Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

Santa Blandina

Plantilla:Infotaula personasanta Blandina de Lió

Martiri de la santa, dibuix de Jacques Callot per a un santoral, 1630-36
Biografia
Naixementsegle II Modifica el valor a Wikidata
Lió (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort177 Modifica el valor a Wikidata
Lió (França) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortdecapitació Modifica el valor a Wikidata
SepulturaEsglésia de Saint-Leu (Amiens
ReligióEsglésia primitiva Modifica el valor a Wikidata
PeríodeImperi Romà Modifica el valor a Wikidata
verge, màrtir
CelebracióEsglésia Catòlica Romana, Església Ortodoxa, esglésies protestants
PelegrinatgeLió, Amiens
Festivitat2 de juny (a Occident, festivitat dels màrtirs de Lió); 25 de juliol (a Orient)
IconografiaLligada a una estaca, amb un brau, un os i un lleó
Patrona deLió; Esclaves i criades, víctimes de tortura


Goodreads character: 448244 Find a Grave: 8634335 Modifica el valor a Wikidata

Santa Blandina (Blandine, en francès) fou una verge i màrtir durant les persecucions de l'emperador Marc Aureli. D'origen oriental, probablement de l'Àsia Menor, va formar part de la primera comunitat cristiana de Lugdúnum (Lió), que llavors era la capital de la Gàl·lia. Va ser martiritzada al juliol de l'any 177.

Vida i llegenda

Amfiteatre de les Tres Gàl·lies (Lió); el pal és un monument en memòria dels màrtirs de Lió

Era una esclava romana i va unir-se a la comunitat cristiana de la ciutat. Una part d'aquesta, Blandina i 47 companys més, entre els quals el bisbe Potí de Lió van ser martiritzats en 177:[1] uns ofegats a la presó de la Fourvière i altres lliurats als animals a l'amfiteatre de les Tres Gàl·lies, les ruïnes del qual es conserven a Lió. Tots ells són coneguts com a Màrtirs de Lió.

Se'n conserva una carta d'un testimoni ocular, escrita per a la comunitat cristiana d'Esmirna, que narra els fets. Està inserida a la Història eclesiàstica d'Eusebi de Cesarea. Segons la carta i la tradició, Blandina fou lliurada als lleons, que van refusar de fer-li mal. Llavors va ser torturada i obligada a presenciar la mort dels seus companys; flagel·lada i cremada sobre unes graelles, va ser embolicada amb una xarxa i llençada a un brau salvatge que l'atacà i la llençà pels aires. Finalment, fou morta amb una espasa.

A la iconografia, es veu la santa amb la xarxa, el brau, les graelles, el lleó o un os.

Referències

  1. de Faye, Clément. L'Eglise de Lyon, depuis l'évêque Pothin jusqu'au réformateur P. Viret: 152 à 1563 (en francès). C. Meyrueis, 1859, p. 4. 

Vegeu també

Kembali kehalaman sebelumnya