Salvador Elizondo Alcalde (Ciutat de Mèxic; 19 de desembre de 1932- 29 de març de 2006) va ser un escriptor, traductor i crític literari mexicà, autor de novel·les com Farabeuf o la crónica de un instante, i de prestigiosos llibres de relats breus, com El retrato de Zoe y otras mentiras i Narda o el verano i El grafógrafo. Va ser considerat l'escriptor més original i avantguardista de la generació dels anys 60 a Mèxic. Va desenvolupar un estil literari cosmopolita, al marge dels corrents realistes i nacionalistes que imperaven en l'època, amb importants influències d'autors com James Joyce o Ezra Pound.
Biografia
Va néixer a la Ciutat de Mèxic el 19 de desembre de 1932, fill de Salvador Elizondo Pani, diplomàtic i productor de cinema. Des de molt jove va tenir contacte amb el cinema i la literatura. De nen va viure diversos anys en Alemanya, abans de la Segona Guerra Mundial, i va cursar tres anys en una escola militar de Califòrnia. Va fer estudis d'arts plàstiques a la Ciutat de Mèxic i de literatura en les universitats d'Ottawa, Cambridge, La Sorbona, Peruggia i la UNAM. Va ser fundador de les revistes SNOB i NuevoCine, i col·laborador de les revistes Vuelta, Plural i Siempre, entre altres.
El 1965 va rebre el Premi Xavier Villaurrutia per la seva novel·la Farabeuf o la crónica de un instante.[1] Fou becari fundador a El Colegio de México, on va cursar estudis de llengua xinesa. Va ser catedràtic de la UNAM i becari de la Fundació Ford per a cursar estudis a Nova York i a San Francisco, becari del Centre Mexicà d'Escriptors 1963-1964, i becari també de la Fundació Guggenheim 1968-1969.
És el segon escriptor mexicà després d'Octavio Paz a haver rebut a la seva mort un homenatge de cos present al Palau de Belles Arts.
Obres
Poesia
Poemas, 1960,
Assaig
Luchino Visconti (crítica), 1963.
Cuaderno de escritura (crítica y texts), 1969.
Contextos (articles de crítica), 1973.
Estanquillo (texts), 1992
Teoría del infierno, 1993
Pasado anterior, Fondo de Cultura Económica, Letras Mexicanas, #141. Primera edició, 2007. Conté 119 articles escrits per al periòdic Unomásuno entre 1977 i 1979[5]