Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

Salvatore Pappalardo (cardenal)

Plantilla:Infotaula personaSalvatore Pappalardo

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement23 setembre 1918 Modifica el valor a Wikidata
Villafranca (Sicília) Modifica el valor a Wikidata
Mort10 desembre 2006 Modifica el valor a Wikidata (88 anys)
Palerm (Sicília) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCatedral de Palerm 
  Arquebisbe de Palerm
17 d'octubre de 1970 – 4 d'abril de 1996
Dades personals
NacionalitatItàlia
ReligióCatolicisme
FormacióPontifícia acadèmia eclesiàstica
Activitat
Ocupacióbisbe catòlic (1966–), sacerdot catòlic (1941–), diplomàtic Modifica el valor a Wikidata
Consagració16 de gener de 1973
per Amleto Giovanni Cicognani
Proclamació cardenalícia5 de març de 1973
per Pau VI
Cardenal prevere de Santa Maria Odigitria dei Siciliani
Participà en
14 octubre 1978conclave d'octubre del 1978
26 agost 1978Conclave d'agost de 1978 Modifica el valor a Wikidata

Semper inhaerere mandatis

Lloc webFitxa a catholic-hierarchy.org

Find a Grave: 20921246 Modifica el valor a Wikidata
Llista
Cardenal
5 març 1973 –
Arquebisbe de Palerm
17 octubre 1970 –
← Francesco CarpinoSalvatore De Giorgi →
Arquebisbe titular
7 desembre 1965 –
Ambaixador
Modifica el valor a Wikidata

Salvatore Pappalardo (Villafranca Sicula, 23 de setembre de 1918Palerm, 10 de desembre de 2006) va ser un cardenal italià que serví com a arquebisbe de Palerm.

Biografia

Fill d'un sergent dels carabinieri, comandant de l'estació de Villafranca Sicula (AG), després d'haver completat l'escola secundària a Catània i, precisament, a l'Escola Secundària Liceu Estat "Nicola Spedalieri", va ser admès al Pontifici Seminari Romà, on va assistir als cursos d'estudi en Teologia i més tard la Pontifícia Acadèmia Eclesiàstica, on es va graduar in utroque iure. Va ser ordenat sacerdot a Roma el 12 d'abril de 1941, presàa servei més endavant a la Secretaria d'Estat, alhora que exerceix de capellà de l'Institut De Merode dels Germans de les Escoles Cristianes a la Piazza di Spagna.

Episcopat i el servei a la Santa Seu com a nunci apostòlic

Nomenat pro-nunci apostòlic a Indonèsia, va ser consagrat arquebisbe titular de Milet el 16 de gener de 1966. Treballà a la diplomàcia del Vaticà fins al 1969. Al seu retorn a Roma, va ser nomenat president de la Pontifícia Acadèmia Eclesiàstica.

Arquebisbe Metropolità de Palerm

El 17 d'octubre de 1970 va ser nomenat pel Papa Pau VI arquebisbe de Palerm i el mateix Pau VI el creà i publicà cardenal al consistori del 5 de març de 1973. El 4 d'abril de 1996 el Papa Joan Pau II acceptà la seva renúncia al govern pastoral de l'arxidiòcesi de Palerm per raons d'edat; succeint-lo l'arquebisbe Salvatore De Giorgi.

Pappalardo va ser arquebisbe de Palerm, Primat de Sicília, President de la Conferència Episcopal de Sicília, vicepresident de la Conferència Episcopal Italiana, cardenal prevere de Santa Maria Pdogitria dei Siciliani i va participar en els dos conclaves de 1978, a l'agost per a l'elecció de Joan Pau I i a l'octubre per a l'elecció del Papa Joan Pau II. Importants en la història de l'Església a Sicília van ser els seus esforços contra la Cosa Nostra: va ser el primer alt ministre de l'Església que reconeguié explícitament l'existència del crim organitzat, causant sensació en dir durant la seva homilia en el funeral de Carlo Alberto dalla Chiesa la frase de Titus Livi «dum Romae consulitur, Saguntum expugnatur» ("mentre es discuteix a Roma, Sagunt és conquerida"), acusació dura contra l'Estat en la temporada d'assassinats.[1]

Darrers anys

Al final del seu mandat apostòlic va viure a la comunitat de Baida, prop de Palerm, sent a partir de llavors arquebisbe emèrit de Palerm durant 10 anys.

Va morir a Palerm el 10 de desembre de 2006. El funeral va tenir lloc a la Basílica Catedral de Palerm, presidit pel delegat del Papa Benet XVI, el cardenal Angelo Sodano; a la litúrgia solemne van participar entre d'altres l'arquebisbe Paolo Romeo (qui el succeiria a la càtedra de Palerm nou dies més tard), el nunci apostòlic a Itàlia, mentre que l'homilia la va pronunciar l'arquebisbe de Palerm Salvatore De Giorgi. El seu cos va ser enterrat a la mateixa catedral de Palerm, a la capella de Santa Cristina, com ell mateix havia demanat poc abans de la seva mort. Cada dia la seva tomba és l'objectiu del pelegrinatge de molts fidels, amics, i gent jove.[2]

En 1971 va ser investit pel gran mestre de l'ordre Eqüestre del Sant Sepulcre de Jerusalem cardenal Eugène Tisserant del títol de Cavaller de la Gran Creu i nomenat Gran Prior de la Lloctinència per a Itàlia Sicília (Locumtenentia pro Italia Sicilia) de la mateixa ordre de cavalleria.

Segons els rumors, el President de la República Italiana, Sandro Pertini també hauria demanat un dictamen al president del Senat Francesco Cossiga (professor de dret constitucional) sobre la possibilitat de designar Pappalardo senador vitalici.[3] Aquestes consultes, però, van ser interrompudes pel veto de la Secretaria d'Estat de la Santa Seu, després de la qual cosa Pertini va optar per la concessió de la més alta distinció civil de la República italiana, que és el títol de Gran creu de Cavaller de l'Orde al Mèrit de la República Italiana pels seus mèrits en la lluita contra el crim organitzat.

Honors

Gran Prior per Itàlia-Sicília i Cavaller de Gran Creu de l'ordre Eqüestre del Sant Sepulcre de Jerusalem - 1971
Gran creu de Cavaller de l'Orde al Mèrit de la República Italiana pels seus - 28 de setembre de 1983[4]
Balí cavaller de Gran Creu de Justícia del Sacre Militar Orde Constantinià de Sant Jordi (Casa de Borbó-Dues Sicílies)[5]

Notes

Enllaços externs

  • Biografia de la Santa Seu (italià)
  • Pàgina de l'arquebisbat de Palerm (italià)


Precedit per:
Eduardo Tonna

Arquebisbe titular de Milet

7 de desembre de 1965 - 17 d'octubre de 1970
Succeït per:
sede vacante
Precedit per:
Ottavio De Liva

Pro-nunci apostòlic a Indonèsia

7 de desembre de 1965 - 7 de maig de 1969
Succeït per:
Joseph Mees
Precedit per:
Gino Paro

President de la Pontifícia Acadèmia Eclesiàstica

7 de maig de 1969 - 17 d'octubre de 1970
Succeït per:
Felice Pirozzi
Precedit per:
Francesco Carpino

Arquebisbe metropolità de Palerm

17 d'octubre de 1970 - 4 d'abril de 1996
Succeït per:
Salvatore De Giorgi
Precedit per:
Francesco Carpino

Primat de Palerm

17 d'octubre de 1970 - 4 d'abril de 1996
Succeït per:
Salvatore De Giorgi
Precedit per:
Francesco Carpino

Gran Prior per Itàlia-Sicília de
l'orde eqüestre del Sant Sepulcre de Jerusalem

17 d'octubre de 1970 - 4 d'abril de 1996
Succeït per:
Salvatore De Giorgi
Precedit per:
-

Cardenal prevere de
Santa Maria Odigitria dei Siciliani

(títol presbiteral pro illa vice)

5 de març de 1973 - 10 de desembre de 2006
Succeït per:
Paolo Romeo
Kembali kehalaman sebelumnya