Suharto

Suharto
	;
Nom original	(id) Haji Muhammad Soeharto; (jv) Haji Muhammad Soeharto
Biografia
Naixement	8 juny 1921 ; Kemusuk (Indonèsia)
Mort	27 gener 2008 (86 anys); Jakarta (Indonèsia)
Causa de mort	insuficiència renal
Sepultura	Astana Giribangun
16è Secretari General del Moviment de Països No Alineats
	7 setembre 1992 – 20 octubre 1995 ; ← Dobrica Ćosić – Ernesto Samper Pizano →
Ministre de Defensa
	6 juny 1968 – 9 setembre 1971 ; Membre del gabinet: First Development Cabinet (en)
Ministre de Defensa
	17 octubre 1967 – 6 juny 1968 ; Membre del gabinet: Revised Ampera Cabinet (en)
2n President d'Indonèsia
	12 març 1967 – 21 maig 1998 ; ← Sukarno – Jusuf Habibie →
Ministre de Defensa
	25 juliol 1966 – 17 octubre 1967 ; Membre del gabinet: Ampera Cabinet (en)
Ministre de Defensa
	28 març 1966 – 25 juliol 1966 ; Membre del gabinet: Second Revised Dwikora Cabinet (en)
Dades personals
Religió	Sunnisme
Alçada	168 cm
Activitat
Ocupació	polític, militar
Activitat	1940 -
Partit	Golkar
Carrera militar
Branca militar	Exèrcit Indonesi
Rang militar	Jenderal Besar (en)
Conflicte	Vermes
Participà en
1996	inauguration the Nikko Hotel Bali (en)
Família
Cònjuge	Tien Soeharto (1947–1996)
Fills	Tutut Soeharto, Sigit Harjojudanto, Bambang Trihatmodjo, Siti Hediati Hariyadi, Tommy Suharto, Mamiek Soeharto
Pares	Kertosudiro i Sukirah
Parents	Mayangsari, fills polítics
Premis
	(1997) Gran Creu de l'Orde de la Bona Esperança; (1981) Collar de l'Orde d'Isabel la Catòlica; Cavaller Gran Creu de l'orde del Bany; Gran Creu de la Legió d'Honor; Orde de Pahlevi; Orde de Mubàrak el Gran; Orde de l'Estrella Iugoslava; orde de la reina de Sabà; collar de la Independència; Orde de la Corona del Reialme; Collar de l'Orde de l'Estrella de Romania; orde de Mugunghwa; Order of Merit for National Foundation (en) ; Orde del Libertador; orde del Rajamitrabhorn; Estrella de l'Amic; Estrella de la República d'Indonèsia; Orde del Nil; Gran Creu de l'Orde El Sol del Perú; Cavaller de la Gran Creu amb collar de l'Orde del Mèrit de la República Italiana; Orde del Crisantem; Orde del Príncep Iaroslav el Savi, 1a classe; Orde de Sikatuna; Gran Estrella de l'orde al Mèrit de la República d'Àustria ;
	Signatura

Suharto (indonesi: Haji Muhammad Soeharto) (Kemusuk, Bantul i Daérah Istiméwa Yogyakarta, 8 de juny de 1921 - Jakarta, 27 de gener de 2008), fou el segon president d'Indonèsia. Es mantingué en el càrrec des de 1967 a 1998. Com molts javanesos Suharto té un sol nom.^[1] Els seus pares eren de Java. Durant l'ocupació japonesa d'Indonèsia Suharto va servir en les forces de seguretat indonèsies organitzades pels ocupants japonesos. Quan va esclatar la revolució d'Indonèsia per la independència arribà al poder a través d'un cop d'estat del qual es va culpar al partit comunista d'Indonèsia.^[2] Aleshores i des det 1965 a 1966 es va fer una purga anticomunista al país causa de la mort d'un milió d'indonesis. El 1967 Suharto ja exercia de president de facto i ho va ser formalment des de l'any 1968. Va ser obligat a renunciar al càrrec l'any 1998, essent substituït per Jusuf Habibie.

L'administració de Suharto va consistir en una administració centralista i crear i mantenir un exèrcit fort i influent, la militància anticomunista de Suharto li valgué el suport d'occident durant la Guerra freda. Sota el seu mandat a indonèsia hi va haver creixement econòmic i industrialització,^[3] es va millorar molt la sanitat, l'educació i el nivell de vida.^[4] també hi va haver l'ocupació indonèsia, durant 24 anys, de Timor Est que va tenir com a conseqüència (com a mínim) 100.000 morts.^[5] Cap al 1990 l'autoritarisme del seu règim (anomenat Nou Ordre) i l'extensió de la corrupció^[6] va ser una font de descontentament.^[7] Es va lliurar de ser judicat per corrupció i genocidi al·legant mala salut.

Referències

↑ Haskin, Colin, "Suharto dead at 86", Globe and Mail, January 27, 2008
↑ Friend (2003), pages 107–109; Chris Hilton (writer and director) (2001). Shadowplay (Television documentary). Vagabond Films and Hilton Cordell Productions. ; Ricklefs (1991), pages 280–283, 284, 287–290
↑ Miguel, Edward; Paul Gertler, David I. Levine (gener 2005). "Does Social Capital Promote Industrialization? Evidence from a Rapid Industrializer". Econometrics Softare Laboratory, University of California, Berkeley
↑ McDonald, Hamish. No End to Ambition, 28 gener 2008.
↑ Commission for Reception, Truth and Reconciliation in East Timor Benetech Human Rights Data Analysis Group. «The Profile of Human Rights Violations in Timor-Leste, 1974–1999». A Report to the Commission on Reception, Truth and Reconciliation of Timor-Leste. Human Rights Data Analysis Group (HRDAG), 09-02-2006.
↑ s'ha estimat que els fons apropiats il·legalment per la família Suharto estan entre 1.5000 milions de dòlars i 35.000 milions de dòlars.(Ignatius, Adi. «Mulls Indonesia Court Ruling». TIME, 11-09-2007. Arxivat de l'original el 2009-03-22. [Consulta: 9 agost 2009].); Haskin, Colin, "Suharto dead at 86", Globe and Mail, January 27, 2008
↑ «Suharto tops corruption rankings». BBC News, 25-03-2004 [Consulta: 4 febrer 2006].

Bibliografia complementària

«Two former strongmen, Soeharto-Lee Kuan Yew meet again». ANTARA, 22-02-2006 [Consulta: 22 febrer 2006]. Arxivat 2007-03-25 a Wayback Machine.
«Army in Jakarta Imposes a Ban on Communists». New York Times, 19-10-1965.
Aspinall, Ed «What happened before the riots?». Inside Indonesia, 10-1996. Arxivat 2005-05-05 a Wayback Machine.
«Attorney general doubts Soeharto can be prosecuted». Jakarta Post, 27-05-2005.
Blum, William. Killing Hope: US Military and CIA Interventions Since World War II. Monroe, Me.: Common Courage Press, 1995. ISBN 1-56751-052-3.
Camdessus Commends Indonesian Actions. Press Release. International Monetary Fund. (October 31, 1997)
«CIA Stalling State Department Histories». The National Security Archive. [Consulta: 23 maig 2005].
Colmey, John «The Family Firm». TIME Asia, 24-05-1999. Arxivat 8 de febrer 2001 a Wayback Machine.
Elson, Robert E. Suharto: A Political Biography. Cambridge, United Kingdom: Cambridge University Press, 2001. ISBN 0-521-77326-1.
Friend, Theodore. Indonesian Destinies. The Belknap Press of Harvard University Press, 2003. ISBN 0-674-01834-6.
«H.AMDT.647 (A003): An amendment to prohibit any funds appropriated in the bill to be used for military education and training assistance to Indonesia». THOMAS (Library of Congress). Arxivat de l'original el 2016-01-13. [Consulta: 4 febrer 2006].
«Indonesia: Arrests, torture and intimidation: The Government's response to its critics». Amnesty International, 27-11-1996. Arxivat 2005-11-09 a Wayback Machine.
«Indonesia Economic». Commanding Heights. [Consulta: 23 maig 2005].
«Jakarta Cabinet Faces Challenge». New York Times, 16-12-1965.
"Jakarta Leftist Out As Army Chief" New York Times October 15, 1965
Koerner, Brendan «How Did Suharto Steal $35 Billion? Cronyism 101». Slate, 26-03-2004 [Consulta: 4 febrer 2006].
«Jakarta Cabinet Faces Challenge». New York Times, 16-12-1965.
Lashmar, Paul and Oliver, James «MI6 Spread Lies to Put Killer In Power». The Independent, 16-04-2000.
Lashmar, Paul; Oliver, James. Britain's Secret Propaganda War. Sutton Pub Ltd, 1999. ISBN 0-7509-1668-0.
«Public Expenditures, Prices and the Poor». World Bank. Arxivat 2007-03-23 a Wayback Machine.
Ricklefs, M.C. 1991. A History of Modern Indonesia since c.1300. 2nd Edition, Stanford: Stanford University Press. ISBN 0-333-57690-X
Simpson, Brad «Indonesia's 1969 Takeover of West Papua Not by "Free Choice"». National Security Archive, 09-07-2004.
Schwarz, A. A Nation in Waiting: Indonesia in the 1990s. Westview Press, 1994. ISBN 1-86373-635-2.
«Suharto tops corruption rankings». BBC News, 25-03-2004 [Consulta: 4 febrer 2006].
"Sukarno Removes His Defense Chief" New York Times February 22, 1966
«Tapol Troubles: When Will They End?». Inside Indonesia, 4-1999. Arxivat 2000-05-25 a Wayback Machine.
Toer, Pramoedya Ananta. The Mute's Soliloquy: A Memoir. Penguin, 2000. ISBN 0-14-028904-6.
«Two former strongmen, Soeharto-Lee Kuan Yew meet again». ANTARA, 22-02-2006 [Consulta: 22 febrer 2006]. Arxivat 2007-03-25 a Wayback Machine.
«United Nations High Commission on Human Rights resolution 1993/97: Situation in East Timor». United Nations. [Consulta: 4 febrer 2006].