Sol major (també Sol M en la notació europea i G en la notació americana) és la tonalitat que té l'escala major a partir de la nota sol. Així, la seva escala està constituïda per les notes sol, la, si, do, re, mi i fa. La seva armadura té un sostingut (fa). El seu relatiu menor és la tonalitat de mi menor, i la tonalitat homònima és sol menor.
Escala de sol major
En la música de Johann Sebastian Bach, "sol major és sovint una tonalitat de ritmes encadenats en compàs 6/8" d'acord amb Alfred Einstein, i en l'era barroca, sol major va ser considerada la "tonalitat de la benedicció." És utilitzada en sinestèsia per representar el color taronja.
De les 555 sonates per a teclat de Scarlatti, 69 estan en sol major, i 12 de les 104 simfonies de Haydn també. Beethoven, d'altra banda, va usar molt poc sol major; la seva única obra orquestral important en aquesta tonalitat és el seu Concert per a piano núm. 4.
Per a les obres orquestrals en sol major, les dues timbales habitualment són afinades en sol i re, a una distància d'una quinta, en lloc d'una quarta com passa sovint en altres tonalitats.
