Sancho Gracia

Sancho Gracia

Biografia
Naixement	(es) Félix Ángel Sancho Gracia 27 setembre 1936 Madrid
Mort	8 agost 2012 (75 anys) Madrid
Causa de mort	càncer de pulmó
Activitat
Ocupació	actor, actor de televisió, actor de cinema, director de cinema
Activitat	1957 - 2012
Gènere	Western
Família
Fills	Rodolfo Sancho Aguirre
Signatura

Félix Ángel Sancho Gracia, de nom artístic Sancho Gracia (Madrid, 27 de setembre de 1936 − Madrid, 8 d'agost de 2012),^[1] fou un actor espanyol.

Va ser un rellevant i popular actor de cinema, televisió i teatre que va participar en moltes pel·lícules en la seva extensa carrera artística, així com en multitud d'obres de teatre. Els seus treballs per a la televisió el van fer molt popular, especialment la seva interpretació de Curro Jiménez en la sèrie televisiva del mateix títol, encara que altres com Los tres mosqueteros, Los camioneros o La máscara negra també foren molt reeixides.

Participà també en les pel·lícules Montoyas y Tarantos (1989), dirigida per Vicente Escrivá, i El crimen del padre Amaro (2002), de Carlos Carrera, que foren seleccionades per als Oscars en representació d'Espanya i Mèxic respectivament.

Va ser candidat al Goya a la millor interpretació masculina en 2002 pel seu treball en 800 balas, dirigida per Álex de la Iglesia. L'Associació de Crítics de Nova York el va premiar per la seva participació en la pel·lícula El crimen del padre Amaro al febrer de 2003, i va ser guardonat amb el premi Calabuch d'Honor a tota una carrera en el Festival Internacional de Cinema de Peníscola, de cinema de comèdia, aquest mateix any.

Va estar molt vinculat amb Uruguai, on va residir des de 1947 fins a 1963, i on va començar la seva carrera d'actor a l'ombra de Margarita Xirgu. Va ser agregat cultural honorari d'Uruguai a Espanya des de gener de 1991 fins a la seva defunció.^[2]

Va néixer el 27 de setembre de 1936 a Madrid. Segons explicava ell mateix, en 1947, quan tenia 11 anys, se'n va anar a Uruguai perquè al seu pare, que era maitre a l'hotel Palace de Madrid, li van oferir ser majordom en l'ambaixada d'Espanya a Montevideo (treball que va acceptar), la qual cosa no té res a veure amb cap exili de la seva família a causa de la guerra civil, com alguna vegada s'ha afirmat. Es va establir en Uruguai, on va estudiar interpretació a l'Escola Municipal d'Art Dramàtic (EMAD), dirigida per Margarita Xirgu.^[3]

Va debutar precisament amb aquesta actriu en aquest país sud-americà amb un muntatge d'El somni d'una nit d'estiu, de William Shakespeare. Després seguirien obres de Lope de Vega, Jacinto Benavente i Albert Camus. En 1963 va tornar a Espanya, on va treballar a les ordres de José Tamayo o Miguel Narros.

El seu pas pel cinema comença en 1964, quan debuta amb La otra mujer, de François Villiers. A partir d'aquest moment, i al llarg de quatre dècades de carrera, roda més de 80 pel·lícules amb, entre altres, José Luis Sáenz de Heredia, Juan Antonio Bardem, Jaime de Armiñán, José Luis Cuerda i Álex de la Iglesia.

No obstant això, la seva major quota de popularitat la hi deu a la televisió,^[4] mitjà en el qual va començar a treballar a principis de la dècada de 1960. En els següents anys, la seva presència davant les càmeres de Televisió Espanyola va ser gairebé contínua, amb aparicions en les obres de teatre televisat de l'espai Estudio 1 (intervenint en les adaptacions per a la pantalla petita de, entre altres, El alcalde de Zalamea, Otel·lo o Dotze homes sense pietat), o sèries com Los camioneros. Fou en 1976-77 quan va protagonitzar la sèrie que el va portar definitivament a la fama, Curro Jiménez, per la qual seria recordat fins al moment de la seva mort.

En 1984 va interpretar al criminal executat José María Jarabo en un capítol de la sèrie La huella del crimen que dirigí Juan Antonio Bardem. En la dècada dels 90, també treball en televisió com a presentador d'alguns programes; per exemple el programa Todo por la pasta (1993).

Al llarg de la seva àmplia carrera cinematogràfica va treballar en multitud de produccions internacionals, tant nord-americanes com a europees, diverses d'elles del gènere spaghetti western. Destaquen: 100 Rifles (amb Burt Reynolds i Raquel Welch), Pampa salvaje (amb Robert Taylor), Marco Antonio y Cleopatra (amb Charlton Heston) i Marbella, un golpe de cinco estrellas (amb Rod Taylor, Britt Ekland i Paco Rabal).

Casat amb la uruguaiana Noela Aguirre Gomensoro, el seu padrí de noces fou Adolfo Suárez González.^[5] Van tenir tres fills: Rodrigo, Félix i el també actor Rodolfo Sancho.

Va morir el 8 d'agost de 2012 per les complicacions causades pel càncer de pulmó que patia.^[3][2]

• La cena de los generales (2008).
• Panorama desde el puente (2000/01), d'Arthur Miller.
• Goya (obra de teatre) (1996), d'Alfonso Plou.
• Don Juan Tenorio (1995), de José Zorrilla.
• Combate de negro y perros (1990/91).
• Tiempo de espadas (1972), de Jaime Salom.
• La mamma (1970/71), de André Roussin.
• Fortunata y Jacinta (1969), de Benito Pérez Galdos.
• La colección (1968), de Harold Pinter.
• Mañana te lo dire (1966), de James Saunders.
• El sirviente (1964), de Robin Maugham.
• Calígula (1963), d'Albert Camus
• Los intereses creados (1962), de Jacinto Benavente.
• El caballero de Olmedo (1962), de Lope de Vega.
• Divinas palabras (1962), de Valle Inclan.
• Bodas de sangre, de Federico García Lorca.
• Un sombrero de paja de Italia (1957), de Eugène Labiche.
• El cardenal de España (1957), de Henry de Montherlant.
• Peribáñez y el comendador de Ocaña (1957), de Lope de Vega.
• El sueño de una noche de verano (1957), de William Shakespeare (Debut)

Premis Goya

Premis de la Unió d'Actors

Premis TP d'Or

Medalles del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics

Premis de l'Associació de Cronistes de l'Espectacle (Nova York)

Festival de Cinema de Màlaga

Altres

• Premi Ciudad de Huelva del Festival de Cinema Iberoamericà (2005)
• Premi Ondas pel seu paper protagonista a 800 balas (2002)
• Medalla d'Oro de Belles Arts (2002)
• Famós Español (1979)
• Famós del Boto (1979)
• La Voz de la Isla de la Palma (1979)
• Trofeu OTEMA, Ciutat de Conca (1979)
• Premi Ondas a la serie Curro Jiménez com a producció i labor de conjunt (1978)
• Aro de Plata T.V.E. (1978)
• Famós Nacional las Palmas (1978)
• Trofeu Costa de Azahar (1978)