De 66 a 76 escudets a la línia lateral principal; la línia lateral accessòria acaba a prop de l'extrem posterior de la segona aleta dorsal per darrere del radi 20è.
Rostre obtús.
Ulls grossos amb pupil·la adiposa, ben desenvolupada.
Boca grossa, obliqua i terminal; dents petites, en una sola filera.
Primer arc branquial amb 15-18 branquispines superiors i 41-48 inferiors.
Dues aletes dorsals, la primera formada per espines, la segona amb una espina i la resta per radis tous.
Anal, relativament curta, amb 3 espines, tot i que les dues primeres són sovint poc visibles i queden incloses a la pell; la resta està formada per radis tous.
Les pectorals, falciformes.
La caudal, forcada.
Coloració del dors negre blavós, amb els flancs argentats i el ventre blanquinós.
Té una petita taca negra a la vorera superior de l'opercle.
Les aletes són de grises a vermelloses.
Comportament
Espècie pelàgica migradora litoral. Forma grans bancs prop de la superfície i la línia de costa.
Els joves solen estar associats amb meduses, així com als objectes flotants.
Alegre, M.; J. Lleonart; J. Veny: Espècies pesqueres d'interès comercial. Nomenclatura oficial catalana. Dep. Cultura, Generalitat de Catalunya, 1992.
Huguet, A.: Catàleg d'espècies d'interès pesquer a Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca. Any 1995.
Linnaeus, C. 1758. Systema Naturae, Ed. X. (Systema naturae per regna tria naturae, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata.) Holmiae. Systema Nat. ed. 10 v. 1: i-ii + 1-824.
Mercader, Ll.: Peixos de la Costa Brava. El Cau, Quaderns del Museu Municipal de la Costa Brava. Sèrie Medi Natural. Ajuntament de Palamós, 1993.
Riera, F.; J. Oliver; J. Terrassa: Peixos de les Balears. Conselleria de Medi Ambient, Ordenació del Territori i Litoral. Direcció General del Medi Ambient. Any 1998.
.svg){kind=icon}
