Després del cop bolxevic de Lenin el 1917, Gorodetski va escriure els poemes polítics "La cançó del Partit", "Salutacions del poeta proletari" (1921), "El dia del partit" (1931, 1958) i "Els astronautes" (1962). Aquests textos havien evitat decantar-se obertament pel simbolisme. Usaven un llenguatge quotidià clar en el camp poètic, en comptes d'un d'enigmàtic i misteriós. Van ser atribuïts a l'acmeisme en la seva mundanitat i problemes immediats.
És, amb Nikolai Gumiliov, el creador de la Confraria dels poetes (rus: Цех поэтовTsekh poétov), a imatge i semblança dels gremis medievals. Aquest gremi es va tornar en contra de la oculta i complicada ambigüitat del simbolisme. A més de Gumiliov, altres poetes membres de la confraria foren Anna Akhmàtova i Óssip Mandelxtam. Entre els seus precursors més importants hi havia Mikhaïl Kuzmín i Innokenti Ànnenski- A partir del 1913, Gorodetski va publicar a la revista Apol·lon, en la qual van aparèixer poemes i articles teòrics.[2]
Referències
↑Ben Hellman: Fairy Tales and True Stories: The History of Russian Literature for Children and Young People (1574–2010) Russian History and Culture Autor, Brill editor, 2013, ISBN 9789004256385. Pàg. 234 [1] Consultat el 5 de desembre del 2015
↑Charles Moser: The Cambridge History of Russian Literature, Cambridge University Press, 30 d'abril del 1992, pàg. 432 [2] Consultat el 5 de desembre del 2015