Va fundar la revista "Quartiere", també fou redactor dels "Protocolli" i "L'Oggidì" a "Letteratura", en la qual volia promoure la idea de la poesia com a "sistema científic", i durant els anys 1960 va compondre versos intensament simbòlics, plens de motius sensuals que rebutjaven l'adhesió a la realitat (Il vento di Firenze i Le croci di Cartesio). A partir dels anys 1970 també va compondre una novel·la experimental (L'oro del Rodano), però finalment es dedicà apassionadament a la defensa de les nacions sense estat d'Europa Occidental (Le nazioni proibite, 1973), on defensa l'existència de nacions europees que havien de ser descolonitzades, que eren Escòcia, Gal·les, Bretanya, Friül, Frísia, Cornualla, Occitània, Sardenya, Catalunya i Euskadi, mentre que segons ell Sicília i Còrsega formaven part de la nació italiana i Galícia de la nació portuguesa.[1]
Potser influït per Antoni Simon i Mossa, també s'interessà per les minories lingüístiques italianes (Le lingue tagliate). També realitzà alguns estudis sobre la Toscana (Nascita della Toscana i L'identità toscana).
A partir dels anys 1990 es va ocupar sobre la temàtica de l'islam a l'antiga Unió Soviètica, reflectit amb l'assaig La mezzaluna con la stella rossa (1993). No obstant això, l'escàs coneixement de l'autor fora de l'àmbit dels estudiosos de les minories ètniques i nacionals, n'ha limitat la difusió i circulació. Va donar suport a l'independentisme de la Padània[2] i el 1994 va rebre el guardó CIEMEN juntament amb Eliseu Climent.[3]
Patria e matria. Dalla Catalogna al Friuli, dal Paese Basco alla Sardegna: il principio di nazionalità nell'Europa occidentale contemporanea, Vallecchi, 1978
La disUnione Sovietica. Guida alle nazioni della non Russia, Ponte alle Grazie, 1990
La mezzaluna con la stella rossa. Origini, storia e destino dell'Islam sovietico, Marietti, 1993
Tutte le Russie. Storia e cultura degli Stati europei della ex Unione Sovietica dalle origini a oggi, Ponte alle Grazie, 1994
