El nom del déu significa «bon batedor» o «bon copejador».[1] El teònim està compost pel prefixe gal «su-» que significa bon i de «cellos» que significa martell o copejador.[2]
En gal, «-cellos» s'interpreta com el batedor i prové del protoindoeuropeu«-kel-do-s» d'on passa al llatí com cellere (batedor, copejador), al grecklao (trencar) i al lituàkalti (martellejar, per forjar).[3] El prefix «su-» es tradueix com a bé o bon, i es troba en molts antropònims gals.[4]
Iconografia
Aquest déu només és conegut a la Gàl·lia i tots els elements relacionats amb ell (representació sobre una moneda de la tribu dels Unel·les, algunes inscripcions, estàtues de pedra i estatuetes de bronze) són de l'època galo-romana.
Apareix com un home de mitjana edat, barbut, vestit com els gals (amb una túnica i una capa per sobre de la seva espatlla) i de vegades amb botes. Sol portar un martell (que a vegades es substitueix per una falç) i estris de menjar (una olla, un barril o una àmfora de vi). A vegades va acompanyat per un gos.
Un déu de la vida i de la mort: Com el déu Dagda, Sucellos és el déu que mata i ressuscita amb el seu mall, que sosté amb la mà esquerra. Es representa dret, amb un peu sobre un barril, com símbol de la supervivència.
Un déu dels cultius i dels ramats: Sucellos és una deïtat rural, un déu pastoral, protector dels cultius i dels ramats.[6] També és un déu repartidor d'aliments [7] i el titular de la prosperitat, simbolitzat per l'altre atribut que és l'olla a la mà dreta. És un déu de la mare natura, els boscos i de les plantacions.
Cònjuge
Altar de Sucellos i Nantosuelte a Sarrebourg.
La seva pàredra és Nantosuelta, que és una representació de la fertilitat. Sucellos i Nantosuelta apareixen en un altar que es va descobrir a Sarrebourg i que es pot llegir la següent inscripció:
Deo Svcello Nantosvelte Bellavsvs Mas se Filivs V(otum).S(olvit). L(ibens).M(erito)
Bellausus, fill de Massa, va realitzar correctament el seu jurament per als déus Sucellos i Nantosuelte.
Localització
Sucellos és un déu gal. De fet, sembla haver estat particularment venerat a Renània i en la part oriental de la Gàl·lia, a Narbona, durant l'època galo-romana.
Equivalències
Sucellos és l'equivalent gal del déu irlandès Dagda, però sense ser una rèplica exacta.
Sucellos va ser assimilat pel déu romà Silvà (Silvanus), esperit tutelar dels camps i dels boscos,[8] sobretot per la zona de Narbona.[9]
Paul-Marie Duval va formular una hipòtesi sobre la proximitat amb el déu romà Dis Pater.[10]
Anne Lombard-Jourdan l'analitza com la transformació del déu Cernunnos.[11]
Galeria d'imatges
Sucellos
Estàtua de bronze a Vienne. Imatge més antiga coneguda de Sucellos (ca. I aC). Es va trobar en una casa romana en França, en un santuari de la llar (lararium). Walters Art Museum, Baltimore. Vista lateral de l'estàtua anterior. Sucellos sobre un barril. Relleu del s. II, amb una inscripció a la base: ATTICUS SARCIS D R (Atticus Sarcis D(onum) R(eddit) «Atticus, fill de Sarcus, ha tornat aquest regal». Museu de Saint-Romain-en-Gal (França). Déu Sucellos. Museu de Picardia, Amiens (França). Estàtua moderna. Estàtua de bronze. Museu galo-romà de Fourvière (Lió, França). Estàtua de pedra amb una inscripció: Marti v(otum) s(oluit) l(ibens) m(erito) Sex(tus) Eruci[us] Maxu[m]u[s], «A Mart, Sextus Erucius Maximus ha complert la seva promesa de bon grat i amb bona raó». Capella de Sainte-Thècle à Séguret (Valclusa, França)
