Nothing Else Matters", "The Outlaw Torn")
Kirk Hammett – guitarra solista, veus addicionals
Jason Newsted – baix, veus addicionals
Lars Ulrich – bateria, percussió

Orquesta Simfònica de San Francisco

Michael Kamen – director
Eric Achen, Joshua Garrett, Douglas Hull, Jonathan Ring, Bruce Roberts, Robert Ward, James Smelser – trompes
David Teie (principal), Richard Andaya, Barara Bogatin, Jill Rachuy Brindel, David Goldblatt – violoncels
Jeremy Constant (concertino), Daniel Banner, Enrique Bocedi, Paul Brancato, Catherine Down, Bruce Freifeld, Connie Gantsweg, Michael Gerling, Frances Jeffrey, Judiyaba, Yukiko Kamei, Naomi Kazama, Kum Mo Kim, Yasuko Hattori, Melissa Kleinbart, Chumming Mo Kobialka, Daniel Kobialka, Rudolph Kremer, Kelly Leon-Pearce, Diane Nicholeris, Florin Parvulescu, Anne Pinsker, Victor Romasevich, Philip Santos, Peter Shelton – violins
Chris Bogios, Glenn Fischthal, Andrew McCandless, Craig Morris – trompetes
Steven Braunstein, Stephen Paulson, Rob Weir – fagots
Charles Chandler, Laurence Epstein, Chris Gilbert, William Ritchen, Stephen Tramontozzi, S. Mark Wright – contrabaixos
Anthony J. Cirone, Ray Froelich, Thomas Hemphill, Artie Storch – percussió
Don Ehrlich, Gina Feinauer, David Gaudry, Christina King, Yun Jie Liu, Seth Mausner, Nanci Severance, Geraldine Walther – violes
John Engelkes, Tom Hornig, Paul Welcomer, Jeff Budin – trombons
Julie Ann Giacobassi, Eugene Izotov, Pamela Smith – oboes
David Herbert – timbal
Linda Lukas, Catherine Payne, Genevieve Fentress – flautes
Jay Mason, Anthony Striplen, Luis Beez – clarinets
Gayle Levant – arpa
Marc Shapiro – piano, teclats
Peter Wahrhaftig – tuba

Producció

Bob Rock, James Hetfield, Lars Ulrich, Michael Kamen – productors
Bob Rock, Randy Staub – enginyers
Randy Staub, Ovidiu Nistor – mescles
George Marino – masterització
Billy Bowers, Paul DeCarli, Mike Gillies, Darren Grahn – edició digital
Stephen McLaughlin – gravació
John Vrtacic – assistència tècnica
James Brett, Darren Grahn, Billy Konkel, Leff Lefferts, Kent Matcke, Stephen McLaughlin – ajudants
Geoffrey Alexander, Ted Allen, Pete Anthony,Chris Wagner, Bruce Babcock, Chris Boardman, Bob Elhai, Michael Kamen, Blake Neely, Jonathan Sacks, Brad Warnaar – orquestració
Michael Kamen – director musical
James Brett, Blake Neely, Michael Price – preparació musical
Vic Fraser, Blake Neely – copista musical
Michael Kamen – arranjaments
Andie Airfix – disseny
Anton Corbijn – fotografia
Michael Kamen – anotador

Producció del vídeo

Wayne Isham – director
Bart Lipton – productor
Dana Marshall – productor

Referències

↑ «The Grammys > Nominees > Metallica» (en anglès). [Consulta: 25 juliol 2016].
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 «Metallica > S&M» (en anglès). australian-charts.com. [Consulta: 2 agost 2016].
↑ «Statistik » GOLD/PLATIN und DIAMOND AWARD» (en anglès). MusikIndustrie.de. [Consulta: 2 agost 2016].
↑ «Metallica» (en anglès). Billboard. Arxivat de l'original el 2014-07-09. [Consulta: 2 agost 2016].
↑ «Gold/Platinum» (en anglès). MusicCanada.com. [Consulta: 2 agost 2016].
↑ «Metallica» (en anglès). Billboard. Arxivat de l'original el 2016-10-12. [Consulta: 2 agost 2016].
↑ «Gold & Platinum» (en anglès). RIAA. [Consulta: 2 agost 2016].
↑ «Les Certifications» (en francès). SnepMusique.com. [Consulta: 2 agost 2016].
↑ «Metallica» (en anglès). OfficialCharts.com. [Consulta: 2 agost 2016].
↑ «Highest Certifications» (en anglès). BPI. Arxivat de l'original el 2017-08-01. [Consulta: 2 agost 2016].