Il·lustració del segle XVIII representant el segrest d'Estanislau August Poniatowski el 1771.Exercici policial de simulació de segrest
Segrest té dues significacions.
Un segrest és un delicte consistent a privar una persona il·legalment de la seva llibertat, usualment en retenir-la a un espai per demanar una compensació o obtenir uns diners (rescat).[1][2][3][4] Darrerament el segrest polític ha adoptat la forma de desviament forçós del rumb d’un avió o d’una nau. L'objectiu del segrest polític pot ser, per exemple, cridar l'atenció sobre la discriminació d'un grup ètnic o polític.[5] Les úniques persones que poden privar una persona del dret de moviment són els membres de la policia i altres cossos afins amb un ordre judicial.
Un sinònim de confiscació jurídica: quan un reu perd temporàniament o definitivament la lliure disposició de béns seus per què van ser adquirits per una acció criminal o que han de servir de garantia per als eventuals indemnitats a pagar a la fi del procés, quan hi ha un risc que el reu podria fer-se insolvent i doncs incapaç de pagar.[6][7]
Una de les respostes psicològiques que poden derivar-se d'un segrest és l'anomenada síndrome d'Estocolm. Les persones amb síndrome d'Estocolm formen una connexió psicològica amb els seus captors i comencen a simpatitzar amb ells. El nom d'aquesta síndrome té origen en el robatori d'un banc al barri de Norrmalmstorg (Estocolm) el 1973. Alguns empleats del banc van ser segrestats durant uns dies; després de ser alliberats es van negar a testificar contra els lladres, i fins i tot van recaptar diners per a la seva defensa.[8]
